El treball ha estat liderat per la Universidad de Málaga, amb la participació del Dr. Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES)

La conca de Guadix-Baza, situada a l’altiplà granadí i envoltada pels cims més elevats de la serralada Bètica (Sierra Nevada, Sierra de Baza, Sierra de las Estancias, Sierras de la Sagra, de Cazorla i de Segura), és una regió semidesèrtica d’insòlita bellesa; el paisatge rememora els últims reductes del regne nassarita a Andalusia. Les seves comarques atresoren un singular patrimoni històric i natural, el que li atorga una dimensió internacional a aquesta regió agresta. Així, a La Hoya de Baza, una depressió granadina, es troben les localitats arqueològiques paleontològiques més importants de la ribera nord del Mediterrani, només comparables als del llegendari Vall del Rift a l’Àfrica oriental.

En diversos jaciments de la conca, situats als voltants de la vila d’Orce, com Barranco León, Fuente Nueva i Venta Micena, tenen lloc actualment excavacions sistemàtiques, promugudes per la Consejeria de Cultura de la Junta de Andalucía, en un esforç sense precedents per posar en valor aquest patrimoni. Aquestes excavacions han permès recuperar les evidències fòssils més antigues de presència humana a Europa occidental, datades en un milió quatre-cents mil anys, documentant amb precisió l’entorn ecològic i paleoambiental de les comunitats de grans mamífers en què s’inserien aquests remots pobladors, desenvolupades en l’entorn d’un gran llac salobre.

Ara bé, la conca depara moltes altres sorpreses, com mostra el treball que acaba d’aparèixer a la revista Quaternary Science Reviews, publicació d’elit sobre les investigacions del Quaternari. S’hi analitzen i documenten tot un seguitd’evidències geoquímiques, mineralògiques i estratigràfiques, com la presència de celestina, dipòsits de sofre natiu, argiles magnèsiques, estromatòlits i formacions de travertí, que apunten a l’existència d’una forta activitat hidrotermal a la regió durant els últims milions d’anys.

El treball ha estat liderat pel Dr. José Manuel García Aguilar, professor de la Universidad de Málaga, al costat d’altres científics de les àrees de Paleontologia, Estratigrafia i Botànica del mateix centre, com els Drs. Antonio Flores Moya, Antonio Guerra Merchán, Paul Palmqvist Barrena i Francisco Serrano Lozano, així com el Dr. Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), que és a la vegada el coordinador de les investigacions paleontològiques del projecte d’Orce.

Sobre aquest termalisme, que està lligat a l’evolució del reompliment de la conca producte de l’erosió de les serres circumdants i condicionada per l’existència d’una altíssima sismicitat que es manifesta per la presència d’abundants falles actives, queden avui en dia vestigis en els balnearis de Alicún de les Torres o de Zújar, o les fonts d’aigües menys càlides de Fuencaliente a Orce i Huéscar, entre d’altres.

Aspectes insòlits

És precisament la troballa d’aquestes anomalies lligades a fenòmens hidrotermals el que permet explicar tot un seguit d’aspectes insòlits de la Hoya de la Baza en el Plistocè inferior, fa aproximadament 1,5 milions d’anys, en el moment en què es va formar el jaciment de Venta Micena, com l’existència d’un llac que mantenia una làmina d’aigua permanent durant tot l’any. Així, les precipitacions que rep avui dia la regió representen tan sols 350 mil·límetres a l’any, pel que serien clarament insuficients per recarregar aquest aqüífer quan la conca era endorreica. Això vol dir que el llac s’hauria dessecat estacionalment, com passa avui dia a la Laguna de Fuente de Piedra, anàleg actual a menor escala del llac de Baza.

A més, les baixes temperatures hivernals haurien provocat que les seves aigües es congelessin en superfície, la qual cosa impossibilitaria l’existència de certs elements de la fauna, com l’hipopòtam gegant del Plistocè, espècie ben documentada en els jaciments paleontològics de la regió. “Ara bé, aquest megaherbívoro, la massa corporal del qual duplicava la de l’espècie actual, tenia una major dependència del medi líquid, en alimentar-se de vegetació exclusivament aquàtica”, explica Bienvenido Martínez-Navarro.

La clau rau en els valors isotòpics recuperats en el col·lagen fòssil de la fauna de Venta Micena, perquè indiquen que fa un milió i mig d’anys les precipitacions a la Hoya de Baza, al voltant d’uns 800 mil·lilitres, eren bastant superiors a les actuals . Aquest major aportació hídrica, sumada al de les fonts d’aigües termals, amb unes temperatures de surgència al voltant de 36º C, es traduiria en l’estabilitat hidrològica del llac, necessària per a l’existència en el seu entorn d’una fauna de marcat caràcter subtropical. Aquest escenari configura el que es coneix com un hotspot d’alta productivitat biològica, similar al que es troba en la cadena de llacs de l’Àfrica oriental, bressol de la humanitat.