El treball dels guardonats William G. Kaelin, Gregg L. Semenza i Peter J. Ratcliffe són un gran avenç en l’àmbit de l’epigenètica, el sistema de marcatge molecular de l'ADN que regula quins gens s’han d’activar o desactivar específicament en cada cèl·lula

La composició del cos humà es pot descriure pel seu contingut en aigua i elements (oxigen, carboni, hidrogen, nitrogen i 12 sals minerals) presents en els diferents tipus de teixits i cèl·lules. Cadascuna d’aquestes cèl·lules precisa obtenir nutrients, produir proteïnes i eliminar residus. I l’element essencial que aporta l’energia per fer‐ho és l’oxigen. Un element que fa única l’atmosfera del planeta Terra i que aporta energia per la vida de tots els éssers vius. L’oxigen, que l’obtenim de l’aigua que bevem i de cada moviment respiratori, és transportat per la hemoglobina de la sang cap als 70 trilions de cèl·lules del cos, on es fa servir com energia útil a nivell mitocondrial i regula el ritme respiratori segons els nivells detectats pels quimio-sensors, ubicats en la bifurcació de l’artèria caròtida.

L’estudi dels mecanismes que permeten conèixer “com perceben les cèl∙lules i s’adapten a la disponibilitat d’oxigen” ha estat mereixedor del Premi Nobel de Fisiologia o Medicina 2019. Els treballs dels guardonats William G. Kaelin, Gregg L. Semenza i Peter J. Ratcliffe descriuen els mecanismes d’un dels processos adaptatius més essencials de la vida, identificant quina és la maquinària molecular de complexes proteics que regulen l’activitat del gen de l’eritropoetina en resposta a diferents nivells d’oxigen.

És un gran avenç en l’àmbit de l’epigenètica, el sistema de marcatge molecular de l’ADN que regula quins gens s’han d’activar o desactivar específicament en cada cèl·lula. La identitat cel·lular, tant en salut com en malalties, està determinada per l’activació epigenètica programada o  silenciant subconjunts de gens específics. Comprendre aquests processos pot ser prometedor per a teràpies epigenètiques.