Jordi Ginebra, catedràtic de Filologia Catalana, apunta la formació específica en llengua i literatura catalanes dels futurs mestres i també dels professors de secundària d’aquesta matèria a través del màster de professorat de secundària com a mesures fonamentals per consolidar un model de llengua de qualitat

En els darrers mesos la Generalitat de Catalunya ha impulsat la reflexió pública   al voltant de la llengua. Es tracta de proposar i concretar accions per a l’extensió social de l’ús del català. En situacions com aquesta sempre apareix, ni que sigui de vegades marginalment, la qüestió de la qualitat lingüística. Molt sovint perquè hi ha veus que denuncien que, a la crisi en l’ús, s’hi ha de sumar la crisi de la forma. En el nostre cas, veus que afirmen que el català ­―tant el registre col·loquial com els registres formals― està degradat i castellanitzat.

És sorprenent que una part de la societat, en canvi, té la percepció més aviat contrària: que avui es parla més bé que fa uns anys. ¿Qui té raó? En el context actual de reflexió pública orientada a la concreció de propostes, potser més que debatre qui té raó (i si el català d’avui és més bo que el de fa 10 o 20 anys) el que interessa és parlar d’accions i mesures concretes. Accions i mesures que ajudin a consolidar un model de llengua de qualitat: modern, àgil i genuí. Perquè el que ningú no nega és que la situació, en qualsevol cas, pot millorar.

¿Quines mesures? Per exemple, les que tenen a veure amb la potenciació de la singularitat i l’especificitat de la llengua: les que busquen no deixar que es dissolgui en el magma del multilingüisme homogeneïtzador i indiferentista. Entre aquestes mesures i accions hi ha les relacionades amb la formació. Com més formada en llengua catalana estigui la societat, més genuïna serà la seva expressió i de més qualitat les seves interaccions comunicatives formals.

Pot ser nul·la o quasi nul·la la formació en llengua i literatura catalanes d’un professor de llengua i literatura catalanes a secundària

Un exemple clar d’acció possible: formar en llengua i literatura catalanes els futurs mestres. Avui la formació específica en llengua i literatura catalanes que rep un estudiant del grau d’educació és, depenent de les universitats, nul·la o quasi nul·la. Sí. Ho han llegit bé. Nul·la o quasi nul·la. També pot ser nul·la o quasi nul·la (i això no és que sigui greu; és un atemptat institucional contra la qualitat de la llengua catalana) la formació en llengua i literatura catalanes d’un professor de llengua i literatura catalanes a secundària. També ho han llegit bé. I en el màster de professorat de secundària organitzat per la Generalitat de Catalunya no es distingeix entre un professor de català i un professor de castellà. La formació és la mateixa. I això no singularitza el català: més aviat afavoreix la interferència lingüística i, com a idioma més feble, el subordina.

La qualitat pública i privada de la llengua catalana pot millorar. I el nostre model lingüístic pot ser modern, àgil i genuí. Però cal posar-hi els mitjans que tenim a l’abast. I en tenim. És responsabilitat nostra.