29/03/2019

El Fons Vilaró sobre les presons de la postguerra és la primera digitalització de la URV per a la Memòria Digital de Catalunya

El projecte de catalogació i digitalització permetrà veure en obert les cartes i documents que s'analitzen al llibre Sobreviure a les presons de Franco, de Publicacions URV

D'esquerra a dreta, Jaume Llambrich, tècnic de Publicacions URV; Rosa Vilaró, autora del llibre; Judit López, alumni del grau d'Història i Història de l'Art; Carme Moncusí, coordinadora del CRAI del campus Catalunya; Magalí Urcaray, tècnica de Publicacions URV; Coral Cuadrada, professora del Departament d'Història i Història de l'Art, i Josep Sànchez Cervelló, director del CECOS.

Publicacions URV, el CRAI, el CECOS i el Departament d’Història i Història de l’Art de la URV han unit esforços per fer accessible documents que expliquen la història dins la història. L’any 2016 es va publicar Sobreviure a les presons de Franco, un estudi de Rosa Vilaró sobre la presó franquista de postguerra que es basa en les 240 cartes que Daniel Vilaró Rius, el seu pare, va escriure a la família entre juliol del 1939 i agost del 1943 des de tres presons. Vilaró va rescatar d’una caixa els documents familiars que són testimoni d’una època. Per posar-los en valor i contribuir a la memòria històrica, s’han catalogat i digitalitzat, i properament estaran accessibles a la Memòria Digital de Catalunya. Serà la primera col·lecció de la URV en aquest repositori coordinat pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya, que recull i permet la consulta en obert del patrimoni documental d’institucions científiques i culturals catalanes.

L’alumni de la URV, Judit López, va fer la catalogació de la documentació del Fons Vilaró, que donaria com a resultat el seu Treball de Fi de Grau (TFG) dels estudis d’Història i Història de l’Art. En una feina conjunta amb el CRAI, el fons es va digitalitzar i carregar a la Memòria Digital de Catalunya, amb la idea que properament pugui fer-se el mateix treball amb el Llegat Vidal-Capmany i altres fons documentals de què disposa la Universitat.

Aquests documents permeten complementar els textos historiogràfics, entendre les repercussions dels conflictes bèl·lics o altres esdeveniments a través de les vivències personals relatades en cartes i imatges, i comprendre l’organització de l’Estat mitjançant els documents oficials. Perquè això no es perdi i passi a enriquir la memòria col·lectiva, l’autora de Sobreviure a les presons de Franco ha exhortat a la Universitat i als estudiants que aquest matí han assistit a la presentació del llibre i del projecte arxivístic: “Les genereacions més joves ja no tenen tants vincles amb el que va succeir durant la guerra i la postguerra i, sovint, aquesta documentació es queda guardada a les cases. Ja que ara la URV s’uneix a la Memòria Digital de Catalunya, seria un repte recollir, digitalitzar i fer accessible tota aquesta informació”.

La professora del Departament d’Història i Història de l’Art, Coral Cuadrada, també ho entèn així, i per això va plantejar a l’estudiant Judit López fer un TFG sobre arxivísitica. López explica que no era el camí que ella tenia pensat, però després d’aquest projecte va decidir aprofundir-hi i estudiar el Màster Universitari d’Arxivística i Gestió de Documents amb la idea de dedicar-se a aquest àmbit. Una de les qüestions que més va sorprendre-la a l’hora de catalogar les cartes de Daniel Vilaró va ser “la increïble manera que tenien els presos de treure informació de les presons de sotamà”, com ara en papers de fumar, que també es poden trobar al Fons Vilaró.

Exposició “Cartes des de la presó”

A més del llibre de la col·lecció CECOS de Publicacions URV, que presenta un anàlisi del règim penitenciari de postguerra viscut des de dins, ara també es pot visitar l’exposició “Cartes des de la presó”, que estarà al CRAI del campus Catalunya fins al 20 d’abril, i després recorrerà els altres CRAI de la URV.

La mostra exhibeix alguns dels docuements del Fons Vilaró i hi posa el context històric: un cop finalitzada la Guerra Civil, es van registrar 270.000 persones empresonades i 92.000 recloses en camps de concentració. Entre 1939 i 1946 es van executar 50.000 persones i 430.000 més van marxar cap a l’exili, més de la meitat de les quals ja no van tornar. També descriu la vida dins i fora de la presó. En aquest sentit, Rosa Vilaró explica que la solidaritat entre presos i de les famílies va permetre recompondre el teixit social, les xarxes d’amistat i coneixença i, en definitiva, la supervivència dels presos.

Print Friendly, PDF & Email
Subscriu-te als butlletins de la URV

Comenta

*