El treball ha estudiat les característiques de l’empresa catalana en matèria d’estratègies i objectius d’innovació i defensa la importància que les companyies basin la seva decisió estratègica en els objectius que pretenen assolir a través de la R+D+i. L’informe l’ha presentat el 23 de febrer la seva autora i professora del Departament d’Economia de la URV, Elisenda Jové, en una jornada organitzada per la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial, que dirigeix Agustí Segarra

Les empreses catalanes tenen dificultats per concretar quins són els objectius que persegueixen durant el seu procés innovador. La falta de coneixements de gestió fa que no es prioritzin correctament aquests objectius, especialment en les empreses dedicades al sector serveis. És una de les conclusions de l’informe “Quins objectius persegueixen les empreses catalanes quan innoven”, elaborat per la investigadora del Grup de Recerca en Indústria i Territori Elisenda Jové, del Departament d’Economia de la URV. L’informe s’ha basat en les respostes de 2.148 empreses -1.623 manufactureres industrials i 525 del sector serveis- a l’Enquesta d’innovació a les empreses catalanes de l’any 2012, proporcionades per l’IDESCAT.

El treball destaca la importància de conèixer quins són els objectius i les estratègiques que orienten els passos de les empreses catalanes que compten amb un potencial innovador considerable. Tot i que des de l’àmbit públic es parla sovint de la necessitat de que els empresaris del territori innovin, falta veure si darrera de cada empresa hi ha una estratègia o capacitat suficient per dissenyar-la.

L’informe, en la seva classificació de les característiques més rellevants de l’empresa catalana, també conclou que aquelles empreses que sí que dissenyen una estratègia innovadora aposten principalment per una diferenciació del producte per tal de triomfar als mercats. També s’ha produït l’increment, en els darrers anys, d’aquelles empreses que orienten els seus esforços innovadors a reduir l’impacte ambiental i a satisfer els requisits legals. D’altra banda, i tot i la importància del capital humà en el procés innovador, l’estratègia orientada a mantenir i augmentar l’ocupació qualificada a les empreses és la que les companyies consideren menys important.

Estratègia i èxit innovador

L’informe també ha estudiat la relació que existeix entre el disseny de les estratègies innovadores i l’èxit innovador. Les dades analitzades demostren que el fet de no tenir dissenyada una estratègia té un efecte negatiu sobre l’èxit innovador de l’empresa. Així mateix, es conclou que existeix un bon ajust entre les estratègies adoptades per les empreses –especialment les orientades al mercat i a la producció- i l’output de la innovació (percentatge de nous productes, taxes de creixement, productivitat, noves unitats de negoci, etc.).

Les dades també apunten que s’ha demostrat una relació positiva entre una estratègia orientada al mercat i l’èxit de les innovacions del producte. Les empreses que enfoquen les seves estratègies als costos i a l’ocupació tenen més èxit en el seu procés innovador.

L’informe ha classificat les empreses catalanes en tres grups: les que tenen una clara intenció innovadora però no compten amb una estratègia explícita i, per tant, mostren pitjors resultats; les que tenen una estratègia innovadora i una voluntat per fer-ho però no saben exactament en quin àmbit centrar-se; i aquelles que dissenyen una estratègia innovadora orientada i experimenten més èxit.

Davant d’aquest panorama, l’autora de l’estudi defensa la importancia que les empreses catalanes dissenyin les seves estratègies en funció dels objectius que pretenen assolir a través de la R+D+i, com ara seleccionar els projectes, quantificar les inversions o avaluar riscos.

L’informe es va presentar en el marc d’una jornada organitzada per la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial, que dirigeix el catedràtic en Economia Aplicada de la URV, Agustí Segarra, i que va tenir lloc el 23 de febrer a la Sala de Graus de la Facultat d’Economia i Empresa. En el marc d’aquesta jornada, José Molero, catedràtic d’Economia de la Universidad Complutense de Madrid, va pronunciar la conferència “Por una política industrial correctora del tradicional retraso de la innovación en el Estado español”.