El 30% dels menors presenta algun tipus de dolor crònic i la majoria no rep un tractament adequat

‘Borremos el Dolor Infantil’ (#borremoseldolorinfantil) és una iniciativa de la Càtedra de Dolor Infantil URV-Fundació Grünenthal, en col·laboració amb la Fundació Atresmedia i amb el suport de l’Associació Nacional d’Informadors de la Salut (ANIS) per sensibilitzar, educar i promoure l’estudi i tractament del dolor crònic infantil a Espanya. Segons els estudis en aquest camp, entre el 20% i el 30% de la població infantil i juvenil està afectada per algun tipus de dolor crònic, que es defineix com aquell que persisteix durant tres mesos o més i que no es resol amb els tractaments mèdics disponibles.

A més de patiment, el dolor pot provocar ansietat, depressió i problemes de falta d’autoestima. Els joves amb dolor crònic tenen dificultats per descansar i per concentrar-se, fet que dificulta en gran mesura les seves activitats diàries. És freqüent que altres membres de la família experimentin símptomes d’estrès, ansietat i depressió, a conseqüència de la manca de control i la sensació de no ser capaços d’ajudar els seus fills.

La campanya busca sensibilitzar, conscienciar i visibilitzar un problema bastant desconegut, així com mobilitzar mitjançant una intensa activitat en xarxes socials tant als professionals sanitaris com als mitjans de comunicació i la societat en general per contribuir a reduir el patiment dels més petits. Per a la campanya central, es demana als que vulguin participar que gravin un breu vídeo, que s’utilitzarà per promocionar la iniciativa, dient: “Jo també vull esborrar el dolor infantil” mentre fan amb una mà el gest d’esborrar com si sostinguessin una goma . A més, els participants podran desafiar als seus amics a fer el mateix utilitzant el hashtag de la campanya, #borremoseldolorinfantil.

Com ha explicat el Jordi Miró, director de la Càtedra de Dolor Infantil URV-Fundació Grünenthal i coordinador del Grup de Treball de Dolor Infantil de la Societat Espanyola del Dolor (SED), “el dolor crònic és una malaltia extraordinàriament complexa, que requereix l’actuació conjunta d’un equip multidisciplinari de professionals “. De fet, raona que, en essència, el model que guia la intervenció és el mateix, independentment de l’edat i del sexe del pacient. “Tot i això, és important adaptar-se a les característiques i necessitats de cada persona. I així succeeix en el cas dels nens. El tractament s’ha d’adaptar al seu estat cognitiu i maduratiu. Sens dubte requereix una formació especialitzada, no només sobre dolor, sinó també sobre dolor crònic infantil i el seu tractament”, ha matisat.

Segons l’opinió de l’expert, el desafiament més important pel que fa al dolor crònic infantil és resoldre la manca de recursos per atendre les necessitats d’aquesta població. “Això essencialment implica, d’una banda, solucionar l’alarmant escassetat de professionals especialitzats i, d’altra, la manca d’unitats especialitzades”, ha advertit.

Quan el nen és incapaç d’expressar la seva situació a causa de la seva curta edat, l’especialista recomana fixar-se en altres formes d’expressió, incloent canvis en el tipus d’activitat, en les pautes de son, fins i tot d’alimentació, que poden indicar l’existència d’algun problema, i que estigui relacionat amb el dolor.

“El dolor crònic -ha afegit- impacta en tots i cadascun dels àmbits de la vida. Habitualment, aquests nens tenen problemes emocionals (ansietat, depressió o ira solen ser habituals), també de relació amb els companys i familiars, solen faltar a l’escola i això provoca problemes de rendiment acadèmic “. A més, evitar certes activitats físiques o exercicis per por al dolor contribueix al deteriorament físic al minvar la seva fortalesa, resistència i flexibilitat muscular.

El poder de les xarxes en benefici dels nens que pateixen dolor crònic

Finalment ha posat en valor la iniciativa #borremoseldolorinfantil per la seva capacitat per sensibilitzar la població i als professionals sobre l’existència d’un greu problema de salut que passa desapercebut. “Sobretot, és important perquè ens permet compartir el missatge, emfatitzar, que és possible fer alguna cosa al respecte”, ha declarat. Existeixen alternatives per al seu tractament i que estan a l’abast de la mà si estem disposats a posar els recursos necessaris”. El leitmotiv de la Càtedra de Dolor Infantil és que “millorar la qualitat de vida dels nens i adolescents amb dolor crònic i la de les seves famílies si és possible”; aquest tipus d’iniciatives ha de facilitar l’extensió d’aquesta idea.

Per la seva banda, Carmen Bieger, directora de la Fundació Atresmedia, ha recordat que aquest tipus d’accions contribueixen a sensibilitzar la societat d’una realitat que afecta molts nens i joves d’Espanya. També ha valorat que el fet que es generi una cadena de suport a través de xarxes socials i mitjans de comunicació és propici per al coneixement del dolor en aquest col·lectiu i l’adopció de mesures oportunes per mitigar-lo.

Amb les seves paraules, “tret que et toqui viure aquesta situació personalment o per algun membre de la família o l’entorn proper, és una cosa que no es té molt en compte. Fins fa uns anys, fins i tot, es tenia la teoria que els nadons no experimentaven dolor, però s’ha demostrat que el dolor crònic és una cosa amb conseqüències a llarg termini “.

Per a la directora de la Fundació Atresmedia és primordial que el nen pugui expressar el seu propi llindar del dolor, perquè sigui atès de la manera menys traumàtica possible. “Totes les eines i la formació que tinguin els professionals sanitaris en aquest assumpte és una garantia que els menors patiran el menys possible”, ha conclòs.

De la mateixa opinió és Joao Simoes, president de la Fundació Grünenthal, institució que des de la seva creació l’any 2000 ha desenvolupat diversos programes adreçats a donar suport a iniciatives que tinguin l’objectiu de pal·liar l’afecció de les milions de persones que pateixen dolor. “Estem convençuts que aquesta campanya ajudarà a fer visible la realitat que pateixen aquests nens i nenes i els seus familiars. Esperem que gràcies a aquest treball de conscienciació i sensibilització, es compti en un futur amb més recursos, més formació i més investigació per pal·liar el patiment d’una població tan vulnerable com la infantojuvenil “.