Un comitè d’experts de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), del qual forma part el Centre en Canvi Climàtic (C3) de la URV representat per la seva coordinadora, la investigadora Manola Brunet, (OMM), ha anunciat nous rècords de temperatures altes registrades a la regió antàrtica, com a part del treball continuat per ampliar la base de dades de condicions meteorològiques i climàtiques extremes del món

El coneixement i la comprovació d’aquests extrems és important en l’estudi dels patrons del clima, la  variabilitat del clima d’origen natural i el canvi climàtic induït per l’home a escales globals i regionals.

La temperatura més alta per a la regió antàrtica, de 19,8 graus centígrads, es va observar el 30 de gener de 1982 a l’estació de recerca Signy, a Borge Bay, a  l’illa Signy. Mentre, la temperatura més alta per al continent antàrtic, definida com la principal massa continental i les illes adjacents, és la temperatura extrema de 17,5 ° C  registrada el 24 de març de 2015  a la Base de Recerca Argentina Esperanza situada prop de l’extrem nord de la península antàrtica. I en tercer lloc, la temperatura més alta de l’altiplà antàrtic – a 2500 metres o més- va ser l’observació de -7.0 °C del 28 de desembre de 1980 a l’Estació Meteorològica Automàtica situada a l’interior de la Terra Adèlia (lloc D-80)

La temperatura més baixa registrada per mesuraments en el terreny de la regió antàrtica, i de tot el món, va ser -89.2 ° C a l’estació Vostok el 21 de juliol de de 1983.

És possible, fins i tot probable, que s’hagin produït extrems més grans a la regió antàrtica. Igual que amb totes les avaluacions de l’OMM, els extrems estan identificats només en base a aquells esdeveniments amb dades d’alta qualitat -basades en terra- disponibles. La Comissió de Climatologia de l’OMM manté un Arxiu de temps i els extrems climàtics. Aquest inclou les temperatures més altes i més baixes del món, pluja, calamarsa, el període sec més llarg la  màxima ràfega de vent, el raig més llarg  i l’alçada d’ona ,més significativa.

Amb un abast de 14 milions de km 2 (aproximadament dues vegades Austràlia), l’Antàrtida és freda, ventosa i seca. La temperatura mitjana anual oscil·la entre els aproximadament -10 ° C a la costa antàrtica fins als  -60 ° C a les parts més altes de l’interior. La seva immensa capa de gel és de fins a 4,8 quilòmetres de gruix i conté el 90% de l’aigua dolça del món, suficient per elevar el nivell de la mar al voltant de 60 metres. La península antàrtica (la punta nord-oest, prop d’Amèrica del Sud) es troba entre les regions de més ràpid escalfament del planeta, gairebé 3 C en els últims 50 anys. Al voltant del 87% dels glaceres al llarg de la costa oest de la península antàrtica han retrocedit en els últims 50 anys amb la majoria d’ells mostrant la retirada accelerada en els últims 12 anys.

La verificació d’aquests tres extrems de la regió antàrtica ajuda a millorar  la comprensió dels diferents règims climàtics de l’Antàrtica, concretament els marítims vers els d’altiplà. El comitè va observar que els registres en les tres estacions es van produir durant una afluència d’aire calent. A Signy i a Esperança, hi havia vent  efecte Föhn càlid. Al lloc D-80, l’escalfament solar sota un cel clar a gran altitud va ser un factor important que hi va contribuir.

Les investigacions de l’OMM també serveixen per millorar la qualitat de les observacions a través de l’anàlisi acurada de les pràctiques d’observació i selecció de l’equip adequat.

«L’Antàrtida i l’Àrtic estan mal coberts en termes d’observacions i pronòstics meteorològics, tot i que tots dos juguen un paper important en l’impuls dels patrons climàtics i oceànics i en l’augment del nivell del mar. La verificació de temperatures màximes i mínimes ens ajuda a construir una imatge del temps i el clima a una de les « fronteres finals,» de la terra » diu Michael Sparrow, un expert polar del Programa Mundial d’Investigacions Climàtiques, copatrocinat per l’OMM.

En un esforç per augmentar la predicció del temps i la capacitat de predicció ambiental a l’Antàrtica i l’Àrtic, L’OMM és un dels organitzadors de l’Any de predicció polar des de mitjans de 2017 a mitjan 2019. Es tracta d’un esforç concertat per augmentar i millorar la recerca, l’observació i modelització capacitats en els pols.

“Aquesta investigació posa en relleu la necessitat de vigilar contínuament la totalitat de la regió antàrtica i  assegurar que tenim les millors dades possibles per a l’anàlisi del canvi climàtic, a escala regional i global”, diu Randall Cerveny, redactor en cap de Clima i Temps Extrems de l’OMM.

Els detalls complerts de l’avaluació es donen en l’edició on-line d’Eos Earth and Space Science News de l’American Geophysical Union (AGU), publicat el 1 març 2017.