Shibata ha participat en una conferència en el marc del projecte MyRobot, que utilitza el seu robot terapèutic per millorar la qualitat de vida de les persones grans que viuen a residències

En els últims anys, els robots socials han esdevingut una eina atractiva de suport terapèutic. Poc a poc, comencen a introduir-se al sector de les cures, complementant la feina dels professionals en l’atenció a persones grans amb demència, l’acompanyament als pacients de càncer en el seu tractament o als infants ingressats a les ales pediàtriques dels hospitals. Un exemple destacat és Nuka, una robot amb l’aparença d’un cadell de foca, desenvolupat per Takanori Shibata, de l’Institut d’Investigació de Sistemes Intel·ligents del Japó.

Coneixedors del potencial d’aquest robot de companyia, des del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV tenen en marxa un estudi que avalua l’impacte de Nuka en la qualitat de vida de les persones grans amb demència i el seu entorn. Si bé existeixen recerques prèvies que demostren els seus efectes positius en situacions d’ansietat o agressivitat, l’equip de la URV està estudiant-ne la capacitat per influir en les dinàmiques socials i fomentar la inclusió de persones a la comunitat.

Shibata ha revelat que el seu objectiu inicial era desenvolupar un robot que pogués ser utilitzat diàriament a l’entorn domèstic i que, a la vegada, fos fàcil d’acceptar per les persones. En aquest sentit, en el procés de conceptualització, va descartar dissenyar robots de fer feines, que poden arribar a ser molt cars i complexos de fabricar i mantenir. “Llavors va ser quan vaig pensar en desenvolupar alguna cosa inútil, en termes productius; i què tenim, que sigui així, en la nostra vida diària? Les mascotes”, explica Shibata, que és investigador Principal Sènior a l’Institut Nacional de Ciència i Tecnologia Industrial Avançada del Japó. D’aquesta manera, va començar a desenvolupar, als anys noranta, un robot de tipus animal, “inútil”, però que “enriquís les nostres vides”, amb la teràpia com a objectiu: “No esperem que els animals de companyia facin la feina per nosaltres, i tot i això els estimem”.

El Japó, país d’origen de Takanori Shibata —i de la Nuka—, és conegut per tenir una de les poblacions més envellides del món. Es tracta d’un factor que, indubtablement, va tenir un paper rellevant en la fase de desenvolupament del robot. Shibata reconeix que hi ha evidències dels beneficis de Nuka en la millora de la qualitat de vida de la gent d’edat avançada que necessita assistència, però va més enllà i afirma que també pot ser una gran mascota per a la gent gran, en general: “Moltes persones que han tingut una mascota en el passat voldrien tornar a tenir-ne, però no poden degut a la càrrega de feina que suposa; Nuka no implica aquest compromís”, i reivindica la foca robot com un bon substitut o una segona opció per aquestes persones.

Encuriosit pel projecte MyRobot, que investigadors del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social han pogut presentar-li, Shibata comenta que està content de saber que podrà comparar-ne els resultats amb el què passa al Japó: “Cada país té una cultura diferent, i això inclou la relació amb els animals i l’estil de vida familiar”.

El cas de Nuka no és comú en la indústria dels robots. Un aparell que va sortir al mercat fa més de vint o vint-i-cinc anys encara és, avui en dia, una referència en el seu camp, el de la tecnologia terapèutica. L’investigador japonès explica, però, que tot i que la seva aparença no ha canviat, però hi ha actualitzacions constants: “Potser la gent no se n’adona, però a l’interior, la tecnologia és molt diferent a la de principis dels 2000”. Fabricats per Intelligent Systems, els robots estan dissenyats en consonància amb la preocupació de Shibata per la seguretat i la privacitat de les persones. Nuka no està connectada a internet i no té càmera incorporada, precisament per respectar aquests drets. “Esperem molt de les noves tecnologies, però no sempre són necessàries. A vegades, fins i tot, poden causar inconvenients”, reflexiona, mentre posa en valor l’equilibri del seu robot entre tecnologia i practicitat.

Per acabar, l’investigador nipó posa sobre la taula la necessitat de reunir evidències científiques que impliquin l’ús dels robots de companyia per millorar la vida de la gent, i més concretament, en grups de població més jove: “Necessitem fer més estudis en joves i adults, per saber de quina manera podem millorar la forma amb què utilitzem Nuka, i així millorar aspectes terapèutics o les habilitats d’aprenentatge”.