El llibre recull i contextualitza el corpus de rondalles de Seròs, al Segrià. Nolla treballa ara per donar a conèixer les dones folkloristes

Rut Nolla Bertran, estudiant de primer del grau en Llengua i Literatura Catalanes de la URV, és l’autora del llibre Quin llamp de rondalles!, que consisteix en l’edició, catalogació i estudi del corpus rondallístic de Seròs (Segrià). Més concretament, Nolla ha transcrit i editat les nou rondalles que constitueixen el corpus a partir d’uns criteris d’elaboració pròpia.

Gràcies a aquest treball, ha guanyat diversos premis, com el 36è premi Valeri Serra i Boldú de cultura popular l’any passat. Aquest és un premi de l’Ajuntament de Bellpuig (Urgell) dotat amb 5.000 euros, que també implica l’edició del treball en la col·lecció Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, coeditada pel consistori de Bellpuig i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, amb la direcció de Josep Massot i Muntaner, que va morir el passat 24 d’abril.

L’origen del llibre Quin llamp de rondalles! és el treball de recerca de batxillerat de l’estudiant. Els professors Anna Gispert i Josep Martorell, de l’Institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona, van ajudar  l’escriptora a triar la línia de recerca del seu llibre amb l’ajuda també de Carme Oriol, professora de la Universitat Rovira i Virgili i especialista en folklore.

Nolla va visitar el Fons Rossend Serra i Pagès a l’Arxiu Històric de Barcelona, gràcies a Oriol, on van trobar material del primer terç del segle XX recollit pel folklorista Josep Fossas. L’estudiant va estudiar un corpus rondallístic en concret trobat a l’arxiu, les rondalles del qual totes tenien en comú que s’havien recollit a Seròs.

El seu llibre inclou la recerca biogràfica i contextualització del folklorista Josep Fossas, que és qui va identificar com a autor del corpus, el manuscrit amb el conjunt de rondalles, i que va recollir les rondalles de Seròs a principis del segle XX.

La complexitat de l’edició de les rondalles

Nolla s’ha endinsat en les nou rondalles inèdites i ha elaborat els criteris o pautes per fer la transcripció, l’edició i els canvis de l’original al seu llibre. Això és perquè, tal com explica, “els canvis que s’han produït en la llengua catalana des del segle XX fins a l’actualitat no dificulten, generalment, la comprensió de les rondalles. El que de debò era un problema per a la comprensió del manuscrit original era la seva ortografia: estaven escrites amb ortografia prefabriana, és a dir, d’abans de les Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra. A més, no hi havia majúscules ni signes de puntuació, cosa que encara en dificultava més la lectura”. A més a més, de cada rondalla n’ha fet un anàlisi.

L’última part del llibre és una investigació bibliogràfica per explicar l’extensió oral, i en algun cas escrita, de les rondalles. Es tracta d’una cerca feta mitjançant la plataforma RondCat, de l’Arxiu de Folklore de la URV, i ha catalogat les rondalles segons el sistema i índex internacional d’Aarne /Thompson /Uther (ATU).

“Cal reivindicar la feina de les dones folkloristes”

Rut Nolla va decidir estudiar el grau de Llengua i Literatura Catalanes per la seva passió per la lectura i la literatura però també per la llengua catalana, que li cridava molt l’atenció. Amb aquest grau de la URV ha pogut endinsar-se més en aquest àmbit i especialitzar-se.

A la Rut sempre l’ha apassionat l’escriptura i no descarta en un futur escriure més llibres i no precisament relacionats amb rondalles, també novel·les. De fet, continua investigant sobre el tema, però amb una perspectiva diferent. Quan feia el treball de recerca i contextualitzava els diferents folkloristes, es va adonar de la importància del paper de les dones folkloristes a principis del segle XX pel fet que la majoria del material o corpus el recollien les dones, i vol seguir investigar per posar cara i nom a aquestes dones folkloristes.

La Rut Nolla va poder explicar aquesta línia de recerca a les IX Jornades de Literatura, Territori i Educació celebrades a Dénia (Alacant), on va contextualitzar el seu llibre i va parlar sobre les folkloristes dones del grup de Ripoll, que es troben en l’oblit i que està treballant per fer-les visibles. Nolla va assistir a les jornades junt amb altres estudiants del grau de la URV i els professors Emili Samper i Carme Oriol.

“És molt important seguir reivindicant la feina de Josep Fossas però a la vegada estaria bé reivindicar la tasca d’aquestes dones que han quedat a l’ombra de la dels homes del Grup de Folkloristes de Ripoll”, aclareix.

Altres premis

A més del premi Valeri Serra i Boldú, Nolla va guanyar pel seu treball, el premi URV-Fòrum TRICS en la modalitat d’Humanitats, Ciències Socials i Jurídiques, un concurs adreçat als estudiants de batxillerat i cicles formatius de grau superior per reconèixer els millors treballs de recerca, que consisteix en un ajut a la matrícula a la URV valorat en 1.500 euros. I finalment el premi de Maria Josepa Massanés també de la URV, dintre dels Premis Consell Social a treball de recerca de batxillerat 2020-2021, en les àrees d’arts i humanitats, i ciències socials i jurídiques.