L'ACUP considera que l'increment de taxes i la davallada del finançament dificulta l'accés als estudis superiors

El grup promotor de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Universitats ha presentat aquest migdia a Barcelona l’inici de la campanya per fer arribar una proposició de llei al Parlament de Catalunya per rebaixar les taxes universitàries i que no comporti que les universitats hagin d’assumir-ne els costos que implica.

Aquesta ILP ha rebut el suport de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), que considera que  l’increment de les taxes universitàries combinat amb la davallada del finançament dificulta l’accés als estudis superiors. A més, posa en perill no només el paper de les Universitats en l’àmbit de  la formació i la recerca, sinó també la seva tasca com a element d’equitat social, d’incentivació econòmica i de promoció d’una ciutadania lliure, crítica i compromesa.

S’inicia així una campanya de recollida de signatures i un període de mobilitzacions en suport de la ILP. La portaveu de la ILP, Aida Sanuy, ha afirmat durant la presentació que els estudiants de les universitats catalanes paguen les taxes més elevades de l’Estat i estimen que 10.000 estudiants no han pogut accedir a l’educació superior.

A aquesta iniciativa hi donen suport, a títol individual, les vicerectores d’Estudiants de la Universitat Rovira i Virgili, Maria Bonet, de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Girona, així com també professorat i estudiants de totes les universitats, entre les quals hi ha la URV.

L’ACUP ha recordat l’anomenada Declaració de Sant Daniel l’octubre de 2016: “Urgeix la concreció d’una nova política universitària, àmpliament consensuada, que inclogui un model de finançament estable, un pla d’inversions i un increment de la partida pressupostària. En aquest sentit, la revisió a la baixa de les taxes se situa entre les mesures correctes, però que necessàriament han d’anar acompanyades d’actuacions d’ampli espectre que permetin encarar reptes urgents com el funcionament basal universitari, el pla d’inversions, l’aposta per la recerca, la política contractual de professorat, l’estructura de preus i el sistema de beques i ajuts. Cal revertir les restriccions econòmiques dels darrers anys per aproximar-nos al finançament mitjà dels països de l’OCDE. A banda de la suficiència econòmica, és necessari un canvi de plantejament sobre el sistema universitari català perquè no hauríem de parlar de despesa sinó d’inversió ja que per cada euro destinat a l’educació superior és retornat multiplicat per quatre a la societat catalana, segons l’informe d’Impactes socioeconòmics de les universitats i la recerca públiques de Catalunya“.