La URV disposa d’aules i laboratoris simulats per a les pràctiques dels graus de l’àmbit de la salut, a més de l’existència de dos centres, el CFIS i el CISTE, referents en formació, innovació i investigació en simulació
La millor manera de preparar l’estudiantat dels graus relacionats amb la salut, en el cas de la URV els d’Infermeria, Medicina, Fisioteràpia i Nutrició Humana i Dietètica, és afrontant situacions el més semblants possible als casos que hauran tractar quan treballin com a professionals. I, per poder-ho fer, és bàsic comptar amb instal·lacions, amb els avenços tecnològics addients, que permetin crear simulacions realistes. A la URV, les diferents seus de la Facultat d’Infermeria diposen d’aules de simulació, amb els instruments i la tecnologia destinats a les pràctiques de l’estudiantat; a la Unitat Docent de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus hi ha el Centre de Formació i Innovació en Simulació (CFIS), que proporciona unes condicions idònies perquè l’estudiantat de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut treballi en entorns de simulació mèdica qualsevol de les habilitats clíniques bàsiques, i el Campus Terres de l’Ebre acull el Centre d’Innovació i Simulació Territorial (CISTE), creat per la Càtedra d’Innovació i Simulació en Salut de les Terres de l’Ebre de la URV, que, com el CFIS, també està a disposició dels professionals i de la ciutadania en general per a la formació contínua i que ofereix les metodologies més innovadores al voltant de la simulació.
L’any 2016 va començar a funcionar a l’Hospital Sant Joan de Reus el CFIS, que proporciona unes condicions idònies per treballar, en entorns de simulació mèdica, qualsevol de les habilitats clíniques bàsiques. La intenció del centre és oferir les millors condicions per tal de formar competencialment l’estudiantat i també els professionals de la salut, i reduir així la taxa d’error mèdic, tal i com assegura el seu director, Jordi Casanova, que també és metge del mateix hospital i professor titular del Departament de Medicina i Cirurgia de la URV: “El centre compleix una funció principalment formativa, orientada a dos grans grups. Per una banda a la ciutadania, amb cursos de salut i de suport vital, i formació permanent per als professionals, i, per altra, a l’estudiantat dels tres graus de la Facultat, amb diferents tipus d’activitat durant el curs.” D’una banda, la centrada directament en les assignatures, moltes de les quals són obligatòries, i per altra les ACOES (avaluació clínica objectiva estructurada), en què l’estudiant s’ha d’enfrontar directament a un pacient simulat, que és un voluntari. Aquest pacient simulat, tal i com explica Casanova, també se l’ha de formar en un cas clínic, en una patologia, per tal que l’estudiant “pugui entrevistar-se amb ell com si fos una consulta, o pugui explorar-lo, o donar-li una mala notícia, un diagnòstic difícil, de manera que es veu en una situació real de la vida”.
“Aquestes pràctiques són molt útils perquè els estudiants entrenen les habilitats tècniques i les no tècniques, com ara l’escolta activa, l’empatia i l’assertivitat”, diu la pedagoga del CFIS Cristina Pérez
Les pràctiques en l’entorn mèdic simulat que proporcionen les instal·lacions del CFIS permeten a l’estudiantat adquirir un aprenentatge profund, segons explica Casanova, perquè es veuen en una situació real, sols, sense el professor de pràctiques com quan estan a la seva consulta, i amb les seves eines han de resoldre la situació el millor possible: “Per ells és una experiència molt formativa. Els proporciona una visió pràctica de la vida real, no hi ha res més real que atendre un pacient, per tant la simulació els permet fer l’entrenament perquè això sigui exitós i tenir eines per defensar-se, també davant pacients complexos com els que es trobaran.”
Cristina Pérez treballa al CFIS com a pedagoga, i té la funció de coordinar les activitats formatives que s’hi fan. També les que tenen a veure amb els pacients simulats a què fa referència Jordi Casanova: “Aquestes pràctiques són molt útils perquè els estudiants poden entrenar les habilitats tècniques, però també les no tècniques, sobretot les comunicatives, l’escolta activa, l’empatia i l’assertivitat, i fer-ho amb un pacient simulat i en un entorn segur és el pas previ a fer-ho en situacions reals.”
Com a pedagoga, Cristina Pérez té clara la idoneïtat de les instal·lacions, especialment del laboratori d’habilitats comunicatives, en què s’enregistren les activitats que es porten a terme amb pacients simulats “perquè els estudiants vegin les seves pròpies pràctiques i puguin autoavaluar-se”. A més de la importància dels suports tècnics i informàtics, Cristina Pérez destaca que les instal·lacions “promouen aquest aprenentatge actiu”. Així, segons Pérez, les pràctiques simulades garanteixen que els i les estudiants, abans fins i tot de fer pràctiques reals amb pacients, tinguin aquest bagatge, aquest aprenentatge, que és un valor afegit que no es dona a totes les universitats i que té un impacte real en la seva formació.
