16/12/2020

Per cada 100 euros de despesa pública al sistema català d’universitats públiques es va produir un retorn social integrat de 449 euros a la societat

L'ACUP ha presentat a la URV un estudi sobre el valor social del sistema universitari públic català, que analitza l'impacte de l'activitat que duen a terme les vuit universitats públiques catalanes en el marc del seu compromís social

Aquest matí s’ha presentat al Paranimf de la URV l’estudi El valor social de les universitats públiques catalanes. Una aproximació quantitativa i qualitativa. Aquest treball, coordinat per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), mostra que cada 100 euros que la Generalitat de Catalunya destina al finançament de les universitats públiques, aquests es tradueixen en 449 euros de retorn social integrat. Les dades també indiquen que els estudiants, seguits dels empleats (PDI i PAS), les empreses i les entitats, les administracions públiques, la societat i els alumni constitueixen, per aquest ordre, els grups d’interès que perceben un major retorn d’aquest valor. L’acte de presentació de l’informe, que s’ha retransmès en línia, ha comptat amb la participació del secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Grau; la presidenta de l’ACUP i rectora de la Universitat Rovira i Virgili, Maria José Figueras; el secretari executiu de l’ACUP, Josep M. Vilalta; la vicerectora de Relacions Institucionals, Cultura i Compromís Social de la Universitat Rovira i Virgili (URV); Cori Camps; i la directora acadèmica i investigadora principal de la Càtedra MANGO de Responsabilitat Social Corporativa d’ESCI-UPF, Silvia Ayuso.

La primera edició d’aquest informe, impulsat per l’ACUP, és una iniciativa pionera que recull una informació que, fins ara, no havia estat mesurada d’una manera sistemàtica i que ens acosta un pas més a un sistema de comptabilitat social que analitza l’impacte social que genera l’activitat de les universitats públiques catalanes, en aquesta ocasió per als seus principals grups d’interès i expressada en termes monetaris. Aquesta nova contribució complementa els continguts recollits en l’Informe Impactes socioeconòmics de les universitats públiques i el sistema públic de recerca de Catalunya, publicat també per l’ACUP l’any 2017, amb el qual analitzàvem l’impacte del sistema universitari públic català en cinc àmbits clau per a l’economia catalana.

Aquest informe se suma a la publicació d’altres estudis que prenen el pols al sistema públic universitari català com l’Informe d’indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes (des de 2012) i l’Informe d’indicadors de formació i docència de les universitats públiques catalanes (des de 2016). El conjunt dels estudis es pot consultar a través del web www.indicadorsuniversitats.cat i mostra que els impactes de les universitats a la societat són múltiples. Els més directes i de major abast són la formació de ciutadans i professionals i la recerca científica. Les universitats i la recerca pública, però, també tenen d’altres impactes significatius, i és per això que per primer cop pel conjunt d’universitats públiques de Catalunya s’estudia el valor social de les mateixes.

L’informe destaca que el sistema universitari públic de Catalunya no és una despesa, sinó una inversió que crea un valor social significatiu i que, sens dubte, redunda en progrés social, cultural, econòmic i tecnològic.

L’informe està compost per dues parts. En una primera part de caire quantitatiu, l’equip d’investigadors de la Càtedra MANGO de Responsabilitat Social Corporativa (ESCI-UPF), sota el lideratge de la seva directora acadèmica, la professora Silvia Ayuso, ha aplicat la metodologia de càlcul anomenada «del valor social integrat» (VSI). Aquesta metodologia permet objectivar i expressar en termes monetaris el valor creat per una organització –en aquest cas la universitat– per al conjunt dels seus grups d’interès (stakeholders) –aquí, els estudiants, els empleats, les empreses i les entitats, les administracions públiques, la societat i els alumni–, de manera que integra els resultats econòmics i socials en un únic concepte de generació de valor i té en compte tant els efectes tangibles com els intangibles. Per a fer-ho, s’ha seguit un procés d’investigació-acció participativa, amb representants de les vuit universitats participants i dels corresponents grups d’interès, que ha permès identificar quatre àrees de valor percebudes com a rellevants i que corresponen precisament a les quatre funcions principals de la universitat que determina la guia de la Sustainable Development Solutions Network (SDSN) per a fer efectiu el seu compromís amb els Objectius de Desevolupament Sostenible de la ONU: l’educació, la recerca, el lideratge social, i la gestió i la governança.

L’informe parteix de dades relatives a l’any 2017 i del curs 2017-2018 i conclou que el valor social integrat de les universitats públiques catalanes en l’exercici de l’any 2017 puja a 3.583 M€, com a resultat de la integració del valor social específic i del valor social generat per mitjà de la seva activitat econòmica. L’estudi mostra que, per cada 100 euros que la Generalitat de Catalunya destina al finançament de les universitats públiques, aquests es tradueixen en 449 euros de retorn social integrat.

El valor social específic de les universitats públiques catalanes obtingut per a l’any 2017 (2.302 M€) supera àmpliament el valor social generat per la seva activitat econòmica en aquest exercici (1.282 M€). Així mateix, cal assenyalar que el VSI consolidat de 3.583 M€ de les universitats públiques catalanes representa més de quatre vegades l’import rebut de finançament públic. El present càlcul del VSI permet estimar els beneficis experimentats per tots els grups d’interès afectats per l’activitat universitària (a part de les empreses i entitats, també estudiants, PDI/PAS, alumni i societat).

Components del valor social integrat de les universitats públiques catalanes

En una segona part de caràcter qualitatiu, la Comissió de Responsabilitat Social Universitària de l’ACUP ha recollit, d’una banda, l’explicació i evolució de la política institucional i de governança de la responsabilitat social de les universitats i, d’altra banda, la descripció d’un ampli ventall de projectes i activitats rellevants, impulsats individualment o mitjançant la col·laboració amb altres centres o agents socials i econòmics del territori, que il·lustren la responsabilitat i el compromís d’aquestes universitats amb la societat. El resultat ha estat una llista d’un total de 30 casos pràctics que conformen experiències col·laboratives, innovadores i de tipologia diversa, en el sentit que aborden les quatre dimensions abans esmentades. A més, s’ha aprofundit en les dificultats i els reptes actuals i de futur per a fomentar el compromís social en el context del sistema universitari català. De tot plegat se’n treuen conclusions que obren la porta a engegar noves línies de treball tenint en compte sempre l’Agenda 2030 i els ODS com a elements inherents de l’activitat pròpia de la universitat i com a marc de referència compartit amb altres universitats i institucions. D’entre aquestes conclusions, Cori Camps, vicerectora de Relacions Institucionals, Cultura i Compromís Social de la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha destacat que “la finalitat última de la universitat és el progrés social, com agent social les seves activitats i infraestructures impacten directament en l’entorn (en l’aspecte social, econòmic i ambiental) alhora que l’entorn també la transforma. S’ha visualitzat una coincidència molt alta entre les visions de les diferents universitats, tant en la diagnosi com en la identificació de reptes de futur”.

L’informe fa palès que davant els reptes socials, econòmics i ambientals emergents a escala global i local, les universitats assumeixen el seu rol estratègic pel compromís social i el fan efectiu mitjançant estructures internes, programes i iniciatives de llarg abast. Així mateix, atenent als Objectius de Desenvolupament Sostenible, treballen cada cop més en estreta relació amb d’altres institucions, empreses i associacions de tot tipus, d’acord amb la necessitat de compartir objectius i treballar en coordinació, tant a nivell local com internacional.

Print Friendly, PDF & Email

Comenta

*