La crítica de la crítica denuncia "el mur de propaganda i manipulació històriques que s'ha construït en les últimes dècades sota l'etiqueta de revisionisme"

“La Segona República va ser un règim il·legítim”, “Franco no va ser un reaccionari d’ultradreta” o “la Dictadura va ser el germen de la democràcia” són alguns exemples de les tesis que una sèrie d’historiadors i publicistes esgrimeixen des d’un suposat revisionisme històric. Així es presenta La crítica de la crítica. Inconsecuentes, insustanciales, impotentes, prepotentes y equidistantes, una obra escrita per Alberto Reig, catedràtic de Ciència Política a la URV.

El llibre, publicat per Siglo XXI Editores, vol ser una denúncia del “mur de propaganda i manipulació històriques que s’ha construït en les últimes dècades sota l’etiqueta de revisionisme”. Reig fa una crítica dels que ell anomena “historietògrafs”, i repassa en la seva obra la història contemporània des de la proclamació de la Segona República fins l’actualitat, a través d’una anàlisi de les qüestions més controvertides. L’obra també disecciona les intencions i pràctiques d’alguns historiadors “que es manifesten més aviat com a publicistes inconseqüents, insustancials, impotents, prepotents i equidistants”.

Alberto Reig ha estat professor a la New York University in Spain (Instituto Internacional de Madrid) i investigador al Centre d’Estudis Europeus. També ha exercit de professor de Cultura i Civilització Hispàniques a la Facultat d’Humanitats i Ciències de la Universitat de Harvard (EUA) i és especialista en l’Espanya contemporània des de la perspectiva de la Cultura Política. A la URV és membre de CECOS, Centre d’Estudis sobre Conflictes Socials. És autor, entre d’altres, d’obres com Violencia y Terror (1990); Franco “caudillo”: mito y realidad . Memoria de la Guerra Civil o La subversión neofranquista de la Historia de España (2016).