Els treballs posen en valor el patrimoni arquitectònic dels masos de Catalunya

Portar a la pràctica els conceptes teòrics que es donen a classe i, al mateix temps, plantejar la recuperació del patrimoni arquitectònic des del punt de vista tècnic. Aquest és el plantejament que els professors de l’assignatura Patologies i Rehabilitació de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSA) de la Universitat Rovira i Virgili van fer-se quan van fer l’estudi de les esglésies de la Vall d’Aran. Un cop tancat aquest projecte, aquest curs 2018-19 han iniciat l’estudi del patrimoni dels masos catalans, començant per les Terres de l’Ebre. 10 masos de l’Aldea i el conjunt de l’ermita han estat els primers.

A través d’un acord amb l’Ajuntament de l’Aldea, una quarantena d’alumnes del grau d’Arquitectura han pogut estudiar una selecció de masos, molts d’ells en desús, amb la tutorització dels professors Agustí Costa, Jordi Queral i Sergio Coll. N’han analitzat les patologies que presenten, han fet l’aixecament planimètric i, finalment, han fet una proposta d’intervenció per recuperar l’edifici tècnicament i fer-lo útil. El recull de propostes s’exposarà en un espai municipal perquè puguin accedir-hi tant els propietaris dels masos com qualsevol persona interessada.

Es tracta d’una intervenció feta en el marc del Programa d’Aprenentatge Servei de la URV, una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte. És per això que aquest matí s’ha signat el conveni de col·laboració entre la URV i l’Ajuntament de l’Aldea per desenvolupar projectes d’Aprenentatge Servei.

L’estudi dels masos de l’Aldea posa en valor les construccions que han servit al que ha estat el motor econòmic principal durant bona part de la història del territori: l’agricultura. L’orografia i el clima del Delta de l’Ebre, una plana de terrenys tous amb incidència del sol i el vent de nord-oest, ha condicionat les construccions. Així, estan edificades seguint uns mateixos principis: l’orientació és cap a sud-est per assegurar l’assolellat i evitar el vent de mestral a la façana principal, tenen planta baixa i una planta d’alçada, murs de pedra de dues fulles i una entrada de cisterna a sota, construïda amb una volta ceràmica rebaixada.