Ho confirma un experiment d’investigadores de la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Tromsø -Universitat de l’Àrtic de Noruega i la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia, que proposen un nou enfocament en el debat sobre els avantatges i desavantatges del bilingüisme: un bon rendiment en un camp lingüístic implica menor precisió o velocitat i viceversa

L’impacte del bilingüisme o el plurilingüisme en la connectivitat neuronal, l’activitat cerebral i el comportament és una qüestió que neurocientífics, psicòlegs i lingüistes han investigat durant dècades perquè genera un debat intens sobre els avantatges i desavantatges del bilingüisme. Ara, un experiment conduït per investigadores de la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat de Tromsø – Universitat de l’Àrtic de Noruega i la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia ha estudiat les respostes de persones bilingües i monolingües quan llegeixen il·lusions gramaticals, una categoria de discurs manipulador que enganya la ment de la mateixa manera que ho fan les il·lusions òptiques, i que dona per bones construccions que no tenen sentit. Els resultats que han obtingut canvien necessàriament l’enfocament del debat sobre el bilingüisme.

276 persones van participar en el test de l’estudi, la meitat monolingües grecs i l’altra meitat bilingües grecs i d’una llengua germànica. Havien de respondre si les construccions gramaticals que se’ls presentaven eren correctes, incorrectes o ni correctes ni incorrectes. L’anàlisi dels resultats ha permès concloure que els participants bilingües van obtenir un percentatge de respostes correctes més elevat, però també van necessitar més temps per detectar si hi havia cap anomalia.

Més concretament, els bilingües van detectar el 56% de les il·lusions gramaticals, mentre que els monolingües van fer-ho en el 39% dels casos. Per tant, les persones bilingües tenen la capacitat de detectar millor les manipulacions en un discurs. No obstant això, els cal més temps per arribar a emetre una resposta, especialment quan veuen que allò que se’ls presenta podria no ser correcte: van trigar 2 mil·lisegons de mitjana quan responien “correcte” a la construcció gramatical i 70 mil·lisegons quan responien “incorrecte”.

A partir dels resultats, que s’han publicat a la revista científica PLOS ONE, les investigadores Evelina Leivada (URV), Natalia Mitrofanova ( Universitat de Tromsø – Universitat de l’Àrtic de Noruega) i Marit Westergaard (Universitat de Tromsø – Universitat de l’Àrtic de Noruega i Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia) apunten que el debat sobre els avantatges i desavantatges del bilingüisme ha de canviar l’enfocament.

“El millor rendiment en un domini es compensa amb una disminució de la precisió o de la velocitat a l’hora de processar una tasca; per això cal que substituïm els conceptes d’avantatge i desavantatge per compensació adaptativa plurilingüe. És a dir, que les capacitats cognitives dels bilingües poden disminuir les errades en les il·lusions, però això forma part d’un conjunt d’efectes més gran i no tots són necessàriament avantatjosos”, conclou Evelina Leivada, investigadora del Departament d’Estudis Anglesos i Alemanys de la URV.

Referència bibliogràfica: Leivada E, Mitrofanova N, Westergaard M (2021) Bilinguals are better than monolinguals in detecting manipulative discourse. PLoS ONE 16(9): e0256173. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0256173.