Article d'opinió de Josep Domingo Ferrer, catedràtic d’enginyeria informàtica de la URV i director del CYBERCAT: "Encarem el confinament actual amb un devessall de tecnologies que han de permetre que l’economia de més valor afegit migri massivament cap al teletreball"

La situació derivada del Covid-19 ens ha fet adonar de la importància d’algunes disciplines. D’una banda, és clar, la medicina i la farmàcia, que ens trauran d’aquest túnel. De l’altra, les tecnologies de la informació i de les comunicacions (TIC), que ens permeten de sobreviure dins del túnel de manera molt més suportable com a persones, com a treballadors i com a empresaris.

Penseu per un moment com hauria estat un confinament domiciliari llarg com aquest si s’hagués esdevingut fa 30 anys, per exemple arran d’una hipotètica amenaça nuclear del Pacte de Varsòvia per evitar el seu desmantellament. Només hauríem tingut el telèfon a les cases, i a les empreses telèfon i fax. Al nostre país l’any 1990 el més semblant a Internet que hi havia es deia Bitnet (també coneguda com a EARN) i no era més que una xarxa de correu electrònic que connectava les nostres universitats amb les del món. És cert que algunes empreses tenien serveis de dades com X.25, però ni universitats ni empreses ni encara menys els particulars no tenien la velocitat i els equipaments necessaris per fer cap videoconferència.

Anem al 2003, quan un altre coronavirus sortit de la Xina, el SARS, va causar una altra pandèmia mundial, tot i que menys catastròfica que la d’ara. Si ens haguéssim hagut de confinar a casa en aquella època, els més afortunats ja haurien tingut una connexió ADSL amb tarifa plana. L’agost d’aquell mateix any s’acabava de llançar Skype i l’octubre es fundava l’empresa Android, que acabaria imposant el seu sistema operatiu per a telèfons intel·ligents. Per tant, és poc probable que haguéssiu pogut fer gaires videoconferències des de l’ordinador de casa i el vostre telèfon mòbil hauria estat com a molt un Nokia amb sistema operatiu Symbian i amb una càmera per fer fotos. Per descomptat, res de videoconferències des del vostre mòbil. D’altra banda, és improbable que la vostra empresa o universitat hagués contemplat mai el teletreball més enllà d’experimentar-lo ocasionalment amb algun treballador amb problemes de mobilitat.

Per contra, encarem el confinament actual amb un devessall de tecnologies que han de permetre que l’economia de més valor afegit migri massivament cap al teletreball. De fet, això ja està passant aquests dies i segurament farà que, un cop passada la pandèmia, el teletreball agafi molta més volada i vagi en detriment del lloguer d’oficines. Les connexions de fibra òptica a domicili ofereixen velocitats de centenars de megabits per segon, suficients per fer videoconferències i per compartir pantalles i documents entre una multitud d’usuaris. L’ensenyament pot continuar a distància gràcies a campus virtuals com Moodle i a eines de videoconferència massiva com Zoom, Adobe Connect, Microsoft Teams, Cisco Webex o el mateix Skype, algunes de les quals s’integren als campus virtuals i moltes de les quals són d’ús gratuït. D’altra banda, tot això es pot fer des d’un ordinador o des d’un telèfon mòbil. De fet, les connexions 4G (per no parlar de les 5G) ja ofereixen velocitats molt més que adequades per al treball col·laboratiu amb videotrucada.

Ultra el funcionament econòmic, la vida social pot continuar durant el confinament gràcies al desenvolupament dels sistemes de missatgeria instantània, de les xarxes socials i de les plataformes de transmissió en continu i de reproducció de continguts. Penseu que el 2003 ni Facebook ni pràcticament cap de les xarxes socials actuals no existien, Netflix venia o llogava DVDs per correu postal i a Spotify li faltaven tres anys per néixer. En canvi, a hores d’ara fins i tot el subministrament de menjar i d’altres productes físics és facilitat en gran mesura per les TIC, gràcies al desenvolupament del comerç electrònic, que combina tecnologies de la informació amb plataformes logístiques.

De fet, si explotéssim les TIC una mica més, tal com ha fet Corea del Sud, podríem lluitar més eficaçment contra la pandèmia i viure encara més bé durant el confinament. En particular, gràcies al rastre que deixen els nostres telèfons mòbils pel sol fet de dur-los engegats, es podrien relaxar les condicions de confinament. Per exemple, hauria de ser possible permetre que anem a córrer o a passejar individualment per on ens plagui, o si més no per indrets sense aglomeracions. Podríem autoritzar temporalment la nostra companyia de telecomunicació perquè comuniqués a les forces d’ordre públic la nostra posició de manera que es veiés que estem corrent o passejant sols, no pas acompanyats de cap altra persona (és a dir sense avançar conjuntament amb cap més telèfon mòbil). Això permetria de compatibilitzar l’aïllament per evitar la infecció amb l’exercici necessari per mantenir-nos amb bona salut.