17/12/2019

La revista “Catalan Journal of Communication and Cultural Studies” edita un número especial sobre comunicació i conflicte català

Aplega una desena d’articles al voltant de diversos aspectes comunicatius de la situació política catalana durant els darrers anys i ha tingut com a editores convidades les professores de la URV Marta Montagut i Carlota Moragas

Una imatge de la presentació del volum amb els protagonistes, també, de la taula rodona.

La revista acadèmica Catalan Journal of Communication and Cultural Studies, editada per l’editorial britànica Intellect, ha publicat un número especial que porta per títol “Discourses, Actors and Citizens in the Communicative Construction of Conflicts: The Catalan Case”. Es tracta d’un volum que aplega una desena d’articles al voltant de diversos aspectes comunicatius de la situació política catalana durant els darrers anys. Acadèmics de diverses universitats catalanes i de la resta de l’Estat, així com d’universitats de Canadà o del Regne Unit, han fet les seves aportacions a aquesta proposta, on s’hi poden trobar noms com Joan Balcells, Paul Anderson, Carles Pont-Sorribes, Gemma San Cornelio, Daniel Innerarity o Andrew Dowling, entre d’altres.

La publicació ha comptat amb el politòleg Alain-G. Gagnon –titular de la Càtedra de Recerca de Canadà en Estudis del Québec i Canadà, director del Centre de recerca interdisciplinari sobre la Diversitat del Québec i catedràtic del Departament de Ciència Política de l’Université du Québec à Montréal– i amb les professores del Departament d’Estudis de la Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili Marta Montagut i Carlota Moragas, investigadores en l’àmbit de la comunicació política i el conflicte català, com a editores convidades.

L’objectiu de “Discourses, Actors and Citizens in the Communicative Construction of Conflicts: The Catalan Case” ha estat aproximar-se als aspectes comunicatius del conflicte català des d’una vessant acadèmica, més enllà de la voràgine de l’actualitat. D’aquesta manera, en la publicació s’hi poden trobar reflexions al voltant de la polarització política i el seu reflex en la cobertura mediàtica del conflicte, un fet que ha generat una gran diversitat de relats sobre la realitat catalana, tant a través dels mitjans locals com dels internacionals. Aquesta diversitat de relats ha tingut un impacte en l’opinió pública i en la predisposició de la ciutadania a parlar sobre el “procés”, un tema que es tracta en aquest número, on també es revisen, entre d’altres qüestions, el paper de l’activisme i de les xarxes socials en la dinàmica i l’estructura dels esdeveniments polítics al voltant del conflicte català i l’ús de l’humor en el foment de la deliberació sobre assumptes públics.

El número l’han presentat els seus coeditors aquest dilluns a la Sala d’actes del Palau Robert de Barcelona. En el transcurs de l’acte s’ha dut a terme una taula rodona amb autors i autores que, recentment, han publicat llibres al voltant dels aspectes comunicatius i periodístics del conflicte català en el període 2012-2017. El debat ha comptat amb la presència d’Arantxa Capdevila (Usos políticos de la metáfora), Marc Martínez Amat (Tota la veritat), Guillem Martínez (Caja de Brujas, La Gran Ilusión o 57 días de Piolín) i Albert Mercadé (I ara què?).


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*