La jornada anual d'estudi que rememora el final de la Guerra Civil a la demarcació es va fer el dijous, 23 de març a l'Arxiu Municipal de Tarragona

En el marc de l’aniversari del 15 de gener de 1939, que va ser el final de la Guerra Civil a Tarragona, la jornada La Guerra Civil a la demarcació de Tarragona” va reunir set historiadors, quatre d’ells professors a la URV, que van presentar els últims estudis sobre diferents aspectes del període bèl·lic i el posterior. La presentació de la Jornada, gratuïta i oberta a tohtom, va anar a càrrec de Jordi Piqué, historiadors i director de l’Arxiu Municipal tarragoní, que també va pronunciar la conferència. “La Guerra Civil”; i de Josep Lluís Martín Berbois, del Memorial Democràtic de la Generalitat.

El professor de la URV Ramon Arnabat, del grup de recerca Ideologies i Societat a la Catalunya Contemporània (ISOCAC) de la URV, va parlar dels bombardeigs. Les comarques tarragonines, igual que la resta de Catalunya, van patir un setge aeri durant la Guerra Civil que va impedir que la població civil fes vida “normal”. L’aviació italiana i alemanya bombardejaren de del febrer de 1937 i gener de 1939 insistentment les ciutats, especialment: Tarragona, Reus, Tortosa, Cambrils i Amposta. La societat i l’administració republicana respongueren organitzant la defensa Activa i la Defensa Passiva, sobretot construint refugis antiaeris, que van reduir sensiblement el nombre de víctimes finals.

El professor Josep Sànchez Cervelló, director del Centre d’Estudis de Conflictes Socials (CECOS), va parlar de la Batalla de l’Ebre, que fou l’episodi més sagnant i decisiu de la Guerra Civil; tot i que no decidí la guerra, perquè un conflicte bèl·lic no es decideix en una sola batalla, sino en el conjunt dels combats de tota la campanya. Però arran de la derrota a l’Ebre, les potències europees van reconèixer el règim del dictador Franco. Malgrat la seua crueltat, la batalla fou una maniobra, essencialment, política: l’Exèrcit Popular de la República necessitava demostrar que després de la desbandada governamental encara tenia capacitat ofensiva, perquè al setembre es produí la cimera de Munich, que tensà les relacions entre Regne Unit i França, per un cantó, i Alemanya i Itàlia, per l’altre. I el govern de Negrín-amb l’ofensiva de l’Ebre volgué llençar el missatge que si s’ajudava al règim democràtic espanyol, els aliats tindrien un soci compromès en  la llibertat dels pobles en contra del feixisme.

La professora Montserrat Duch, investigadora principal d’ISOCAC, va presentar una investigació a partir de 33 entrevistes a dones que havien viscut la guerra a les comarques de Tarragona. Des de l’enfocament de la història oral, per a conèixer la memòria del conflicte, se’n desprèn que en les dones el temps biogràfic s’imposa al temps històric. Elles viuen la guerra, però la narren com una cosa que han de viure, però que en certa manera els és aliena en el sentit que no se senten partíceps ni protagonistes: ni de les causes, ni dels esdeveniments ni del resultat. Tot i això el record és punyent, sobre els estralls de la violència a la rereguarda, el pànic i les dificultats extremes en l’obtenció dels proveïments.  Narren com van tenir lloc aldarulls a causa de l’escassetat, els acaparaments i la inflació, fins al punt que es mostra una desmoralització popular general que contrasta amb la moral oficial de resistència.

La ponència del professor Joan Maria Thomàs va tractar de la segona ofensiva franquista sobre el Principat del 23 de desembre de 1938 i la seva progressió fins a la conquesta completa del territori; del pas de 460.000 persones -combatents i no combatents- cap a França; de la implantació del règim franquista i les primeres etapes de la repressió; de l’exili i les dramàtiques vicissituds patides per els 100.000 i escaig refugiats que no havien retornat i romangueren al país veí durant la Segona Guerra Mundial; i dels projectes falangistes envers Catalunya i el seu fracàs.

A la Jornada van intervenir també l’historiador Jaume Massó, amb la conferència: “La destrucció i el salvament del patrimoni”, i l’historiador David Tormo amb: “El territori després de la Guerra”.