El cap del GRAF del Cos de Bombers imparteix una lliçó experta i contra els catastrofismes en la inauguració d’un curs a la URV que continua eixamplant xifres rècord de matrícules

La Universitat Rovira i Virgili ha donat inici de manera oficial aquest divendres al curs 2026-27 en un acte en què la lliçó inaugural de Marc Castellnou, cap del Grup d’Actuacions Forestals del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, ha ofert una perspectiva positiva i experta, defugint catastrofismes, davant els grans desafiaments de la societat, com ara el canvi climàtic, i ha posat en valor el poder del coneixement i el talent per fer-hi front. Un nou curs, tal i com ha detallat el rector, Josep Pallarès, en què s’eixamplen encara més les xifres rècord dels últims anys, amb 3.669 estudiants de grau de nou accés (un 8% més que l’any passat) i 13.857 matriculacions en total (un 4% més que fa un any i un 13% que en fa cinc anys). Pel que fa als màster, els matriculats són 2.128, un 3% més que el curs anterior.

“Fem camí: la crisi climàtica, els incendis i les lliçons apreses que ens poden ser útils” ha estat el títol de la lliçó de Castellnou, referent internacional en l’anàlisi dels grans incendis, així com en la seva extinció i prevenció. El cap del GRAF ha desenvolupat eines de gestió dels ecosistemes davant del canvi climàtic i ha estat pioner en la introducció de l’ecologia del foc en la presa de decisions estratègiques i en el desenvolupament de programes operatius de cremes prescrites. Castellnou, en un acte celebrat justament la vigília del Dia Mundial del Canvi Climàtic, ha fet un anàlisi acurat, sustentat en dades i exemples, de la naturalesa dels grans incendis actuals, que en el context d’aquesta crisi climàtica han variat el comportament i són molt més agressius i intensos.

“Els boscos van néixer en un clima que ja no hi és i, per tant, els boscos han de canviar. En aquesta transició, la gestió forestal i la valorització del sector primari són clau”, ha afirmat Castellnou, segons el qual no es tracta de defensar el que hi ha hagut fins ara, sinó acceptar que desapareix i que cal renovació. Per exemple, algunes de les solucions passen per estructurar el territori i gestionar la diversitat del paisatge per tal que els incendis, que són inevitables i que, de fet, el bosc necessita, tal i com ha recordat ell mateix, siguin de baixa intensitat i ajudin a regenerar les masses forestals. Saber adaptar-se al canvi climàtic és clau, segons el cap del GRAF, per continuar tenint un paisatge divers i un territori viu.

Marc Castellnou, que ha recordat que “el paisatge de demà depèn de les decisions d’avui”, ha apel·lat al coneixement acumulat per aprofitar els avenços tecnològics que puguin ser d’utilitat. Això sí, un coneixement transformat en aplicacions directes. Castellnou entén que el jovent estigui espantat davant problemàtiques com el canvi climàtic, però l’ha animat a no escoltar els cants de sirena dels qui els voldrien callats i quiets, i a prendre el relleu per preparar un futur que s’ha de començar a bastir ara amb decisions valentes i basades en el talent, l’adaptació i el dinamisme.

El rector, Josep Pallarès, ha destacat la conveniència del discurs de Castellnou en una època en què, en el marc de la crisi climàtica, es viuen desastres que recorden la força de la natura i la vulnerabilitat de la societat. Malgrat que, segons Pallarès, es tendeix a pensar que davant problemes nous les solucions han de ser noves i que només la tecnologia més avançada permet afrontar els reptes, l’experiència demostra que “el progrés també consisteix a recuperar el coneixement acumulat, integrar-lo amb les noves eines i aplicar-hi el sentit comú”. En el cas dels incendis, per exemple, cal entendre el bosc, conèixer el territori i gestionar-lo.

