Els investigadors Marina Lozano i Josep Maria Vergès, membres de l'IPHES i professors de la URV, han contribuït en aquesta recerca internacional

Un estudi internacional, coliderat per investigadors del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) i la Universitat de Harvard (Estats Units), ha elaborat un mapa genètic de la Península Ibèrica que abasta els últims 8.000 anys .

L’estudi, publicat a la revista Science, ha analitzat els genomes de 271 habitants de la Península Ibèrica de diferents èpoques històriques i els ha contrastat amb les dades recollides en estudis previs d’altres 1.107 individus antics i de 2.862 moderns. Els resultats mostren una imatge inèdita de la transformació de la població ibèrica al llarg de les diferents etapes històriques i prehistòriques. Marina Lozano i Josep Maria Vergès, investigadors de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i professors de la URV (Universitat Rovira i Virgili), ambdues institucions amb seu a Tarragona, han participat en l’estudi aportant restes humanes de diferents jaciments, realitzant la caracterització del seu context cronocultural, així com el posterior anàlisi anatòmic d’algunes de les dents utilitzades per extreure’n mostres d’ADN.

Josep Maria Vergès i Marina Lozano han aportat els seus coneixements arqueològics i antropològics sobre els jaciments excavats per l’IPHES que, entre altres, inclou l’estudi. És el cas de set dents humanes trobades a la cova dels Galls Carboners, un jaciment Calcolític i de l’Edat del Bronze situat a Mont-ral (Tarragona), i que pertanyen a set individus de fa entre 3.500 i 4.300 anys. De Mas Gassol, jaciment d’època romana (segles III i V d.C) emplaçat a Alcover (Tarragona), s’han aportat 4 dents de 4 individus diferents.

A més, Marina Lozano s’ha encarregat d’identificar 13 dents pertanyents a 13 individus diferents procedents de la Cova de la Guineu (Barcelona), jaciment del Neolític final (fa entre 2.800 i 4.500 anys), en aquest cas excavats per un equip del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona.

Estructura de la població de la Ibèria mesolítica

Aquest estudi, juntament amb un altre publicat simultàniament a Current Biology, identifica per primera vegada la presència d’una estructura genètica espacial i temporal entre les societats caçadores i recol·lectores de la península Ibèrica durant el Mesolític (fa aproximadament 8.000 anys). Al nord-oest, els caçadors mesolítics que van viure pocs segles abans de l’arribada dels primers agricultors mostren una afinitat genètica amb les societats caçadores i recol·lectores centreeuropees. Aquesta ancestralitat no era present en les anteriors societats caçadores i recol·lectores d’aquesta mateixa regió ni en les del sud-est d’Ibèria a la fi del Mesolític.

Reemplaçament de població masculina en l’Edat del Bronze

En l’article es comprova el reemplaçament de la població masculina que es va produir en l’Edat del Bronze. L’arribada de grups descendents de pastors de les estepes d’Europa de l’Est fa entre 4.000 i 4.500 anys va suposar la substitució d’aproximadament el 40% de la població local i de gairebé el 100% dels homes.

Si bé aquest va ser clarament un procés dramàtic, les dades genètiques per si soles no ens poden dir què el va impulsar i seria un error afirmar que la població local va ser desplaçada, ja que no hi ha evidències de violència generalitzada en aquest període. Per aquest motiu són necessàries les aportacions d’altres camps, com l’arqueologia i l’antropologia, i amb tot això intentar comprendre millor què va impulsar aquest patró genètic.

Genètica basca

Una de les principals conclusions de l’estudi és que la genètica dels bascos actuals amb prou feines ha canviat des de l’Edat del Ferro (fa uns 3.000 anys). Al contrari del que apunten algunes teories que situaven als bascos com els descendents de caçadors mesolítics o dels primers agricultors que van viure a la península Ibèrica, els resultats d’aquest treball mostren que la influència genètica de les estepes també va arribar al País Basc. Per contra, ben just presenten influències de migracions posteriors com les dels romans, els grecs o els musulmans, dels quals van quedar aïllats.

Contactes africans

D’altra banda, s’observa que la distribució de la corrent genètica des de l’Àfrica cap a la Península Ibèrica és molt més antiga del que s’ha documentat fins al moment. L’estudi confirma la presència al centre de la península, al jaciment Camino de les Yeseras (Madrid), d’un individu procedent del nord d’Àfrica que va viure fa uns 4.000 anys, així com d’un nét d’emigrant africà en un jaciment gadità de la mateixa època. Tots dos individus portaven proporcions considerables d’ancestralitat subsahariana. No obstant això, es tracta de contactes esporàdics que van deixar poca empremta genètica en les poblacions ibèriques de l’Edat del Coure i del Bronze.

A més, els resultats indiquen que hi va haver flux gènic nord-africà en el sud-est de la península en època púnica i romana, molt abans de l’arribada dels musulmans al segle VIII.

Romans, grecs, fenicis, visigots i musulmans

L’anàlisi del mapa genètic mostra profundes modificacions de població a la Península Ibèrica en períodes històrics més recents. Així s’ha documentat, per exemple, que quan va començar l’Edat Mitjana com a mínim un quart de l’ancestralitat ibèrica havia estat reemplaçada per nous fluxos de població provinents de la Mediterrània oriental (romans, grecs i fenicis), cosa que revela que les migracions durant aquest període seguien tenint una gran força en la formació de la població mediterrània.

La investigació ha estat finançada per la Caixa, FEDER-MINECO (BFU2015-64699-1118P), el National Institutes of Health (grant GM100233), la Paul G. Allen Family Foundation i el Howard Hughes Medical Institute, entre d’altres.

Referència bibliogràfica: Iñigo Olalde et al. “The genomic history of the Iberian Peninsula over the past 8000 years”. Science. 15 Mar 2019: Vol. 363, Issue 6432, pp. 1230-1234. DOI: 10.1126 / science.aav1444.