Forma part d’un projecte de recerca, amb la participació del Departament de Filologia Catalana, en què es debat com reforçar la transmissió i l’ús social d'aquestes llengües en la infància, l’adolescència i la joventut

La Universitat Rovira i Virgili acull fins aquest dimarts el simposi internacional “Polítiques lingüístiques familiars i activació de l’ús de llengües minoritzades en la infància, l’adolescència i la joventut (ACTIVAMIN)”, una trobada científica que reuneix investigadors i investigadores de diferents països per analitzar els factors que afavoreixen el manteniment, la transmissió i la revitalització de les llengües minoritzades.

El simposi forma part del projecte de recerca “Alta minorització i reproducció lingüística al sud-oest europeu (AMRELSE)”, que estudia els processos de reproducció lingüística en contextos d’alta minorització i “vol aportar noves eines per entendre com es poden reforçar les llengües minoritzades des de l’àmbit familiar, educatiu i comunitari, amb una atenció especial al paper dels infants, adolescents i joves com a agents actius de la socialització lingüística”, tal i com explica l’investigador principal del projecte, Avel·lí Flors Mas, del Departament de Filologia Catalana de la URV.

El projecte analitza la reproducció lingüística familiar de cinc llengües territorials (aragonès, català, èuscar, gallec i occità), amb diferents estatus legal i institucional. En concret, s’analitzen en situacions d’alta minorització demogràfica, és a dir, en zones on menys del 30% de la població la té com a llengua inicial: per a l’aragonès la Val d’Echo; per al català el Pas de la Casa (Andorra), l’Hospitalet de Llobregat i el Vendrell (Catalunya), Fraga (la Franja), i Castelló de la Plana, València i Elx (País Valencià); per al basc Getxo i Vitoria-Gasteiz; per al gallec la Galícia urbana i semi-urbana, i per a l’occità la Val d’Aran i les Valades.

Tot i que el projecte encara no ha conclòs, Flors Mas explica que ja es poden extreure algunes conclusions, com per exemple, que “les famílies desenvolupen diferents estratègies per crear espais en què els fills i filles puguin parlar la seva llengua, com és el cas de la tria del model educatiu o de les activitats extraescolars, esportives i associatives”, fins i tot buscant grups, en aquests contextos, de parlants de l’idioma. Segons l’investigador de la URV, aquestes estratègies són efectives, sobretot en les llengües més fortes, com és el cas del basc o el català. En l’occità, en canvi, les famílies ja estan satisfetes si els fills el parlen a casa.

Pel que fa al simposi, el programa inclou dues conferències plenàries a càrrec de Jaime Altuna, de la Universitat del País Basc (UPV/EHU) –Malabaristas y funambulistas de la lengua. Una aproximación a la socialización lingüística en la infancia y adolescencia”- i Maite Puigdevall, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC): “Més enllà de la família i l’escola: eines teòriques i metodològiques per entendre i transformar les pràctiques lingüístiques de nens i joves en espais esportius.”

El simposi també inclou diverses sessions de comunicacions científiques dedicades a la política lingüística familiar, la transmissió intergeneracional, la creació d’espais segurs per a les llengües minoritzades, l’activisme lingüístic, els nous parlants i les metodologies de recerca en aquest àmbit. A més de parlar dels casos del projecte, el simposi també analitza parlants de llengües que viuen fora del seu territori, com és el cas, per exemple, de l’amazic i l’àrab a Catalunya

El simposi i el projecte volen aprofundir en el coneixement dels mecanismes que afavoreixen l’ús de les llengües minoritzades més enllà de l’entorn familiar, especialment entre els iguals, així com compartir experiències i estratègies que contribueixin a generar nous espais de socialització i a impulsar processos de revitalització lingüística en societats plurilingües.

Amb aquesta iniciativa, la URV esdevé un punt de trobada internacional per a la recerca sobre les llengües minoritzades i reforça el seu compromís amb la promoció del plurilingüisme i l’estudi de les polítiques lingüístiques. El simposi pretén consolidar una xarxa de col·laboració entre investigadors i investigadores que permeti avançar tant en el desenvolupament de nous marcs teòrics com en la formulació de propostes aplicades per afavorir la transmissió i l’activació de les llengües minoritzades en les noves generacions.

El simposi el va inaugurar aquest dilluns el conseller de Política Lingüística, Xavier Vila, mentre que el projecte de recerca del qual forma part, “Alta minorització i reproducció lingüística al sud-oest europeu (AMRELSE)”, està finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, i compta amb la participació de la URV, i les universitats de Barcelona, el  País Basc, Vigo, Lleida, València, Saragossa, Bristol i la Université de Mons belga.