La investigadora Gemma Giménez parla en aquesta entrevista del present i el futur de les tècniques de detecció, identificació i quantificació de les microalgues, el seu camp de recerca

Les microalgues són microorganismes molt poderosos, capaços de detectar o provocar transformacions importants a l’ecosistema. Gemma Giménez n’ha fet recerca al delta de l’Ebre i a Nova Zelanda, i ara treballa al Centre de Tecnologia Ambiental i Toxicològica de la URV.

Quin perill tenen les microalgues?

-Les microalgues en situacions normals no són un perill. És quan comencen a proliferar, quan hi ha condicions ambientals favorables que es coneix com el fenomen de les marees vermelles. I les marees vermelles són més persistents en llocs tancats, com podria ser un pantà o les badies del delta de l’Ebre. El principal problema és quan aquestes microalgues poden produir toxines i s’incorporen a altres éssers vius, com ara els musclos. En aquests casos, una detecció ràpida de microalgues tòxiques als controls de qualitat de l’aigua evitaria perjudicis importants als mariscadors.

Com és el treball per identificar-les?

-La recerca s’emmarca dins dels programes de vigilància de microalgues tòxiques. Actualment s’utilitza el microscopi òptic i es necessita una persona experta en taxonomia per poder identificar-les i quantificar-les.

Quina és la millora que investigueu?

És un mètode fiable però demana molt de temps i una càrrega de subjectivitat. El que ara busquem és una tècnica més ràpida, que puguis analitzar més mostes i que es pugui estandarditzar.

 Si es pogués aplicar aquesta tècnica, quins beneficis tindria?

En aquests moments avaluem si les tècniques de seqüenciació d’ADN de nova generació són efectives per analitzar la presència a l’aigua de dinoflagel·lades, com l’Alexandrium. Aquestes tècniques ens permeten identificar les cadenes d’ADN de microalgues tòxiques i podem tenir resultats en 48 hores. El gran repte és arribar a quantificar quantes microalgues hi ha a la mostra. Si aconseguim quantificar-les de manera més ràpida i més segura, millorarà molt la seguretat alimentària dels productes del mar i això pot ser una gran millora, per exemple, per als musclaires del delta de l’Ebre o per a altres productors.

L’amenaça invisible:

Saps d’on vénen les marees vermelles? T’ho expliquem en un minut: