27/10/2022
La Universitat impulsa un pla d’emergència per reduir el consum d’energia un 20% al 2023
El pla respon a la previsió d'increment de la despesa dels 2,3 milions d'euros actual als més de 7 si es mantenen el nivell de consum i els preus actuals
El pla respon a la previsió d'increment de la despesa dels 2,3 milions d'euros actual als més de 7 si es mantenen el nivell de consum i els preus actuals
El subministrament d’energia és una de les partides més importants de la URV, amb una despesa pressupostada per aquest 2022 de 2,3 milions d’euros. Però l’esclat del mercat de l’energia i la finalització de la contractació del subministrament de manera consorciada amb les universitats catalanes fa que la previsió de la despesa, amb els últims preus de referència disponibles, sigui de prop de 5 milions d’euros superior per a l’any vinent si no es fes cap acció que incideixi sobre el consum. Per això, en paral·lel a la negociació del sistema d’adquisició d’energia de manera consorciada, el Consell de Govern ha aprovat un pla d’emergència energètica que té per objectiu reduir el consum de gas i electricitat, la qual cosa ha de repercutir en la factura de l’energia.
El pla s’estructura en dos eixos: la millora de l’eficiència energètica i la millora de l’ús i la gestió. El primer és d’execució a mig i llarg termini i respon a l’estructura de campus i equipaments distribuïts pel territori. Inclou la millora de les infraestructures, la renovació dels sistemes de climatització, d’enllumenat i els envolvents, la sectorialització del sistema de climatització i d’enllumenat per poder tancar zones d’edificis en funció de l’ús que se’n fa i la renovació de la xarxa de monitoratge i la certificació energètica dels edificis.
En aquest eix s’incorpora la producció pròpia d’energia amb plaques fotovoltaiques, que ja estava en marxa i es recull també en el Pla de sostenibilitat ambiental i acció climàtica. La primera fase del projecte ja s’està desplegant als campus Catalunya i Sescelades (Tarragona), i en properes fases s’instal·laran més plaques al campus Sescelades, s’iniciarà el desplegament al campus Terres de l’Ebre, i, en un tercer moment, al campus Bellissens (Reus). No obstant això, la generació d’energia a través d’aquesta font renovable cobrirà el 6,6% del consum total un cop estiguin totes les fases en marxa. Amb l’execució d’altres fases encara no programades i considerant que el consum baixarà, aquesta cobertura, però, podria situar-se entre el 15 i el 20%.
Les actuacions més immediates, però, són les de millora de l’ús i la gestió. Amb aquesta finalitat es constituirà, d’una banda, una comissió de governança del pla, que s’encarregarà d’elaborar les directrius globals que s’aplicaran a tots els centres i campus, i de l’altra, les diferents facultats, escoles i unitats de consum seran les que avaluaran les directrius i també proposaran mesures per sectors a través del que s’anomenen equips d’eficiència energètica, amb representació de membres i responsables dels centres i del Servei de Recursos Materials.
Pel que fa al calendari del pla aprovat avui, en el que queda d’any es revisarà el sistema de monitorització, es crearan els grups de treball i s’executaran les mesures primeres. Al 2023 continuarà l’execució i començarà l’avaluació continua per maximitzar els efectes de la racionalització fins assolir la reducció del consum del 20%. Els anys següents continuaran les mesures d’estalvi amb l’objectiu de mantenir la reducció del consum i la despesa però ja en un 10% anual a partir de 2024, fins que es revisi el pla per complet l’any 2026.
Així, el pla té característiques de document marc i deixa part de la capacitat de decisió en els centres i campus, que hauran de proposar mesures per sectors. Per a Juan Antonio Duro, vicerector d’Economia, Infraestructures i Relacions Institucional, es tracta en aquest moment que “les petites decisions quallin en la comunitat universitària per aconseguir l’estalvi del 20% del consum”, així com “captar el màxim de recursos externs per executar les inversions que ens permetin ser més eficients”.
En paral·lel, les universitats catalanes estan negociant el sistema d’adquisició d’energia de manera consorciada, per la qual cosa el Consell de Govern ha aprovat una despesa pluriannual per a la contractació dels subministraments energètics pel període 2023-26, que al 2023 suposaria 6,45 milions d’euros sense IVA. Cal tenir en compte que el 73% del consum energètic de la URV és d’electricitat i el 27% és de gas.
Pressupostos participatius per als estudiants i les accions dels primers 100 dies de mandat
El Consell de Govern també ha aprovat les bases per als pressupostos participatius dels estudiants, que busca que els mateixos estudiants proposin i decideixin a quins projectes es destinaran 50.000 euros reservats a aquesta finalitat i que caldrà aprovar amb el pressupost de 2023. Serà el Consell d’Estudiants el que estableixi el mecanisme de participació. Aquesta mesura és un dels compromisos que l’equip de govern va adquirir en assumir la direcció de la Universitat per executar o iniciar durant els primers cent dies del mandat. En aquesta línia, el rector, Josep Pallarès, ha repassat la resta de compromisos assolits o en vies de fer-ho, com ara la creació de la Festa Major de la URV, que se celebrarà el proper 23 de març; les reunions amb les unitats per elaborar l’enquesta de clima laboral; l’inici de les tertúlies feministes; la celebració del 28-J i l’adhesió al DORA.
En el mateix Consell de Govern s’han presentat l’informe d’Igualtat de Gènere, del que destaca la presència equilibrada d’homes i dones en el professorat amb diferències per àmbits i categories laborals i l’increment de les noies en els ensenyaments STEM, l’informe de Compromís social i el d’Internacionalització.
El rector també ha apuntat els principals compromisos que tenen fons reservats, com la intervenció a la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia, el programa d’atracció de talent Martina Castells i els programes de formació i suport a la recerca, i els que han estat sobrevinguts i, per tant, no pressupostats, que suposen 4,3 milions d’euros.
Més notícies de: Consell de Govern, Servei d'Infraestructures