06/08/2015

Sílvia Rodríguez, membre del Servei de Gestió Acadèmica, ha traspassat

Membre del personal d'administració i serveis de la Universitat, ha traspassat aquest dimecres 5 d’agost a Tarragona als 49 anys. Aquest divendres es fa un acte de comiat a les 11,00 h. a la capella del Tanatori municipal de la ciutat

Nascuda a Tarragona, va entrar a formar part de la URV l’any 1991, com a membre del personal d’administració i serveis i, actualment treballava al Servei de Gestió Acadèmica, on es feia càrrec de la gestió de la matrícula.

Durant tots els seus anys de treball a la Universitat ha estat vinculada al Servei de Gestió Acadèmica, a excepció d’uns mesos que va ocupar el càrrec de cap de secretaria de la Facultat de Química.

La comunitat universitària vol expressar el condol a la família i als amics.

Print Friendly, PDF & Email

8 replies

  1. Jordi Pàmies del Cacho |

    Quiero expresar mis condolencias a la familia y a la comunidad universitaria. Es muy triste perderla tan joven.

  2. Ramon Aloguín i Pallach |

    El meu més sentit condol.

  3. Josep Carbó |

    Una abraçada molt forta a la família i als seus companys del servei. Allí on siguis sempre et recordarem.

  4. Mar Figueras |

    Gran professional i increïble persona. T’enyorarem sempre.

  5. Maricel Ortiñá |

    Una gran pèrdua d’una gran companya. Tenim molt que agrair-te, Sílvia, per la teva tasca, tracte i actitud personal. El teu entranyable record ens acompanya.

  6. Anna Prim |

    Una gran persona i una competent professional. No dono crèdit del succeït. Et trobarem tant a faltar. Una abraçada a la família. Descansa en pau.

  7. Assumpció Cornadó Lladó |

    Jo també vaig tenir la sort de conèixer-la i treballar amb ella durant molts amys al Servei de Gestió Acadèmica. Guardo d, ella el record d, una persona responsable i entregada a la seva feina, però per sobre de tot guardo el record d, una gran amant de la seva família, d,una mare entregada, d,una esposa enamorada, d, una filla que estimava i respectava els pares.
    A la feina ens deixen molt clar que no hi ha ningu imprescindible, en canvi a la família nungú pot ocupar el lloc de l,ésset estimat que ens ha deixat.
    Descansa en pau Silvia i als teus fills i.espos una forta abraçada.

  8. Sara Gimeno |

    Gràcies Sílvia, pel teu somriure, per les teves ganes, per la teva professionalitat. Et trobarem molt a faltar.
    Una abraçada per tots els companys de gestió acadèmica, ànims.

Respon a Assumpció Cornadó Lladó Cancel·la les respostes

*