06/07/2020

Només un 2% dels edificis construïts després de 2011 són universalment accessibles

El confinament ha mostrat la situació en què viuen les més de 100.000 persones amb mobilitat reduïda que mai poden sortir de casa per la falta d'accessibilitat

El confinament forçós ens ha permès viure en primera persona la situació que pateixen diàriament els més de 100.000 espanyols que no poden sortir de casa seva per la falta d’accessibilitat al seu edifici. Una problemàtica que, malgrat l’estricta normativa vigent, tampoc ha millorat substancialment en els edificis de nova construcció.

D’acord amb l’estudi “L’accessibilitat del nou habitatge a Espanya” elaborat per la Fundació Mútua de Propietaris i la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili, només un 2% dels edificis construïts després de 2011 són universalment accessibles tot i que ja s’haurien d’haver construït d’acord amb el marcat per la Llei sobre accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat.

A l’Estat espanyol, on hi ha 9,8 milions d’edificis destinats a habitatges, 2,5 milions de persones tenen problemes de mobilitat, 608.000 viuen soles a casa i 100.000 no en surten mai.

L’informe “L’accessibilitat del nou habitatge a Espanya" ha analitzat i comparat el grau d’accessibilitat dels habitatges construïts abans i després de 2011, tant des del punt de vista de l’accessibilitat universal, com des de l’òptica de l’accessibilitat legal.

Des del punt de vista de l’accessibilitat universal s’ha millorat lleugerament, passant d’un 0,6% en els immobles construïts abans de 2011 a un 2% en aquells construïts després de 2011. Pel que fa a “l’accessibilitat legal”, només un 5% dels edificis construïts després de 2011 són totalment accessibles en tots els seus punts (en l’itinerari des del carrer a la porta del pis), tot i que ja van haver de construir-se d’acord amb els requisits que marca la llei.

Anàlisi comparatiu

Després de comparar els resultats obtinguts abans i després de 2011, l’informe revela que els habitatges milloren, encara que sigui lleument, en tots els punts del recorregut. A l’entrada a l’edifici, mentre que l’accessibilitat del porter automàtic ha millorat considerablement (d’un 10% a un 32%), l’accessibilitat universal de l’ascensor ha estat més modesta (d’un 7% a un 18%).

Si ens centrem en el porter automàtic, en el 31% dels casos no ho poden fer servir persones amb cadires de rodes i en un 48% dels casos no és videoporter, sent destacable que un 2% no tingui porter automàtic. Avançant una mica més, el 45% de les portes d’entrada a l’edifici no s’aguanta sola ni es tanca lentament i el 35% són pesades.

Pel que fa als elements previs a l’entrada, als immobles de nova construcció encara segueixen existint un 30% d’entrades amb esglaons o escales, un 54% no té rampa i només un 8% té elevadors elèctrics. A més, en el cas que hi hagi rampa, el principal problema és que no té baranes a banda i banda (44%) o que està excessivament inclinada (16%).

No obstant això, l’accessibilitat de l’ascensor segueix sent la pitjor de tot el recorregut. “Encara que els edificis sense ascensor han passat de ser un 21% per als pisos construïts abans de 2011 a un 3% per als construïts a partir de llavors, n’hi ha que es tanquen massa aviat (16%), en alguns no hi ha botons en sistema Braille (20%) i en altres no s’anuncien els pisos amb àudio (55%)”, explica el professor Sergio Nasarre, director de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV.

En el cas de les bústies, un 46% no són accessibles per a persones en cadira de rodes.

Si avancem cap al garatge, l’estretor de les places continua sent un inconvenient per a les persones amb mobilitat reduïda en un 53% dels casos, mentre que, si ens acostem a les zones amb serveis comuns, com jardins o piscines, cal esmentar que ha experimentat una considerable millora en els habitatges construïts a partir del 2011, arribant a ser universalment accessibles un 74% (del 57% registrat en els immobles anteriors a 2011).

L’assaig del confinament

L’estudi “L’accessibilitat del nou habitatge a Espanya”, realitzat entre prop de 450 edificis d’habitatges construïts a partir del 2011 durant els mesos de confinament, ha posat també sobre la taula la necessitat de prendre determinades mesures de seguretat i distanciament social tenint en compte les especials necessitats d’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda.

“Els edificis haurien de comptar amb un espai habilitat, suficientment aïllat i accessible a l’entrada per utilitzar i tractar amb seguretat el material de protecció. A més, els accessos s’haurien de dissenyar per a evitar la propagació de potencials virus i els edificis que comptin amb patis interiors i amb zones comuns haurien de assegurar-se que poden ser compartits per diverses persones mantenint la deguda distància de seguretat respectant l’accessibilitat universal”, apunta la vicepresidenta de la Fundación Mutua de Propietarios, Laura López Demarbre.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*