Aquestes reflexions, per Pallarès, van molt més enllà de la crisi climàtica i també es poden aplicar a d’altres desafiaments actuals, com la intel·ligència artificial. “No podem confiar que la tecnologia, per si sola, ens donarà totes les respostes ni podem pretendre controlar una transformació d’aquesta magnitud. Però sí que podem preparar-nos per comprendre-la, gestionar-ne els efectes i orientar-ne l’ús al servei de les persones”, ha afirmat Pallarès, segons el qual, en aquest repte, “la formació en humanitats i en valors esdevé essencial”, sobretot “per integrar el coneixement científic i tecnològic amb el pensament crític, la reflexió ètica i la responsabilitat”, amb l’objectiu de generar persones capaces d’entendre la complexitat i prendre decisions responsables. Són problemàtiques complexes que exigeixen competència i interdisciplinarietat, dues de les fortaleses, tal i com ha apuntat Pallarès, de la URV.

Novetats i reptes

Pel que fa a les novetats del nou curs, Pallarès ha destacat la reobertura gradual de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia després de la reforma integral de què ha estat objecte. Com a reptes de futur en l’àmbit de les infraestructures, el rector ha apuntat l’ampliació del campus Terres de l’Ebre, l’avenç en el projecte de trasllat de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut al campus Bellissens i augmentar les zones d’estacionament.

En l’àmbit docent, Pallarès ha fet referència a l’inici de l’oferta de formació permanent en el marc de l’adscripció de BAU Centre Universitari d’Arts i Disseny de Barcelona, al nou grau en Farmàcia que començarà el curs 2027-28 i al futur grau en Dades i Intel·ligència Artificial. I, en recerca, el rector ha destacat l’aprovació del programa Talent per incorporar personal investigador amb capacitat de liderar projectes d’alt impacte.

El desplegament de la LOSU, el nou pla estratègic del Campus Terres de l’Ebre, el marc de transformació digital 2027-29, el desenvolupament del govern de la dada i la culminació del Pla estratègic de docència i el del CRAI són d’altres actuacions a què s’ha referit Pallarès.

La URV, tal i com ha recordat el rector, arriba als 35 anys en un moment de maduresa institucional i renovació generacional, amb la incorporació de nou professorat a temps complert (s’han creat 163 places noves de PDI i 59 places de catedràtic) i el reforç de les estructures del PTGAS, i de canvi d’imatge amb el nou pla de marca, que implica no només una nova identitat visual sinó, sobretot, una reflexió sobre què vol ser la Universitat: “Volem projectar-nos com una universitat propera, excel·lent i oberta al món, arrelada al territori i alhora connectada als grans reptes globals. Volem una universitat empàtica, compromesa, exigent i curiosa, capaç d’escoltar i també de liderar.” Una institució, en definitiva, que entengui el present per transformar el món.

Josep Pallarès ha conclòs el discurs demanant màxim compromís al govern per continuar reforçant el sistema universitari català en un moment que, després d’anys complexos, “convida a l’optimisme” i a generar unes expectatives que caldrà complir: “Quan una universitat pública es debilita el conjunt del país perd capacitat de progrés. Nosaltres estem preparats per assumir la nostra part de responsabilitat. Continuarem transformant-nos, rendint comptes i treballant amb exigència i ambició. Però necessitem que les expectatives es tradueixin en compromisos i instruments estables per desplegar tot el nostre potencial.”

Durant l’acte inaugural també ha parlat la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, que ha animat la URV a continuar fent possible que el coneixement generi oportunitats i benestar. Montserrat ha introduït el concepte d’universitats de quarta generació, segons el qual aquestes institucions no només han de generar coneixement i transferir-lo, sinó que han de tenir un pes important i actiu en l’organització de la societat i en la col·laboració i cocreació amb tots els agents del sistema. Per la consellera, la URV ha de continuar reivindicant-se com a universitat del territori, com “antena del govern al territori”, la qual cosa no li resta, segons assegura, ni ambició ni visió internacional.

El president del Consell Social, Josep Poblet, ha destacat el paper “més necessari que mai” de les universitats, com a motor de pensament crític i innovació responsable, davant un món convuls, canviant i ple de reptes. Poblet, en un dels últims actes com a president de l’organisme, ha repassat les principals actuacions del Consell Social l’últim any, en què ha commemorat el trentè aniversari i en què, segons ell, ha reafirmat el compromís com a pont entre la Universitat i la societat. Per la seva banda, Guillermo García de Castro, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona, ha reiterat el suport de la ciutat a la Universitat en aquesta “simbiosi” en què el progrés d’una va directament relacionada al progrés de l’altra.