Roger Gilabert Oriol és biotecnòleg, doctor en farmàcia i investigador sobre el càncer

Roger Gilabert va graduar-se en Biotecnologia a la URV l’any 2011.

En què consisteix una teràpia dirigida contra el càncer i quins han estat els objectius de la teva investigació doctoral?

La teràpia dirigida es una estratègia per dirigir el fàrmac específicament a les cèl·lules del càncer. S’intenta evitar que arribi a cèl·lules sanes de l’organisme i que d’aquesta manera es redueixin els efectes secundaris de teràpies convencionals. L’objectiu de la investigació que he fet en la meva etapa doctoral està en la línia de desenvolupar noves tecnologies i estratègies  per curar el càncer de forma que es redueixin les dosis i els efectes secundaris. He intentat augmentar l’eficàcia dels fàrmacs perquè es puguin aconseguir aquestes millores.

Com s’aconsegueix aquesta millora?

Dins de les teràpies dirigides, jo he estat treballant en un tipus de fàrmacs que es diuen toxines dirigides. Són proteïnes amb dues parts, cadascuna amb la seva funció. La primera part s’encarrega de dirigir el fàrmac específicament a les cèl·lules del càncer, i la segona part, la toxina, elimina les cèl·lules cancerígenes una vegada el fàrmac ha arribat al seu destí.

En què millora el tractament actual?

El que jo he estat investigant és una teràpia combinatòria, que consisteix en l’ús per una banda de les toxines dirigides, i per l’altra, en millorar l’eficàcia amb l’administració de productes naturals. Amb la teràpia combinatòria s’intentarà que en un futur el pacient rebi dosis molt baixes amb una eficàcia molt alta. El meu treball ha estat a nivell de laboratori. Les següents etapes seran la investigació amb animals, i en un cas hipotètic, als assajos clínics.

Quin índex d’eficiència es pot aconseguir?

Seguint la teràpia combinatòria amb molècules dirigides i productes naturals, que en concret s’anomenen saponines, durant la fase d’investigació a laboratori hem observat que en experiments amb animals es pot reduir unes cinquanta vegades la dosi i es pot arribar a fer desaparèixer el càncer.

Quins són els tipus de càncer que es poden tractar millor amb aquesta tecnologia?

Seria molt adequada per exemple en tumors sanguinis, com les leucèmies, en què el tumor no creix en un cos sòlid sinó que ho fa dispers en l’organisme. També per tractar les metàstasis. Aquestes cèl·lules del càncer que viatgen cap a altres parts del cos són cèl·lules soles. Tractar-les de forma aïllada és precisament el que permet aquest tipus de teràpies dirigides.

L’índex de supervivència al càncer a cinc anys ha augmentat d’un 50% des de la dècada dels setanta. Pot arribar a ser el càncer una malaltia totalment curable?

Estic convençut que en un futur el càncer es podrà curar. És difícil de dir en tots els casos, perquè el càncer és en realitat un conjunt de malalties amb molta variabilitat. Però amb tots els esforços que s’estan fent, jo crec que en els propers 10 anys, sent optimistes, podrem tenir la situació molt més ben controlada.

Com evolucionarà la teràpia els propers anys?

Les teràpies convencionals, la quimioteràpia i la radioteràpia, se seguiran utilitzant perquè funcionen. Ara, el càncer és una malaltia que es cura amb la combinació d’estratègies, no només amb un fàrmac, i cada vegada hi ha més idees, estratègies alternatives que permeten combinar i millorar els tractaments. En aquest context, les toxines dirigides, les vacunes contra el càncer, les teràpies fotodinàmiques, les teràpies gèniques… són noves idees que s’estan investigant i que tenen un futur prometedor.

Inverteixen prou la Unió Europea i l’Estat espanyol en investigació oncològica?

El finançament ha anat enrere els últims anys, i això és negatiu si es vol avançar en la lluita contra el càncer. El que interessa és fomentar aquesta recerca i aportar suport econòmic al talent que creix des de la universitat i els centres d’investigació. La situació de la investigació a Espanya és bona en comparació amb altres estats. Potser falta donar un pas endavant, però hi ha talent, possibilitats d’avançar i s’està anant en la bona direcció.

Quina és la teva situació professional actual? Com planteges el teu futur?

Acabat el doctorat, em trobo que després d’uns anys de molta feina m’he de començar a buscar opcions per treballar en el futur. M’agradaria continuar en la investigació sobre el càncer en etapa post-doctoral. Per això, estic buscant posicions finançades a través de beques. Una altra alternativa que no descarto és agafar el camí de la indústria. A mi ara m’agradaria fer l’ etapa post-doctoral a l’estranger d’Alemanya. Moure’s, anar a fer investigació a altres països, és molt important per conèixer maneres diferents de fer les coses. Tot forma part d’un procés per créixer com a persona. Com més opcions i formes diferents de treballar has vist, més et pots formar el teu propi criteri.

Quina valoració fas del teu pas per la URV?

Molt bona. Vaig aprendre coses molt positives, i fins i tot aquelles que vaig pensar que no em servirien he acabat veient que m’han estat útils, com el dret en biotecnologia. Quan m’explicaven com funcionaven les patents i la protecció intel·lectual a mi em resultava una cosa molt llunyana. Però ara veig que és molt important haver après com funciona la dinàmica. L’estadística és un altre exemple. És una matèria que costa, però després me n’he adonat que sense ella no es poden valorar els resultats i tampoc no es va enlloc.

Quin és el secret per excel·lir a nivell acadèmic i investigador?

Per obtenir bons resultats en la carrera acadèmica és molt important esforçar-se estudiant i lluitar per assolir els objectius. A nivell d’investigació és molt important també definir una direcció, allà on es vol anar, i treballar de forma sistemàtica. Les coses s’han de planejar al principi i avançar de forma sistemàtica, documentant els experiments que es fan. Si es fan aquests passos, després és més fàcil analitzar els resultats i treure’n conclusions.