Vulgars i sexualitzades són alguns dels prejudicis que les adolescents pateixen a les xarxes socials. Així es construeix en línia l’estereotip de la xoni, que se salta el bon gust a través d’una sexualitat excessiva

Un estudi dut a terme per investigadores del Grup de Recerca en Comunicació Asterisc de la URV evidencia la lectura que els nois i noies adolescents fan de les seves iguals a partir de com es mostren a les xarxes socials. Set grups de joves d’entre 16 i 20 anys han participat en aquest treball explicant com valoren les seves autopresentacions i, en aquest procés, les etiquetes de pija i xoni apareixen reiteradament per classificar i jerarquitzar l’estètica i la conducta sexual  de les noies. La definició que fan de les seves diferències defuig d’una explicació socioeconòmica i apunta cap als biaixos de gènere presents a les xarxes socials.

Les investigadores consideren que els espais en línia reforcen un doble estàndard omnipresent: el doble estàndard sexual que fa que les noies siguin criticades amb paràmetres sexuals, a diferència dels nois, i també el doble estàndard que atribueix mal gust i manca de cultura a les persones que són considerades empobrides o amb pocs estudis. Aquest doble-doble estàndard genera un menyspreu cap a les noies —les xonis— a les quals s’atribueixen autopresentacions i pràctiques en xarxa d’acord amb aquest judici de classe i gènere.

L’estudi mostra que els mitjans de comunicació social són un espai clau on es jutgen les feminitats de classe en un lloc públic compartit pels joves. A les participants en aquests grups de discussió, quan se’ls demanava sobre la seves estratègies de representació a les xarxes socials, parlaven de dos únics perfils: pija i xoni. Pija com una noció neutra, un marcador d’identitat estàndard utilitzat com a contrari de l’etiqueta veritablement despectiva que és la de xoni, un estigma reconegut  col·lectivament. El perfil de les xonis sí que el tenen ben definit, delimitat, identificat amb símbols culturals molt específics com ara pantalons molt ajustats, tangues, pírcings, tatuatges, cua de cavall o monyos, maquillatge excessiu i postures provocadores que són llegides en clau sexual. Els discursos elaborats en les autopresentacions reprodueixen aquests estereotips més que no pas contribueixen a transformar-los. Tots els adolescents es mostren conscients d’aquests prejudicis però manifesten la dificultat (fins i tot impossibilitat) de superar-los, la qual cosa legitima un bagatge cultural masclista.

Segons les professores del Departament d’Estudis de Comunicació Cilia Willem, Núria Araüna, Iolanda Tortajada, investigadores del grup de recerca Asterisc, aquests marcadors de classe serveixen per establir límits entre les noies en el context de les xarxes socials, on la norma és l’autosexualització. Una de les preocupacions de les noies que han participat en els grups de discussió ha estat evitar ser etiquetades com a xonis quan construeixen una imatge atractiva. Al llarg de la recerca elles han expressat la pressió que senten per erotitzar, bé a través del reforç positiu del grup d’iguals o bé pel pes d’una cultura mediàtica que cosifica les dones. Alhora, són jutjades per aquesta sexualització.

Reconeixen la dualitat, però se’n volen fora

Els resultats del treball coincideixen amb l’estereotip amb què es carrega les dones de classe treballadora en altres contextos culturals, per exemple, al Regne Unit, on la figura de la chav femenina és vista com una exhibició contínua de falta de cultura, d’estil i de gust. Malgrat que un cert grau de control de l’estil i el gust (i marcadors de classe) proporciona a les noies guies sobre com no posar en risc la seva reputació sexual i social, els judicis dels altres s’escapen del seu control. Per la pija, definir la xoni és establir la línia que no s’ha de passar, allò que justifica la pròpia autosexualització, que és presentada com una exhibició quasi artística. Tot i que pijes i xonis són susceptibles de rebre crítiques de caràcter sexual, la majoria dels participants en la recerca afirmaven que les autopresentacions de les pijes acabaven esquivant la sanció i atorgant-los popularitat i estatus.

No només els nois etiqueten altres noies com a xonis sinó que, de manera defensiva, també ho fan les noies. Òbviament, tothom reconeix i aplica aquesta dualitat, però tothom mira de posicionar-s’hi fora, de manera que una manera útil de lliurar-se de l’estigma de la xoni és transferir-lo a les altres. Aquesta manca de solidaritat de classe entre dones, tal com expressen totes les persones que han participat en el treball, és un aspecte del postfeminisme ben estudiat. A l’estigmatització de gènere i de classe s’hi han d’afegir els judicis a les xonis com a “imprudents” per compartir o pujar fotos sexualitzades en una societat que responsabilitza les dones de les agressions que pateixen.

Després d’haver estudiat les desigualtats de gènere i classe social entre la població adolescent a les xarxes socials des del 2008, aquest equip de recerca de la URV acaba de posar en marxa un projecte R+D sobre la dimensió apoderadora de les creacions audiovisuals en xarxa dutes a terme per youtubers.

Referència bibliogràfica: Cilia Willem, Núria Araüna, Iolanda Tortajada. “Chonis and pijas: Slut-shaming and double standards in online performances among Spanish teens” Sexualities, Febrer 2018. https://doi.org/10.1177/1363460717748620