La PAP és un primer pas per prestigiar la professió docent, ja que només els més competents culturalment poden accedir al Grau en Educació Infantil i Primària

Si la carrera universitària per ser mestre o mestra és atractiva per als estudiants més competents, el sistema educatiu pot seleccionar les persones millor preparades. Amb aquesta premissa es va crear fa deu anys la Prova d’Aptitud Personal (PAP), un filtre complementari a la selectivitat i obligatori per als estudiants que volen cursar el Grau en Educació Infantil i Primària a les universitats públiques catalanes.

Han de demostrar una base de coneixement i competència mínima en l’àmbit comunicatiu, lingüístic, logicomatemàtic i de raonament crític. I aquest dissabte 11 d’abril s’hi enfrontaran 5.555 estudiants de secundària a Catalunya. Són pràcticament el doble que quan es va fer la prova per primera vegada, l’any 2017; aleshores s’hi van inscriure 2.800 persones.

La qualitat del sistema educatiu, en joc

L’implantació de la PAP ha provocat l’efecte desitjat: prestigiar l’ofici i canviar la filosofia dels estudis. “Fa uns anys semblava que el que no servia per a una altra carrera acabava estudiant Magisteri -afirma el coordinador de la prova, Josep Maria Cornadó- però ara els esutdiants saben que no és gens fàcil entrar i el fet que hi accedeixin els més preparats facilita la formació universitària de més qualitat”. Això, de retruc, impacta en la qualitat del sistema educatiu.

“L’escola necessita professionals que destaquin per tenir una bona base cultural, dominin unes capacitats específiques relacionades amb la professió i desenvolupin un exercici laboral impecable. Si tenen vocació, millor que millor, però sobretot han de ser competents, i això vol dir fer bé la feina i resoldre amb eficàcia els problemes que se li plantegen”, argumenta Cornadó, que ha estat vinculat al Departament de Pedagogia de la URV des del 2006 i actualment és professor Ad Honorem.

Apunta que els països que tenen un model educatiu de prestigi el sustenten sobre dos pilars: inversió econòmica en recursos humans, materials i pedagògics, i reconeixement i prestigi social de la figua del mestre. En aquest darrer aspecte, a Catalunya, ja es van fer les primeres passes amb la creació de la Prova d’Aptitud Personal, que ara fa cinc anys també es va implementar a les Illes Balears.

No obstant això seleccionar l’estudiantat més preparat és només una de les estratègies necessàries per millorar la professió docent, tal i com recorda Cornadó: “La llista és llarga: revisar el pla d’estudis i fer una formació inicial més propera a la realitat, augmentar les possibilitats de formació permanent, tenir supervisió i suport d’experts els primers anys d’exercici, dotar d’autonomia els centres, baixar les ràtios, augmentar la participació real de les famílies o disposar de recursos que afavoreixin la inclusió, entre d’altres”.