01/03/2021

L’impuls de la bioeconomia o l’emprenedoria social són algunes propostes per frenar el despoblament

El workshop sobre repoblament impulsat per la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV posa damunt la taula la necessitat d’implementar polítiques actives per atraure i mantenir població

A Catalunya, hi ha uns 200 pobles de menys de 500 habitants./ Pixabay

Catalunya no és un dels territoris més greument afectats pel despoblament rural si la comparem amb d’altres àrees de l’Estat, com ara Burgos, Soria o Terol. No obstant, a banda dels Pirineus, on el declivi demogràfic ja porta dècades sent endèmic, les Terres de l’Ebre,  principalment les dos comarques d’interior, també s’han afegit més recentment al trist rànquing dels territoris més afectats pel descens demogràfic. El fenomen preocupa i molt a la Càtedra d’Economia Local i Regional del campus Terres de l’Ebre de la URV que aquest passat divendres, 26 de febrer, va reunir alguns dels principals experts en la matèria de tot l’Estat amb l’objectiu de conèixer de primera mà que s’està fent en aquells territoris més afectats pel despoblament per frenar-lo.

Així, entre els experts cal destacar la intervenció del professor de Dret Administratiu de la Universitat de Burgos, Fernando García-Moreno. Per a ell aquest fenomen és “un problema d’estat” que s’hauria d’haver encarat fa molts anys, ja que des de mitjans dels anys 50 del segle XX  a Castella i Lleó han desaparegut una cinquantena de pobles i n’hi ha molts altres que estan en camí de desaparèixer. García-Moreno proposa la bioeconomia basada, entre altres, en l’explotació forestal per a l’obtenció de biomassa que pugui ser utilitzada per a la generació d’energia elèctrica; o l’emprenedoria social destinada a satisfer els serveis socials bàsics de les mateixes zones en procés de despoblament, com a mesures per frenar i pal·liar aquesta situació. El desplegament de la banda ampla d’internet o de la fibra òptica i l’impuls de la figura de l’agent de desenvolupament local, en serien d’altres.

El professor de la Universitat de Saragossa, Vicente Pinilla va defensar el paper de la governança i la necessitat d’executar de manera real plans estratègics que no han passat del terreny de la teoria. Pinilla també va destacar la importància de la societat civil a l’hora d’evitar la pèrdua de població partint de conceptes com els valors, el talent, la creativitat o la inclusió. Paral·lelament, el professor de la Universitat Jaume I de Castelló, Vicent Budi va posar com exemples de possibles mesures la creació del Fons de Cooperació Municipal contra la despoblació i l’elaboració del Pla Estratègic valencià Anti-despoblament (Plesvant) com a clau de volta integral per a la lluita contra el despoblament a curt, mitjà i llarg termini.

Per la seva banda, el professor de Geografia Humana de la Universitat Autònoma de Barcelona, Joaquín Recaño, va posar de manifest que el problema sobretot s’ha d’atacar de manera decidida en les capitals comarcals i nuclis de certa grandària, on també s’ha detectat aquesta pèrdua d’habitants. En aquest sentit, el secretari d’Administracions Locals, Miquel Àngel Escobar, es va mostrar partidari de generar oportunitats d’atracció al territori en lloc de la tradicional aposta de fixar població a aquestes zones. Una proposta que amb la pandèmia i l’impuls del teletreball s’ha fet més factible.

Fora de l’àmbit acadèmic , el workshop va comptar amb l’anàlisi de l’experiència dels Highlands escocesos, a càrrec de Robin Clark, el responsable de polítiques públiques d’aquesta zona que s’ha convertit, a nivell europeu, en un veritable compendi de bones pràctiques pel que fa a la política de lluita contra el despoblament a través de mesures com la inversió en infraestructures, l’accés als serveis bàsics, l’impuls de sectors productius (turisme, agroalimentari) o la promoció dels valors i atractius regionals a dins i a fora del territori. També va ser força interessant el testimoni de Carme Ferrer, alcaldessa de Senan i presidenta de Micropobles de Catalunya, qui es va mostrar partidària de superar les connotacions negatives que té la paraula despoblament i apostar per la de repoblament. En aquesta línia Ferrer va avançar que una de les accions de Micropobles de Catalunya és acollir persones refugiades com una manera de dinamitzar la demografia d’aquests municipis.

“Estem molt satisfets de com s’ha desenvolupat el workshop i un dels temes més destacats que hem aconseguit entre tots fer visible és la manca, ara per ara, de polítiques integrades, ambicioses i efectives en aquest àmbit i la seva implantació”, ha valorat el director de la Càtedra d’Economia Local i Regional, Juan Antonio Duro qui ha afegit que “amb aquest workshop la Càtedra confirma el seu interès estratègic per generar coneixement al voltant de la diagnosi, l’anàlisi i la formulació de polítiques apropiades en  relació en aquest fenomen.”


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*