La jornada de la URV i el Col·legi Oficial de Treball Social posa de relleu la necessitat de recursos. El curs 2018-19 ha començat el Màster d'Intervenció Social i Educativa i s'ha activat el doctorat en Treball Social

“Els menors estrangers no acompanyats: La resposta del sistema de protecció a la infància i l’adolescència” és el títol de la jornada que s’ha fet aquest matí a la URV amb motiu del Dia Mundial del Treball Social, en la qual diversos agents del sistema de protecció social han analitzat l’efectivitat de la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i adolescència per abordar la integració de menors estrangers no acompanyats (MENA). La jornada ha comptat amb l’assistència tant d’estudiants com de treballadors i educadors socials, que han omplert l’Aula Magna del campus Catalunya.

Des de l’any 2016, les noves arribades de menors estrangers no acompanyats s’han duplicat any rere any (684 l’any 2016, 1.489 l’any 2017 i 3.659 l’any 2018), amb la previsió que aquest 2019 arribin 5.526 nois i noies. Són dades que ha aportat en la conferència inaugural Georgina Oliva, secretària d’Infància, d’Adolescència i Joventut, de la Generalitat de Catalunya, que ha explicat que actualment aquests nois i noies ja són un terç dels menors atesos pel sistema de protecció.

L’impacte ha estat, doncs, evident i ha posat en tensió el sistema. Per això Oliva ha explicat que si bé l’any 2018 la tasca principal va ser respondre a l’emergència i acollir-los, aquest 2019 l’objectiu és “garantir els drets de ciutadania” dels menors no acompanyats. Se centren en 3 eixos de treball: l’arrelament als municipis d’acollida, la inserció laboral i la potenciació del vincle familiar, tant amb la família que deixen al seu país d’origen com amb famílies d’acollida o col·laboradores.

De fet, explica Oliva, “sovint el projecte migratori és consensuat amb la seva família” perquè el l’objectiu dels MENA és treballar i poder mantenir-la. Un estudi de la Generalitat fet a partir d’entrevistes a 800 nois revela que el 89,5% emigren buscant inserir-se laboralment, el 52,6% volen fer formació encaminada al món laboral, i el 42,9% esperen regularitzar la seva situació al país d’acollida.

La jornada ha comptat també amb la conferència “Adolescents i Joves Migrats No Acompanyats: repensant els itineraris integrals d’atenció” de Violeta Quiroga, directora de l’Escola de Treball Social de la Universitat de Barcelona. I s’ha completat amb una taula rodona sobre la visió de vuit agents d’àmbits diversos que intervenen en el circut d’atenció als MENA.

L’inici de la jornada ha estat marcat per la protesta de psicòlegs, educadors i treballadors socials que integren la Plataforma d’Acció Social en Lluita. Reclamen l’eliminació de les diferències de condicions laborals entre els treballadors públics i els d’entitats privades i la millora d’aquestes condicions.

Antoni Pigrau, degà de la Facultat de Ciències Jurídiques, ha contextualitzat la feina dels treballadors socials en la història i en el sistema productiu actual, afirmant que “són els bombers socials que han d’apagar els incendis del sistema”. Això és, la concentració de la riquesa cada vegada en menys mans, l’afectació de la destrucció de l’equilibri ecològic sobre els drets de les persones i la invisibilització de la dependència tant social com del medi ambient. “En aquest context, la tasca dels treballadors socials sembla una tasca per a súper-herois”, ha conclòs.

Victòria Forns, responsable de l’ensenyament de Treball Social, ha explicat que jornades com la d’avui contribueixen a fer visible la tasca dels treballadors socials que són, al cap i a la fi, “els garants dels drets socials” de les persones. En aquest sentit ha destacat dues fites per a la formació del personal que treballa al sector social: d’una banda, la posada en funcionament del Màster universitari en Innovació en la Intervenció Social i Educativa i, de l’altra, l’activació del doctorat en Treball Social.