Així ho planteja un estudi realitzat sobre restes d'aquesta fauna del Quaternari trobada en els jaciments d'Atapuerca, amb la qual cosa es demostra un cop més com l'estudi del Plistocè esdevé imprescindible per aportar coneixement i contribuir a solucionar problemes ecològics actuals

Actualment, els efectes de l’antropització estan generant una considerable pèrdua de diversitat sense precedent. En aquesta línia, una investigació que s’acaba de fer pública a la revista Palaeontology, amb un article que té com a signant principal a Almudena Martínez-Monzón, investigadora de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV ). demostra que el declivi actual d’amfibis i rèptils està provocat en gran part per l’efecte antròpic sobre els ecosistemes, i el canvi climàtic és un factor secundari i al qual aquesta fauna ha estat capaç de sobreposar-se en el passat. L’estudi es basa en restes del Quaternari trobades a Atapuerca, en un recorregut des de fa un milió d’anys fins a l’actualitat.

Ara mateix els amfibis i rèptils són dos grups que es estan seriosament amenaçats i en declivi. Aquest fet s’ha relacionat a vegades amb l’actual canvi climàtic, però l’anàlisi del passat ens aporta una altra visió. Durant el Quaternari, des de fa una mica més d’un milió d’anys, aquests grups d’animals presenten una evolució molt conservadora, ja que mostren poques alteracions al llarg d’aquest període, durant el qual van esdevenir molts canvis climàtics. A més, com ja era conegut, les espècies presents en aquest interval de temps són considerades idèntiques a les actuals, tal com es planteja en aquest estudi de l’IPHES-CERCA i la URV, en el qual també hi ha participat Glòria Cuenca-Bescós, directora de l’Instituto Universitario de Investigación en Ciencias Ambientales de Aragón (IUCA), catedràtica de Paleontologia de la Universidad de Zaragoza i responsable de l’estudi dels petits vertebrats en el Projecte Atapuerca.

Els resultats d’aquesta investigació indiquen que els majors pics de diversitat de la seqüència analitzada coincideixen amb els períodes considerats anàlegs a l’interglacial actual, mentre que els de menys pluralitat ocorren quan les condicions ambientals són més dures (més fredes o directament estadis glaceres).

Una altra de les conclusions principals és que, en la majoria dels casos, l’heterogeneïtat d’aquestes comunitats es restableix després de les pertorbacions climàtiques, apuntant a una gran resiliència a nivell de grup, fent que amfibis i rèptils hagin estat capaços de superar els canvis climàtics en el passat restaurant els nivells de diversitat previs a l’alteració. Això fa pensar en la importància de l’efecte antròpic negatiu sobre la pèrdua de variació actual d’amfibis i rèptils per sobre dels canvis climàtics.

L’equip científic encapçalat per l’IPHES-CERCA i la URV ha arribat a aquesta conclusió després d’haver estudiat l’evolució de la diversitat d’amfibis i rèptils d’una de les seqüències més completes del Plistocè de la Península Ibèrica, la Sierra de Atapuerca (Burgos, Espanya), que recull una mica més de l’últim milió d’anys. Això es va dur a terme per tal d’establir l’efecte no humà sobre les alteracions en la diversitat d’amfibis i rèptils i reconèixer la reacció d’aquests grups davant els canvis climàtics esdevinguts durant el Plistocè.

Amb aquesta finalitat s’ha estudiat la riquesa d’espècies (nombre d’espècies) i s’ha aplicat un conegut índex de diversitat (Índex de Simpson) relacionant tot això amb els canvis climàtics mitjançant models de regressió, entre d’altres. D’aquesta manera, un cop més, l’estudi de materials del Plistocè esdevé imprescindible per aportar coneixement i contribuir a solucionar problemes ecològics actuals.

Referència bibliogràfica

Martínez-Monzón, A., Cuenca-Bescós, G., Bisbal-Chinesta, J.-F., Blain, H.-A. 2021. One million years of diversity shifts in amphibians and reptiles in a Mediterranean landscape: resilience rules the Quaternary. Paleontology (doi: 10.1111/pala.12547)