Un dispositiu per identificar microplàstics, compostos alternatius biodegradables, un model de cribratge econòmic i un mesurador de la qualitat de l’aire es beneficien dels 10.000 euros de la convocatòria

La Fundació URV, en col·laboració amb el Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili i el vicerectorat de Valorització del Coneixement, Transferència i Ocupabilitat, ha concedit els ajuts del programa R2B2024 (Research to Business) a quatre projectes de la URV centrats en la sostenibilitat i la millora de la qualitat ambiental. Aquesta convocatòria, que atorga 10.000 euros als guardonats, té per objectiu posar en valor els coneixements i les tecnologies desenvolupades a la URV i ajudar a la seva conversió en projectes empresarials per facilitar-ne l’accés al mercat. 

El rector de la URV, Josep Pallarès, ha destacat la importància de fer arribar el coneixement a la societat, una de les principals missions de la universitat i que dona sentit a la seva funció social. En la mateixa línia, Fèlix Boronat, representant de la Generalitat al Consell Social de la URV, ha posat en valor el treball conjunt dels agents privats i els públics, encapçalats per la universitat, per fer que el coneixement que s’hi genera es transfereixi a la ciutadania, “enriquint el progrés de la societat, fent-la més pròspera”. Elena Suñé, representant del Centre de Transferència de Tecnologia i Innovació (CTTI), que ha acollit aquest dilluns l’acte de lliurament dels guardons, ha agraït l’esforç i la iniciativa dels premiats, que tot seguit han explicat els respectius projectes. 

L’investigador Joan Josep Carvajal Martí, del Departament de Química Física i Inorgànica, ha desenvolupat el prototipus d’un dispositiu, anomenat μ-PlàsTIC, que determina en temps real, in situ i en continu, la mida, la forma, el nombre de partícules i la composició química dels microplàstics que es dispersen i contaminen l’aigua potable, els aliments i el medi ambient en general. Aquesta anàlisi és bàsica per identificar-los i modificar-ne els processos industrials per, d’aquesta manera, reduir-ne o eliminar-ne la producció.  

El segon projecte, encapçalat per l’investigador del Departament de Química Analítica i Química Orgànica Omar Boutureira Martín, és el desenvolupament d’una alternativa als PFAS, o substàncies polifluoroalquíliques, que són productes químics sintètics àmpliament utilitzats però que presenten greus riscos per a la salut i el medi ambient. Aquesta alternativa són els compostos que contenen SF5, que són biodegradables, però que tenen uns processos d’elaboració tòxics i cars. La tecnologia desenvolupada en aquest projecte agilitza el procés de síntesi d’aquests compostos i en facilita el maneig i la implementació en diverses indústries. 

Una plataforma de cribratge ràpida, econòmica, sostenible i amb resultats extrapolables a humans per identificar i estudiar nous compostos bioactius per combatre l’obesitat i les malalties que s’hi associen. Aquest és el projecte d’Enrique Calvo Manso, del Departament de Bioquímica i Biotecnologia, que utilitzarà com a model de cribratge el cuc nematode Caenorhabditis elegans, que no presenta les limitacions ètiques ni metodològiques dels models de mamífers emprats habitualment, sobretot les rates i els ratolins. 

Per últim, Joaquín Escribano Subías, del Departament de Medicina i Cirurgia, desenvolupa ATMOS, un mostrejador portàtil i personal per controlar l’exposició a tòxics atmosfèrics. ATMOS monotoritza i caracteritza els contaminants volàtils i fa una lectura immediata i contínua de la qualitat de l’aire, digitalitzant tant les dades personals d’exposició ambiental com el seguiment de la salut en un dispositiu respectuós amb el medi ambient i versàtil. 

L’acte també ha inclòs la presentació de l’estat actual dels projectes guanyadors l’any passat, als quals el finançament rebut els ha permès desenvolupar-se i créixer comercialment. Són una plataforma tecnològica integrada de recerca en l’àmbit cutani, projecte liderat per l’investigador Miquel Mulero, del Departament de Bioquímica i Biotecnologia; el Campus Experimenta, una plataforma d’alfabetització científica gamificada per a nens i nenes d’11 a 16 anys, d’Eva Pocurull, del Departament de Química Analítica i Química Orgànica, i Barbara Vastenavond, del Departament d’Enginyeria Química; el projecte d’Albert Samper, de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, basat en l’anàlisi geomètrica d’alguns elements de l’obra de Gaudí per convertir-los en souvenirs, que de fet s’estan venent al Palau Güell, i la producció de vídeos per a l’aprenentatge de l’espanyol com a llengua estrangera, un projecte de la investigadora del Departament de Filologies Romàniques Maria Isabel Gibert.