El mètode, desenvolupat per un equip investigador de la URV, analitza els canvis bioquímics de les fulles més properes al fruit sense malmetre’l

Com es pot saber si la fruita ha arribat al seu punt òptim de maduració sense collir-la, tocar-la ni fer-li cap prova que la pugui fer malbé? Un equip investigador del Departament de Química Analítica i Química Orgànica de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha trobat la resposta en les fulles més properes al fruit, a les que ha aplicat la tècnica de l’espectroscòpia d’infraroig proper i mitjà, un mètode que permet obtenir informació fiable sobre l’estat de desenvolupament de la fruita sense malmetre-la.

L’estudi dona resposta a un repte habitual del sector fructícola: les tècniques tradicionals per avaluar la qualitat de la fruita -com mesurar la fermesa, el sucre o l’acidesa- requereixen recollir i analitzar mostres, i això implica la destrucció d’una part de la producció que ja no es pot comercialitzar. A més, les tècniques espectroscòpiques aplicades directament sobre la fruita poden deixar marques a la pell. La proposta d’aquest equip investigador posa el focus una mica més enllà del fruit: analitzar les fulles properes, que reflecteixen els canvis fisiològics que es produeixen durant la maduració de la fruita sense haver de tocar-la.

Per fer la seva recerca han utilitzat una tècnica anomenada espectroscòpia d’infraroig proper i mitjà: un raig de llum interactua amb la mostra -les fulles, en aquest cas- i, a partir de la llum que s’absorbeix o es reflecteix s’obté informació sobre la seva composició sense modificar la mostra ni destruir-la. “Les fulles experimenten canvis fisiològics i bioquímics a mesura que el fruit madura, degut a la connexió directa entre el metabolisme de les fulles i el dels fruits. I aquests canvis queden reflectits en la seva empremta espectral”, explica Daniel Schorn, investigador del grup de recerca ChemoSens de la URV que ha participat en aquest estudi. Aplicant aquesta tècnica amb periodicitat setmanal a les fulles més properes a la fruita l’equip investigador ha aconseguit “llegir” l’estat de desenvolupament de la fruita sense tocar-la.

L’estudi es va realitzar en una explotació comercial d’Artesa de Lleida, on es va seguir la maduració a dotze arbres de nectarines durant onze setmanes. Durant aquest temps es van prendre mostres tant de la vessant superior com inferior de les fulles i es van registrar factors com l’orientació, l’alçada o la posició respecte el tronc. Les anàlisis estadístiques van mostrar que el factor que més influeix en els espectres foliars és el temps, és a dir, l’avenç de la maduració. Els resultats també indiquen que combinar les dades espectrals de les dues cares de la fulla dona lloc a models predictius més exactes, ja que cada cara presenta característiques diferents pel que fa a la composició i resposta ambiental.

Segons l’equip investigador, aquest sistema pot transformar la manera de monitoritzar el punt òptim de collita, ja que facilita la presa de decisions en temps real i pot contribuir a la modernització de l’agricultura de precisió. A més, la tècnica és aplicable directament al camp sense necessitat de destruir cap fruit. Tot i que cal continuar perfeccionant els models, especialment per millorar l’estimació de propietats com l’acidesa, els investigadors en destaquen l’enorme potencial de la metodologia per estalviar temps, producte i elevar la qualitat de la fruita disponible al mercat.

“El principal avantatge és que podem anticipar l’evolució de la fruita sense malmetre-la i sense necessitat d’utilitzar eines complexes. Analitzar les fulles és més ràpid, net i compatible amb la monitorització al camp”, explica Schorn. Això permet, a més, identificar quins arbres o branques tenen fruits en el punt òptim de consum i planificar recollides en diferents dies, seleccionant només les nectarines que ja han arribat a l’estat de maduresa desitjada i mantenint la resta a l’arbre fins que estiguin a punt.

L’ús de les fulles com a indicador de l’estat del fruit obre una via prometedora per optimitzar la gestió dels cultius, ajustar la data de collita i reduir la dependència de preses de mostres destructives. Facilitar collites selectives en diverses etapes permet maximitzar la qualitat final del producte i reduir minves.

Referència bibliogràfica:Spectroscopic Analysis of Proximal Leaves as a Method for Studying Nectarine Ripening. Jokin Ezenarro, Daniel Schorn-García, Ángel García-Pizarro, Montserrat Mestres, Laura Aceña, Olga Busto, and Ricard Boqué. ACS Agricultural Science & Technology Article ASAP. DOI: 10.1021/acsagscitech.4c00760