El projecte del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV, basat en la intel·ligència artificial, farà recomanacions als metges i cuidadors socials en base a la informació recollida 

La Universitat Rovira i Virgili té en marxa un projecte que serà de gran ajuda per a les persones vulnerables que viuen soles. Un grup d’investigadors del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques (DEIM) liderat pel catedràtic Domènec Puig estan ideant un sistema computacional per tal de monitorar-ne l’activitat i mesurar-ne en temps real els paràmetres vitals. L’objectiu serà que, amb tota la informació recollida mitjançant un conjunt de sensors i a través de la intel·ligència artificial, que gestionarà les dades i en base a elles farà recomanacions, els metges i els cuidadors socials tinguin més elements per fer el seguiment de la salut i les necessitats de les persones vulnerables.     

El projecte ICARE, finançat pel Departament de Drets Socials de la Generalitat gràcies als fons Next Generation, parteix de la iniciativa del DEIM de la URV, que compta amb la col·laboració de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, pel que fa a l’assessorament mèdic, i de la Fundació Ave Maria de Sitges, que disposa de residències per a persones vulnerables i pisos tutelats. “Teníem clar que la sensorització dels domicilis s’havia de fer de manera no invasiva, és a dir, sense càmeres ni altres elements que poguessin molestar o alterar el comportament de les persones que viuen soles. Per això busquem sensors, alguns que ja existeixen i d’altres que desenvolupen alguns col·laboradors, com ara l’investigador de la URV Eduard Llobet, que mesuren els nivells de determinats gasos que permeten saber l’activitat humana que es duu a terme a la casa. Per exemple, la concentració de CO2 més o menys intensa ens dona informació del que està fent la persona, si es mou, si s’aixeca o no del llit, quanta estona s’està al lavabo o a la cuina…” Ho explica Domènec Puig, investigador principal del projecte, que tot just està en la fase inicial, en la qual s’escullen els sensors que es faran servir.     

La informació que subministrin aquests sensors distribuïts per l’habitatge es complementarà amb una aplicació mòbil que, enfocant la cara del pacient, permet saber-ne paràmetres com ara el ritme cardíac, la respiració, la pressió sanguínia… “ De sensors com aquests ja n’existeixen i estem escollint el més adequat. Aquest mètode tampoc és invasiu ni cal que la persona tingui res connectat, ni tampoc es fa cap reconeixement facial. Simplement s’ha de posar ella mateixa el mòbil al davant de la cara periòdicament i l’aplicació és capaç, tan sols analitzant el rostre, de treure totes aquestes dades”, afirma Domènec Puig.     

Històric real del pacient

Hatem Rashwan, un altre dels investigadors del projecte, explica que tota la informació recollida pels sensors i per l’aplicació mòbil es centralitza en una plataforma intel·ligent, que està desenvolupant l’equip investigador del projecte. Aquest sistema basat en intel·ligència artificial serà capaç de processar la informació i fer les recomanacions a cuidadors socials i metges, que en base a tot plegat prenen les decisions finals. “Un dels objectius del projecte és fer prediccions dels símptomes de malalties cròniques, com ara les relacionades amb el sistema cardiovascular, el respiratori…”, diu Rashwan. Domènec Puig hi afegeix que la idea no és proporcionar un servei d’assistència immediata per resoldre problemes puntuals, sinó “fer un seguiment de persones que estan estables però que tenen alguna dependència, donat que són vulnerables, per edat, per una discapacitat… Així se’ls pot detectar si desenvolupen alguna malaltia crònica molt millor que en una visita puntual”, en què, tal i com apunta Rashwan, es pot mentir, es poden oblidar coses… “El que aconseguirem amb aquest projecte és tenir tot l’històric real del pacient”, afirma Puig.     

El sistema d’intel·ligència artificial que està desenvolupant el grup de recerca aprofundeix en el paradigma de la internet de les coses mèdiques i en els nous paradigmes de la XAI (Intel·ligència Artificial Explicable), que va més enllà dels sistemes que fan prediccions o valoracions sense una justificació evident, sinó que elabora un conjunt de recomanacions que permeten al  metge o cuidador comprendre en què es basa, tal i com explica Domènec Puig: “És un sistema de suport a la decisió. Com més dades i coneixement s’incorpora al sistema, millors seran les recomanacions i més arguments tindran els metges per fer els seus diagnòstics.” Els investigadors del projecte ja estan provant sensors en pisos tutelats i comencen a recollir dades.