Una jornada sobre descarbonització organitzada per la URV, l’ICIQ, Eurecat i l’AEQT reuneix representants del Govern, les empreses i els agents cientificotecnològics i posa de relleu el compromís compartit d’actuar conjuntament

La descarbonització industrial és una prioritat per a govern, empreses i agents cientificotecnològics, que es comprometen a treballar conjuntament per accelerar un procés que ha de permetre avançar cap a la neutralitat climàtica i preservar la competitivitat industrial i els llocs de treball associats. Aquest és el missatge principal de la jornada de descarbonització industrial que ha tingut lloc aquest dilluns, organitzada per la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), el centre tecnològic Eurecat i l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), i que ha comptat amb l’assistència d’unes 200 persones.

Precisament, la URV, l’ICIQ i Eurecat conflueixen en aquest objectiu i per això configuren un pol de ciència, tecnologia, innovació i formació de referència per a la descarbonització industrial. Emilio Palomares, director de l’ICIQ, la institució que ha acollit la jornada, i Josep Pallarès, rector de la URV, han reafirmat el seu compromís en la recerca i la transferència de coneixement en aquest àmbit, i han destacat que la pròpia configuració de la jornada, amb representants de tots els sectors, demostra que és a partir de la cooperació, cadascú des del seu rol, que se superarà el repte de la descarbonització industrial i la neutralitat climàtica.

Albert Castellanos, secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat de Catalunya, també ha destacat la importància d’assumir el repte de manera col·lectiva i del fet que es tiri endavant des de Tarragona, on ja hi ha projectes de descarbonització i hidrogen renovable en marxa. “Cal que ens hi sumem tots i amb obertura de mires pel que fa a les solucions. Es tracta de frenar l’escalfament global, però també de ser competitius a nivell empresarial, la qual cosa s’aconseguirà apostant per la sostenibilitat i l’eficiència energètica”, ha assegurat Castellanos, que ha valorat el paper de jornades de treball, com la celebrada aquest dilluns, que derivin en solucions públicoprivades. Castellanos ha fet referència també al Centre Català per a la Descarbonització de la Indústria, que ha definit com una “resposta pragmàtica als reptes urgents”, i al nou PERTE de la descarbonització previst per al setembre, i ha reiterat el compromís del govern català en ajudar les empreses a fer la transició ecològica.

Per la seva banda, Mireia Boya, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del govern català, ha subratllat que complir els compromisos marcats a nivell internacional pel que fa a la sostenibilitat és, per sobre de tot, una oportunitat d’estalvi, de mercat i, per tant, de competitivitat per a les empreses. Boya ha apuntat que, fins aquest 2023, hi ha hagut una rebaixa en les emissions de C0₂ del 36%, “la qual cosa vol dir que les empreses s’hi han posat”, però que encara queda camí per arribar al 63% de disminució el 2030 i a la neutralitat climàtica el 2050. La Llei de Canvi Climàtic, que el govern està acabant de desenvolupar, ha de ser clau en aquest sentit. “Ens hi hem de posar tots, també la ciutadania i el teixit empresarial, acompanyats pel govern”, ha conclòs.

Ignasi Cañagueral, president de l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT) i director de DOW a Tarragona, ha destacat la importància de definir projectes de captura, us i emmagatzematge de CO₂ per tal que la indústria es mantingui competitiva, amb un paper clau de les administracions a través d’ajudes i mecanismes. Cañagueral considera també que cal avançar en sintonia amb la societat. “Volem tenir autonomia estratègica des de Tarragona per treballar per a Europa i comptar amb les millors tecnologies, però sempre amb el suport social”, ha afirmat.

La directora del centre de recerca i innovació en CO₂ i H₂ de la Universitat Khalifa d’Abu Dhabi, Lourdes Vega, ha fet una radiografia del present i el futur de la descarbonització industrial, en què ha deixat palès que en els últims anys s’han detectat progressos en descarbonització, però ha reiterat que hi ha encara molt marge de millora. “Cal fer canvis radicals, amb inversió i projectes engrescadors”, ha afirmat Vega, que ha destacat el paper que han de tenir les energies renovables i l’eficiència energètica al costat d’altres camins que porten a la descarbonització, com l’hidrogen, la captura de diòxid de carboni i l’electrificació.

El director general Corporatiu i d’Operacions d’Eurecat, Xavier López, ha volgut destacar “la importància del treball en clau d’ecosistema, de la Universitat, dels centres de recerca i tecnològics i de la indústria, cobrint tota la cadena de valor fins a la implementació de solucions industrials a gran escala”. En la seva opinió, un altre factor rellevant és reforçar l’autonomia tecnològica de la indústria del territori perquè s’hi generin tecnologies.

La jornada ha comptat amb dues taules rodones, una sobre la perspectiva industrial de la descarbonització, i l’altra sobre la perspectiva cientificotecnològica, i s’ha completat amb una visita als laboratoris, plantes pilot i projectes de R+D+I en desenvolupament de la URV, l’ICIQ i Eurecat.

Tarragona, pol de recerca

La jornada ha posat en evidència, per tant, que l’àrea de Tarragona esdevé l’epicentre d’aquesta descarbonització industrial amb dimensió catalana i europea. L’ICIQ, Eurecat i la URV hi aposten amb més de 200 investigadors i tecnòlegs que treballen des de les ciències experimentals, les enginyeries i les ciències socials en tota la cadena de valor, des de la ciència bàsica a l’aplicada, l’escalabilitat industrial de la tecnologia, i els projectes conjunts amb les indústries de tots els sectors, entre elles, les que configuren el hub químic més important del sud d’Europa.

La URV, l’ICIQ i Eurecat compten amb grups de recerca d’excel·lència que treballen en reactivitat química, processos sostenibles i energia, així com en la caracterització i reactivitat dirigides pels equips investigadors. Han desenvolupat tecnologies com membranes, adsorbents, catalitzadors i bioreactius i disposen de reactors avançats per produir productes químics i combustibles sintètics a partir de diòxid de carboni i hidrogen renovable, de laboratoris per al desenvolupament de solucions circulars en productes i processos. Tot plegat, uns coneixements i infraestructures orientats a capacitar la indústria catalana amb solucions tecnològiques que permetin descarbonitzar els seus processos productius.