La ludificació en la simulació
La URV va participar fa un parell d’anys en el desenvolupament d’una eina pedagògica pionera, una simulació virtual ludificada per ser utilitzada a les aules dels estudis en Infermeria. Creada pels grups de recerca en Infermeria Avançada (Caring) i ARGET (Applied Research Group in Education and Tecnology), es tracta, a través d’una càmera subjectiva, de la simulació d’un cas real, en què cal anar responent les preguntes que planteja la situació. El muntatge de la simulació, amb actors, vestuari, maquillatge i escenificació per fer-la versemblant, amb la participació fins i tot de professionals del Serveis d’Emergència de Mèdiques de Catalunya, no s’allunya tant de la producció, per exemple, d’un curtmetratge de cinema. Més enllà de la simulació, el projecte també inclou les guies pedagògiques per utilitzar-la i, sobretot, per crear-ne de noves.
Josep Maria Barroso, pediatra de l’Hospital Sant Joan i professor de pediatria de la URV, forma part d’un dels equips de simulació del centre que imparteix cursos de formació per a metges, residents i estudiants. En el seu cas, es tracta, per exemple, de formacions al voltant del maneig del nen greu. Són cursos en què el contingut teòric es complementa, a la part final, amb el taller al CFIS en què “es posen en pràctica tots els coneixements adquirits”.
Casanova destaca la importància, per a la URV i el territori, de comptar amb un centre d’aquestes característiques, també perquè obre la porta a la innovació docent: “Moltes vegades tenim idees que volem portar a l’aula però no tenim clar com introduir-les, i el CFIS pot facilitar una estructura de suport per portar-les a terme, sobretot a través del pedagog i del tècnic.” Segons Casanova, aquesta possibilitat equipara la URV a d’altres universitats públiques i privades d’alt nivell. Disposar d’espais de simulació, de formació en simulació i de recerca i innovació docent, “motiva molt el professorat això com a l’estudiantat, fins i tot a l’hora de fer treballs de recerca”.
“La docència, i la seva millora, és molt important i a vegades la descuidem”, admet el director del CFIS, que assegura que el CFIS té la voluntat de continuar obrint-se a la ciutadania i a la millora de la formació dels mateixos professionals, sobretot els residents i els de primers anys, i ja es pensa en les modernes i àmplies instal·lacions que hi haurà a la futura Facultat de Medicina i Ciències de la Salut al campus de Bellissens. El CFIS compta amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona, el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona i la Fundació Privada Reddis.
Laboratoris de simulació a Infermeria
Els estudiants d’Infermeria de la URV, repartits entre els campus Catalunya i Terres de l’Ebre i les seus del Baix Penedès i de Vilafranca, també realitzen les pràctiques en entorns clínics simulats d’alta fidelitat i simulació immersiva. Hi ha els anomenats laboratoris d’alta fidelitat, que compten amb les tecnologies més avançades per reproduir situacions reals i reaccions fisiològiques entre professionals i pacients. Al campus Catalunya, per exemple, es reprodueix una Unitat de Cures Intensives (UCI) realista per entrenar l’estudiantat sense posar pacients reals en risc.
L’espai permet als estudiants aplicar els coneixements del grau en un entorn pràctic i controlat amb tecnologia avançada, com ara maniquins simuladors d’última generació (adults, pediàtrics i nounats) que reaccionen fisiològicament com pacients reals. A més, l’espai incorpora sistemes d’àudio i vídeo per analitzar les intervencions en temps real o diferit mitjançant la plataforma Moodle.
Les estudiants agraeixen la possibilitat de fer pràctiques en entorns simulats molt fidels a la realitat per sortir de la Universitat “molt més ben preparades i amb més confiança per afrontar la professió
Famara Guerra i Maria Mora són dues de les estudiants de la primera promoció del grau en Infermeria sorgida a la seu de Vilafranca, inaugurada fa justament quatre anys. Des del principi, el centre ha comptat amb aules de simulació, molt similars a les que es troben en les pràctiques en els centres mèdics, tal i com asseguren, la qual cosa és “clau” per a la seva formació i per sortir “molt més ben preparades i amb més confiança per afrontar la professió”. En aquests entorns simulats hi porten a terme assignatures, majoritàriament obligatòries i de caràcter pràctic, que les preparen en els procediments, les valoracions i els cuidatges clínics més habituals en la pràctica infermera. L’aprenentatge progressiu de les competències clíniques “en un entorn lliure de les tensions que produeixen les situacions reals” els permet adquirir coneixements, habilitats i actituds abans d’entrar en contacte amb malalts i familiars.
