Un projecte de la URV estudia l’efectivitat de les noves normes europees que regulen l’activitat de les empreses sobre el medi ambient i els drets humans i l’eficàcia a l’hora de protegir les persones que pateixen atacs per defensar-los

Les empreses tenen la responsabilitat de respectar els drets humans i mitigar l’impacte ambiental, però, a la pràctica, poques adopten procediments de diligència deguda, que és el mecanisme per detectar impactes i riscos i així mitigar o per evitar danys previsibles en el desenvolupament de la seva activitat econòmica. A més, “els estats ja tenen l’obligació de protegir els drets humans de totes les persones enfront d’abusos comesos per empreses”, afegeix Antoni Pigrau, catedràtic de dret internacional públic de la URV.

No obstant això, l’any 2022 es van registrar prop de 230 assassinats de persones defensores dels drets humans i el medi ambient, segons dades de Global Witness. “Més sovint del que sembla -afirma Pigrau-, les empreses estan implicades en els abusos que es cometen en contra de les persones defensores dels drets humans i el medi ambient quan s’oposen als impactes negatius de les activitats empresarials”.

Tanmateix, davant l’escassa implementació voluntària de diligència deguda, recentment han sorgit propostes normatives, com ara la proposta de Directiva de la Unió Europea sobre diligència deguda a les empreses en matèria de sostenibilitat, per la qual els drets humans i els aspectes mediambientals han de ser respectats tant en el procés productiu com en la governança de les empreses. O la proposta de reglament relatiu a la prohibició de productes fabricats amb treball forçós al mercat de la Unió Europea (UE), de setembre de 2022, i el nou Reglament 2023/1115, de 31 de maig de 2023, l’objectiu del qual és impedir la comercialització al mercat de la UE i l’exportació des de la Unió d’algunes matèries primeres i productes quan estiguin associats a la desforestació i la degradació forestal.

Per això la URV lidera un projecte finançat per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) que analitza en quina mesura aquestes noves normes de diligència deguda obligatòria poden ser eines eficaces per empoderar les persones defensores i mitigar els atacs que sofreixen. Pigrau afirma que el que ocorre és que aquestes normes europees “no són suficients perquè no preveuen la participació de les persones defensores en els processos de diligència deguda”.

Aquest projecte aspira a generar un espai de diàleg i intercanvi de coneixement entre l’acadèmia i la societat civil, però també a incidir en el disseny de les polítiques públiques i la legislació. Es tracta, per tant, d’un projecte ambiciós que pretén que els resultats s’incloguin en el procés d’elaboració de les normes en la matèria a Catalunya i a l’Estat espanyol i en la transposició de la directiva de la Unió Europea.

Per això s’han fet diferents congressos i seminaris internacionals, el darrer dels quals aquesta setmana a la URV, amb persones expertes internacionals, de les universitats Nova de Lisboa, Erfurt i UniDistance Suisse, i de les organitzacions Business for Social Responsibility (BSR), Centre for Research on Multinational Corporations (SOMO), Observatorio de Responsabilidad Social Corporativa, NOVACT- Instituto Internacional para la Acción Noviolenta, Observatori DESC, Cooperativa CICrA Justícia Ambiental, Oxfam Business Advisory Service, Löning Human Rights and Responsible Business, Akuaipa Transformation, Les Amis de la Terre France, que juntament amb persones expertes de les universitats de Sevilla, Salamanca, València, País Basc, Girona, Jaume I, Castilla La Mancha i Rovira i Virgili, han analitzat les propostes reguladores i les lliçons apreses de la diligència deguda obligatòria.

L’equip del projecte “Les noves normes de deguda diligència obligatòria com a resposta per fer front a la violència que pateixen les persones defensores dels drets humans i el medi ambient” l’integren onze investigadors de diferents institucions, liderats pel grup de recerca Territori, Ciutadania i Sostenibilitat del Departament de Dret Públic de la Universitat Rovira i Virgili.