El treball de camp se centra als jaciments de Gran Dolina, Sima del Elefante, Cueva Fantasma, Galería i Mirador, sota la codirecció i coordinació de personal d'aquests dos organismes

La Sierra de Atapuerca (Burgos) acull des d’aquest dilluns els primers membres de l’equip d’investigació que inauguren la campanya d’excavació anual, sota la direcció dels arqueòlegs Eudald Carbonell, Juan Luis Arsuaga i José María Bermúdez de Castro. En total, són 82 persones de les quals 54 les aporta l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i l’Area de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Quan acabin els treballs, el 24 de juliol, la xifra de participants arribarà als 215, dels quals aproximadament 90 procedeixen de l’esmentat centre de recerca i universitat.

En el conjunt de persones que aquest estiu l’IPHES i la URV proporcionen a Atapuerca, uns 50 són personal investigador sènior i predoctoral, 10 són estudiants del Màster Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari de l’esmentada Universitat, tres segueixen el Grau d’Antropologia Cultural i Evolució Humana, comimpartit per la URV i la UOC (Universitat Oberta de Catalunya), i la resta són alumnes d’altres universitats que han sol·licitat prendre-hi part.

Aquest grup treballarà frec a frec amb membres d’altres centres integrats al Proyecto Atapuerca:  Universidad de Burgos (UBU), Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana de Burgos (CENIEH), Centro de Evolución y Comportamiento Humanos (Universidad Complutense de Madrid – ISCIII) i Universidad de Zaragoza (UNIZAR). A més, hi haurà investigadors d’altres universitats i centres de recerca nacionals i internacionals, entre els quals hem de destacar la participació de varis estudiants de la University College of London i del Museo Nacional de Georgia, gràcies als convenis signats per la Fundación Atapuerca.

Els membres de l’IPHES i URV codirigeixen i coordinen el treball de camp dels 5 jaciments que s’excaven aquests dies: Gran Dolina, Sima del Elefante, Cueva Fantasma, Galería i Mirador, entre els que destaca la apertura de les excavacions a Cueva Fantasma.

Les excavacions estan finançades per la Junta de Castilla y León. Com a complement, la Fundación Atapuerca coordina el funcionament de la campanya donant el seu suport en l’organització, administració, afers econòmics i logístics, manteniment, comunicació i organització d’events.

Antecedents i història

Des que l’any 1978 es van donar els primers passos per organitzar un equip científic transdisciplinari a l’entorn dels jaciments de la Sierra de Atapuerca, on ja hi participava Eudald Carbonell, en aquella època un jove arqueòleg, l’Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA) no ha parat de créixer i les troballes que han obtingut han convertit aquest indret en un referent per a l’estudi de l’evolució humana al món.

En aquest recorregut, i sobretot des que l’any 1988 Carbonell es va incorporar a la delegació de la Universitat de Barcelona a Tarragona -l’actual Universitat Rovira i Virgili-, i després encara més amb el naixement de l’IPHES el desembre del 2004, el pes del personal investigador procedent d’aquest centre de recerca i de l’esmentada Universitat s’ha incrementat contínuament. Al llarg dels 41 anys d’excavacions sistemàtiques a Atapuerca, l’equip tarragoní ha facilitat quasi 500 persones, entre doctors, estudiants i tècnics de disciplines molt diverses, així com un codirector des dels anys noranta del segle passat, el professor Eudald Carbonell.

Una altra dada molt important és que, des de l’inici del Proyecto Atapuerca, el personal investigador IPHES i de la URV ha participat en 250 articles científics sobre Atapuerca indexats en la Web of Science i, a dia d’avui, els dos articles més citats sobre aquests jaciments han estat liderats per Carbonell: un publicat el 2008 a Nature, sobre els fòssils humans d’1,2 milions d’anys trobats a la Sima del Elefante, i en segon lloc, un que va treure la revista Science el 1995 sobre els fòssils humans descoberts un any abans al nivell TD6 de Gran Dolina, i que en aquells moments, amb una antiguitat de sobre 800.000 anys, eren els més vells trobats a Europa, eren els primers europeus.