Anna Mora, que es vol dedicar a la dermatologia, podrà escollir l’especialitat i l’hospital per a la residència, igual Javier Poves, segon millor de la URV en ocupar el lloc 211

Un dels moments clau per a qualsevol estudiant de medicina és l’examen MIR (Mestre Intern Resident). Després de sis intensos anys de grau, aquesta prova determina si podran escollir l’especialitat a la qual es dedicaran i l’hospital en què passaran els anys de residència. Davant la fama de dura i complicada de la prova, el secret és preparar-la amb molt de temps i afrontar-la sense obsessionar-se ni posar-se més pressió del compte. O això és el que asseguren Anna Mora i Javier Poves, els dos millors dels 114 graduats i graduades en Medicina de la Universitat Rovira i Virgili que es van presentar a finals de gener a un examen que, al conjunt de l’estat, van fer més de 14.000 persones amb aquesta titulació, en què s’ofereixen 9.007 places en total. Dels 114 de la URV, 81 van quedar entre els 6.000 primers.

Anna Mora encara no ha acabat d’assimilar la posició obtinguda, la 29. Assegura que no s’ho esperava, malgrat que hi arribava amb un molt bon expedient acadèmic i que considera que va fer una bona preparació. “Vaig anar fent uns quants simulacres, i sempre m’anaven bé, i he sigut molt costant en l’estudi”, explica l’Anna, que assegura que ha afrontat tot el procés amb força tranquil·litat. Un problema de salut d’una persona molt propera, greu però amb bon final, la va ajudar a relativitzar la transcendència de la prova i, sense voler-ho, va fer que afrontés l’examen amb menys pressió. Això sí, li va impedir anar més sovint del que hauria volgut a la biblioteca, però a casa també va aconseguir un bon entorn de treball. Així, el dia de la prova se sentia ben preparada. “Està clar que no és el mateix que els exàmens del grau, o els simulacres, però la clau és anar-hi amb calma, i jo ho vaig poder fer”, afirma.

També la va ajudar a treure’s pressió el fet que la seva especialitat preferida, dermatologia, no és fàcil d’aconseguir, i per això va optar per no obsessionar-s’hi: “Sempre m’ha cridat l’atenció perquè és una especialitat molt àmplia, ja que té tant part mèdica com quirúrgica, però vaig pensar que si no hi podia entrar no passava res, n’hi ha moltes més que són interesants.” Finalment, però, podrà fer el que vulgui.

Aquests dies tots els graduats estan acabant de decidir l’especialitat a la qual es dedicaran i l’hospital en què faran la residència, que és la propera etapa que han d’afrontar -sol durar entre quatre i sis anys- per acabar de preparar-se per exercir la professió. Els hospitals fan jornades de portes obertes i els graduats i graduades els visiten i aclareixen dubtes. A l’Anna, que és de Deltebre, li han parlat molt bé de l’hospital de Sant Pau i Santa Creu de Barcelona, que ara mateix ocupa el primer lloc de les seves preferències. A finals d’abril tindrà lloc, per ordre de classificació en l’examen MIR, l’assignació de places per a la residència, que començaran al juny i que l’Anna espera amb molta il·lusió i motivació.

També en té moltes ganes Javier Poves, que ha ocupat el lloc 211 a l’examen MIR. Ell no té les coses tan clares, sobretot perquè és un apassionat de la medicina i l’atreuen diferents especialitats: “Estic entre cardiologia, que és més mèdica, d’hospital, del dia a dia; dermatologia, que té un ritme més tranquil i que és una especialitat amb molt de futur, i medicina interna. Encara tinc un mes per decidir-me.” Nascut a València, en Javier vol quedar-se a la seva ciutat, malgrat que ha gaudit molt la URV i Reus, on s’ha trobat com a casa i ha tingut, assegura, un gran ambient per fer el grau, i per això aquests dies està visitant diferents hospitals valencians per tenir més elements de judici a l’hora d’escollir.

Com l’Anna, el Javier es va preparar la prova amb temps. “De fet, durant l’últim curs, mentre feia les pràctiques i el treball de fi de grau, ja vaig començar a estudiar per l’examen. Malgrat la feinada, ho vaig gaudir molt tot plegat, sense angoixar-me”, assegura. L’estiu passat ja es va centrar molt més en l’examen MIR, fent molts colzes. Haver-lo portat ben preparat va permetre que estigués tranquil els dies previs a l’examen, dormint bé, i, malgrat els inevitables nervis quan el va començar, s’hi va acabar trobant a gust i va completar la prova en una molt bona posició. Una posició que li permetrà escollir l’especialitat i l’hospital de residència per començar a endinsar-se “d’una manera realment activa”, afirma, en el món laboral.