El premi Nobel de Física ha estat per a Roger Penrose, per descobrir que la formació de forats negres és una predicció de la teoria general de la relativitat, i també per a Reinhard Genzel i Andrea Ghez, pel seu descobriment d'un objecte compacte supermassiu al centre de la galàxia

Enguany l’Acadèmia de Ciències de Suècia ha decidit atorgar el Premi Nobel de Física a tres investigadors: Roger Penrose, Reinhard Genzel i Andrea Ghez, la quarta dona que rep el Nobel en aquesta disciplina des de 1901,que és precisament la que té menys representació femenina de la història dels premis. El premi reconeix així dos descobriments diferents però complementaris, posant un any més el focus sobre la cosmologia i l’astrofísica.

Penrose va demostrar que la formació de forats negres és una predicció de la Teoria General de la Relativitat que Albert Einstein va descriure l’any 1915. Paradoxalment, però, Einstein fugia de tot allò que li semblava absurd, com també li passava amb la incertesa quàntica. Potser per això no va creure mai en què hi pogués haver forats negres, dels quals ja se’n començava a parlar al segle XVIII. Admetre l’existència de llocs tan singulars on la seva teoria i qualsevol de les lleis de la natura perdien tot el sentit no devia ser fàcil ni tant sols per a una ment tan innovadora con la seva. Però Penrose, profesor emèrit de la Universitat d’Oxford, va utilitzar models matemàtics per demostrar la seva existència i donar-la a conèixer amb tota mena de detalls.

D’aquest descobriment que ara ha merescut el Nobel de Física han passat 55 anys. Però va servir, entre moltes altres coses, per a què Stephen Hawking obtingués més respostes d’aquests misteriosos forats i descobrís que bona part de la massa que hi entra és expulsada cap a l’exterior per anar-se buidant.

Reinhard Genzel, director de l’Institut Max Planck de Física Extraterrestre a Alemanya i Andrea Ghez, professora de la Universitat de California, han rebut l’altra meitat del premi Nobel. Fa gairebé 30 anys que les seves investigacions se centren en una regió situada al centre de la Via Làctia anomenada Sagitari A*. Han utilitzar una tecnologia capaç de d’aconseguir una de les fites més difícils: poder veure què hi ha al mig de la Via Làctia, perquè com és sabut, tot el pla de la galàxia està ple de d’immenses nebuloses que ho tapen tot. Després d’anys d’observar estrelles orbitant al voltant d’alguna cosa que no aconseguien veure, van concloure que allò no podia ser res més que un forat negre supermassiu i invisible que atreia les estrelles properes i les absorbia cap a dins. La massa total de tot aquest sistema (que és al voltant de quatre milions de masses solars!) es concentra en una regió no major que el nostre sistema solar.

Com va destacar ahir l’acadèmia sueca, els investigadors premiats “han revelat els secrets dels racons més foscos de l’univers. Però això no és només una antiga aventura arribant al seu victoriós final, és un nou començament a mesura que ens apropem cada vegada més als horitzonts dels forats negres”.