Amb aquest nou model de rastreig en línia, dissenyat per l’investigador de la URV Javier Parra-Arnau, l'usuari pot posar preu a la informació que es desprèn de la seva navegació

Pay-per-Tracking és el nom del model de rastreig web que ha dissenyat Javier Parra-Arnau, investigador del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV. Es tracta d’una nova forma de rastreig que dona protagonisme a l’usuari a l’hora de mostrar la seva activitat a internet davant les empreses que observen la navegació dels usuaris a diari. Amb aquest nou model, que pretén desenvolupar-se en forma d’extensió per als navegadors Firefox i Chrome, els internautes podran decidir quina informació volen que sigui monitorada i quant volen cobrar per cedir-la.

Existeixen empreses, anomenades data brokers, que es dediquen a rastrejar la vida digital dels internautes a partir de la navegació web i de comentaris i interaccions a les xarxes socials, per tal de conèixer el tipus d’usuaris que són, els seus comportaments i gustos. Recentment, però, han sorgit un seguit d’empreses encapçalades per Datacoup que, en lloc d’aconseguir aquestes dades sense el coneixement i consentiment dels usuaris, els ofereixen la possibilitat de pagar-los per aconseguir la informació que els interessa. Es tracta d’una nova forma de veure l’adquisició de dades per part de les empreses que fan negoci amb elles.

Davant d’aquest panorama, l’algoritme desenvolupat a la URV proporciona un seguit d’avantatges als usuaris que volen comercialitzar les seves dades de navegació amb aquestes noves empreses. Amb Pay-per-Tracking, l’internauta pot, per una banda, controlar la seva privadesa, ja que és ell mateix qui decideix les pàgines que deixarà que el rastregin, segons la categoria temàtica sota la qual estan classificades. I per una altra banda, l’usuari pot acordar el rendiment que vol treure de cadascuna d’aquestes categories. L’algorisme desenvolupat permet a l’usuari, a més a més, bloquejar l’accés a les empreses que no li paguen i volen continuar rastrejant-lo.

Anuncis a mida

L’investigador Javier Parra-Arnau també ha desenvolupat una extensió de navegador que proporciona transparència i control als usuaris d’internet pel que fa als anuncis que reben mentre naveguen. MyAdChoices, com s’anomena, vol portar llum a la qüestió sobre com s’utilitzen les dades de navegació en el procés de personalització dels anuncis.

En termes de control, MyAdChoices permet als usuaris decidir la temàtica dels bàners i els tipus d’anuncis que se’ls mostraran. L’usuari pot escollir la temàtica dels anuncis que l’impactaran entre 32 categories i així configurar i personalitzar el seu perfil de gustos i interessos. Pel que fa a la transparència, l’usuari pot consultar què saben o com els veuen els rastrejadors d’internet per saber si estan rebent anuncis personalitzats o no.

Quan els usuaris naveguen per internet són poc anònims, ja que els serveis gratuïts de què disposen, com ara el correu electrònic o les xarxes socials, guarden tot tipus de dades personals per utilitzar-les per fer negoci. Una vegada creat un perfil tipus, les empreses que distribueixen anuncis de publicitat ho fan de la forma més personalitzada possible a partir de tres criteris: la localització, els interessos dels internautes detectats a partir de la seva activitat a la xarxa i segons el context o el contingut de la web.

A més, hi ha una opció més, que són les campanyes anomenades de retargeting, amb les quals l’anunci d’una empresa impacta els usuaris que han visitat recentment la seva web. Aquest tipus de bàners és el més habitual, tot i que no és una personalització real.

La majoria d’anuncis són de tercera part, que vol dir que els gestionen empreses que es dediquen a la distribució d’anuncis. Les pàgines web cedeixen un espai i instal·len una opció perquè un tercer (com per exemple Google AdSense) posi anuncis d’altres empreses. En canvi, un anunci de primera part seria aquell en què l’anunciant i la pàgina web on surt el bàner han establert un contracte directament.

Molt sovint els usuaris no volen veure anuncis que no concorden amb els seus gustos o necessitats i instal·len un bloquejador d’anuncis, una eina que elimina i bloqueja tots els anuncis de tercera part, però que, segons l’investigador Javier Parra, “trenca el sistema econòmic amb què se sustenten els continguts a internet”. Aquesta extensió, que de moment és un prototipus disponible per al navegador Google Chrome , té com a objectiu proporcionar als usuaris certes garanties en termes de privadesa i experiència de navegació, i al mateix temps vol preservar el model econòmic dominant que actualment sosté la web.

Referències bibliogràfiques:

Javier Parra-Arnau, “Pay-per-Tracking: A Collaborative Masking Model for Web Browsing”. Information Sciences, vol. 385–386, abril 2017, p. 96-124. DOI: 10.1016/j.ins.2016.12.036

Javier Parra-Arnau, Jagdish Prasad Achara, Claude Castelluccia, “MyAdChoices: Bringing Transparency and Control to Online Advertising”. ACM Transactions on the Web, vol. 11, n. 1, març 2017. DOI: 10.1145/2996466