Els professors Jordi Ginebra i Montserrat Sendra de la URV argumenten que la demanda minoritària per estudiar filologia catalana no respon a la manca d'oportunitats laborals real i demanen que s'apliqui la normativa vigent del màster de professorat que estableix la realització d'una prova que acrediti el domini de competències dels graduats en altres carreres

La revista Llengua Nacional dedica el seu darrer número –desembre 2020– a l’anàlisi i el debat al voltant del futur dels estudis de filologia catalana. Tracta en particular la qüestió de la demanda per cursar aquests estudis i el problema de l’accés al màster de professorat de secundària i a la professió docent.

Hi participen tres membres del Departament de Filologia Catalana de la URV: Jordi Ginebra, Miquel Àngel Pradilla i Montserrat Sendra. A més, dos dels altres col·laboradors d’aquest número van estudiar filologia catalana a Tarragona: Josep Bargalló, actual conseller d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, i Alfons Gregori, professor de la Universitat de Poznań (Polònia).

En els seus articles, els professors de la URV demanen un compromís més gran per part dels governants catalans per reforçar i estendre l’ús del català. “Si la societat catalana no valora prou el seu idioma, és difícil que hi hagi interès per estudiar llengua i literatura catalanes”, denuncia Jordi Ginebra, del Departament de Filologia Catalana de la URV, que es pregunta en el seu escrit què han fet els polítics durant els darrers quaranta anys per promocionar el català.

Els professors de la URV argumenten que la demanda minoritària per estudiar filologia catalana no respon a la manca d’oportunitats laborals: “ara mateix, hi ha molta demanda de professors de català, perquè ara s’estan jubilant tots els docents de la fornada del baby boom“, diu la Monsterrat Sendra, del Departament de Filologia Catalana de la URV.

Manca d’accés prioritari dels graduats en filologia a la docència del català

Els professors de la URV que han participat en el número de la revista Llengua Nacional es refereixen en els seus articles a una reivindicació dels departaments de filologia catalana de fa més de cinc anys: l’accés prioritari dels graduats en filologia catalana al màster de professorat de secundària en l’especialitat de llengua.

Per accedir a les places limitades del màster de professorat, els filòlegs competeixen amb graduats d’altres carreres com Humanitats, Periodisme, Comunicació Audiovisual o Art Dramàtic, i denuncien que, segons un estudi dut a terme el 2018, hi ha plans d’estudi en aquestes carreres que permeten exercir de professor de llengua i literatura catalanes sense haver cursat cap crèdit específic d’aquestes matèries.

“¿S’estan impulsant els estudis de filologia catalana si no són necessaris per a exercir com a docent de llengua i literatura catalanes?”, es pregunta Jordi Ginebra, qui argumenta que accedeixen a la docència de català a secundària persones que no estan prou formades en català. Monsterrat Sendra afegeix que “persones d’altres carreres troben una sortida laboral en la docència del català sense tenir-ne vocació, ni cap mena d’interès ni vinculació afectiva amb la llengua, i com a conseqüència lògica es detecta cada vegada més una creixent apatia i desvinculació per part dels docents”.

“La culpa però no és de els persones que busquen guanyar-se la vida, sinó del Departament d’Educació i el Departament d’Universitats de la Generalitat de Catalunya”, diu Monsterat Sendra, que explica que la normativa vigent preveu que els aspirants d’altres graus diferents del de l’especialitat del màster de professorat hagin de demostrar amb una prova que tenen els coneixements necessaris per poder ensenyar la matèria. Però, tot i que als graduats en filologia se’ls dóna una puntuació addicional, “aquesta normativa no s’ha aplicat mai”, diu la professora de la URV.