Innovació i simulació a Terres de l’Ebre
En una de les seus de la Facultat d’Infermeria, al Campus Terres de l’Ebre, també es compta amb un centre de formació d’última generació que dona resposta a les necessitats de l’estudiantat i també, com en el cas del CFIS, dels professionals del sector sanitari públic i privat, i d’altres disciplines, a través de metodologies innovadores com la simulació. Es tracta del Centre d’Innovació i Simulació Territorial (CISTE), creat el 2023 per la Càtedra d’Innovació i Simulació en Salut de les Terres de l’Ebre de la URV.
Acreditació internacional de nivell per al CISTE
El Centre d’Innovació i Simulació Territorial ha estat acreditat recentment per la Society for Simulation in Healthcare (SSH), considerada el màxim referent internacional en l’àmbit de la simulació clínica. Amb aquesta acreditació, el CISTE es converteix en el primer i únic centre de Catalunya i en el segon de l’Estat espanyol que rep aquest distintiu, juntament amb la Universitat Europea de Madrid. El reconeixement situa la URV en una posició destacada dins l’ecosistema de la formació en salut basada en simulació. El centre és gestionat per la Càtedra d’Innovació i Simulació en Salut de les Terres de l’Ebre, que promou la reflexió interdisciplinària i la divulgació en l’àmbit de la innovació i la simulació, i facilita la connexió entre la universitat, els agents del territori i el sector productiu.
L’acreditació de la SSH és un segell internacional de qualitat, rigor i excel·lència que reconeix la metodologia del centre, el talent i la solidesa del seu equip multidisciplinari, el seu compromís amb la millora contínua i l’impacte de les activitats formatives i de recerca que du a terme. L’obertura del CISTE va ser possible gràcies a les subvencions del Ministeri d’Innovació i Ciència (MICINN) atorgades a la Fundació Dr. Ferran i la Fundació URV, a la Diputació de Tarragona, i a l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE).
Les instal·lacions del CISTE estan situades a la tercera planta del Campus Terres de l’Ebre i compten amb una superfície superior de 200 metres quadrats. El centre disposa, per exemple, de maniquins d’alta fidelitat i hiperrealistes, i de material i dispositius d’ús clínic. També integra tecnologia immersiva, una paret virtual i models d’impressió 3D, que permeten fer l’experiència formativa més vivencial, o eines de realitat virtual i augmentada per treballar en un metavers a mida segons les necessitats i competències de l’àmbit professional. Com el CFIS, també disposa d’eines per a l’enregistrament i la transmissió de les activitats que s’hi porten a terme. La seva tecnologia, com en el cas de la resta de centres i aules de simulació de la URV, es manté sempre actualitzada.
Sílvia Reverté, directora de la Càtedra, destaca les diferents facetes del CISTE, que té com a objectius la innovació, la recerca, la formació i la transferència de coneixements a partir de la simulació i la tecnologia; activitats que es poden aplicar a diferents àmbits ja que el centre ofereix espais equipats tecnològicament i coneixement metodològic en simulació. Per exemple, es pot aplicar a la salut per a la millora de la seguretat del pacient i l’eficiència del rendiment dels equips clínics; a l’empresa, en termes d’habilitats relacionals i directives, i, òbviament, a l’educació i a la innovació docent, amb el desenvolupament de tècniques creatives per a l’aprenentatge. Així, el CISTE ofereix un ampli ventall de cursos, i Reverté afirma que és “un punt de referència” que millora la qualificació professional en l’àmbit de la salut i d’altres sectors. Es tracta d’un centre que agrupa les diferents entitats sanitàries públiques i privades per identificar necessitats formatives comunes i que promou la seva participació en la programació, “per tal d’oferir una formació especialitzada al territori, cosa que evita costos de desplaçament i temps, de manera que és un atractiu”, segons apunta.
El CISTE, per tant, potencia la transmissió de coneixement i la innovació en la formació a les Terres de l’Ebre. Des que aquest territori compta amb el centre, totes les zones de l’àmbit d’influència de la URV, fins al Penedès i passant per Reus i Tarragona, disposen d’espais específics per desenvolupar l’alta simulació, amb maniquins d’alta fidelitat i totes les eines i tecnologies que permeten treballar habilitats i competències en un entorn segur, realista, immersiu i sobretot reflexiu en què millorar els resultats de l’aprenentatge professional. Tot plegat, amb la formació i la investigació com a pals de paller per potenciar el progrés i, a través d’ell, la millora de l’atenció professional en un sector, el de la sanitat, que ajuda com cap altre a la qualitat de vida de la societat.
