La monografia col·lectiva coordinada per Maria Bonet i Joan Menchon ofereix una visió polièdrica del significat històric i cultural de Tecla a Tarragona

Tarragona està immersa aquests dies en la celebració de la Festa Major de Santa Tecla, un dels trets d’identitat i diferenciació de la ciutat i, alhora, un element de cohesió social. La festa va reactivar-se amb la recuperació dels ajuntaments democràtics després del franquisme, i l’any 2022, un any més tard a causa de la pandèmia, es van commemorar els 700 anys de l’arribada del braç de Santa Tecla, les relíquies portades d’Armènia durant el regnat del rei Jaume II.

La col·laboració entre la URV i l’Ajuntament de Tarragona per a l’efemèride es va traduir en unes Jornades científiques, els resultats més rellevants de les quals s’han publicat en una monografia. Aquest llibre coordinat per la investigadora del Departament d’Història i Història de l’Art de la URV, Maria Bonet, i l’especialista en arqueologia romana i medieval de l’Ajuntament, Joan Menchon, aplega el coneixement i la discussió científica sobre els antecedents, les manifestacions, la memòria i el patrimoni artístic i cultural entorn al culte local de Santa Tecla. Fins a onze experts hi aporten els darrers coneixements sobre l’enquadrament històric, el patrimoni artístic, cultural i folklòric, la religiositat popular, la teatralitat i les manifestacions festives a partir de la celebració de l’efemèride de l’entrada de les relíquies a Tarragona l’any 1321, que va ser un esdeveniment singular i important a la Corona d’Aragó i a la ciutat.

L’arribada del braç de Santa Tecla en el 700 aniversari. Història, patrimoni i cultura tradicional, editada per Publicacions URV, explica el culte ciutadà a Tecla a partir de molt diverses fonts, que estableixen la relació entre el culte antic i medieval de la santa amb l’actual, entre l’entrada de la relíquia i el desenvolupament de la festa, així com la celebració i el culte a Tecla com a fet religiós, polític i cultural, i com a element de cohesió, identitat i diferenciació de la ciutat de Tarragona.

S’inicia amb l’origen de la veneració a la santa, la construcció de la catedral com a operació propagandística pel conflicte obert per la primacia hispana, el context i el periple de l’arribada de les relíquies d’Armènia, una empresa en què el rei Jaume II tenia especial interès per compensar la seu tarragonina de la separació de la de l’antiga Saragossa.

S’hi pot trobar la interpretació del frontal de l’altar romànic, l’anàlisi del retaule de Pere Joan, la capella i el reliquiari dedicats a la santa. També recull les repercussions polítiques, socials i artístiques, així com de la protocol·lització de la festa, l’emmarcament de la teatralitat i les processons, i la perspectiva antropològica, que permet entendre els factors que entren en joc en la celebració actual.

Els resultats de la recerca són fruit del treball dels experts Meritxell Pérez, Eduard Juncosa, Emma Liaño, Esther Lozano, Jordi Bertran, Antonio Pedro Martínez, Francesca Español, Adolf Quetcuti, Marta Serrano i Francesc Massip. Els seus coordinadors, Maria Bonet i Joan Menchon, van presentar-lo divendres 15 de setembre a l’església de Sant Llorenç del Gremi de Pagesos.

El llibre es pot trobar al catàleg de Publicacions URV.