Un estudi fet per investigadores de la URV-IISPV mostra que l’alimentació amb llet materna durant almenys quatre mesos es relaciona amb un millor desenvolupament psicomotor durant el primer any de vida

La lactància materna aporta nombrosos beneficis als infants, tant a curt com a llarg termini, tal com han demostrat diversos estudis.  Destaquen una menor sensibilitat al·lèrgica, més immunitat, disminució de la morbiditat infecciosa i mort sobtada i protecció contra malalties cròniques com la diabetis, la malaltia de Crohn, l’obesitat i les malalties cardiovasculars. Aquesta incidència també es dóna en l’àmbit psicològic, tot i que hi ha altres factors que cal tenir en compte quan s’estudien aquestes relacions.

Per analitzar de quina manera la lactància en els primers quatre mesos de vida afecta el desenvolupament psicomotor infantil als sis i dotze mesos, un grup d’investigadores de la Universitat Rovira i Virgili i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili han fet el seguiment de 154 infants des del naixement i fins als dotze mesos de vida a l’Hospital Sant Joan de Reus. En aquest treball han tingut en compte el tipus d’alimentació, la història clínica, l’alçada, el pes, el perímetre cranial, l’estat de ferro i el seu desenvolupament mental i psicomotor tant als sis com als dotze mesos. Un equip de pediatres, psicòlogues i nutricionistes van recollir aquestes dades amb un mètode de normalització de variables.

Els resultats indiquen que als quatre mesos, el 24% dels lactants rebien alletament matern exclusiu i el 26% alimentació mixta, mentre que la resta s’alimentaven amb llet de fórmula. Per estudiar la relació entre l’alimentació amb llet materna i el desenvolupament mental i psicomotor es van aplicar models de regressió lineal i es van ajustar amb nombroses variables de confusió, com ara l’edat de la mare, el nivell socioeconòmic, l’exposició prenatal a la nicotina, el sexe de l’infant, les mesures antropomètriques, els nivells d’hemoglobina i ferro, entre altres. Els resultats han demostrat que l’alimentació amb llet materna durant els quatre primers mesos es van vincular amb un índex de desenvolupament psicomotor més alt als sis i als dotze mesos. També l’índex de massa corporal als sis mesos i l’edat gestacional es van relacionar amb aquest desenvolupament, i els nivells d’hemoglobina als sis mesos es van relacionar amb l’índex de desenvolupament psicomotor als dotze mesos.

La forma òptima d’alimentació, segons l’OMS

La llet materna conté tot un seguit de compostos bioactius com enzims, hormones, factors de creixement, proteïnes específiques, fosfolípids, gangliòsids, esfingomielina, àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga (DHA, ARA), entre altres, que exerceixen efectes biològics i afavoreixen el desenvolupament físic i psicològic dels infants. Aquests resultats són rellevants perquè a l’Estat espanyol la incorporació de la dona al món laboral es produeix uns quatre mesos després d’haver tingut la criatura, un dels motius principals del primer abandó de l’alletament matern. Tot i així, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i altres associacions pediàtriques mundials recomanen la lactància materna exclusiva durant sis mesos com la forma d’alimentació òptima per als lactants. Posteriorment han de començar a introduir aliments complementaris, però sense abandonar la lactància materna fins als dos anys o més. No obstant això, les dades globals per a l’Estat mostren que la taxa de lactància materna exclusiva als tres mesos d’edat és del 53,5%, mentre que als sis mesos és del 28,5%. A Catalunya les taxes són més elevades: el 80,9% dels nens reben alimentació amb llet materna exclusiva en néixer i un 50,6% als sis mesos.

D’altra banda, hi ha pocs estudis longitudinals prospectius d’infants sans en països desenvolupats que avaluen l’associació de l’alletament matern i el desenvolupament mental i psicomotor tenint en compte múltiples variables de confusió i, segons les investigadores, no hi ha hagut ningú fins ara que avalués aquesta associació als quatre mesos, quan finalitza la baixa per maternitat. Han dut a terme el treball investigadores del grup de recerca Nutrició i Salut Mental (NUTRISAM), del Centre de Recerca en Avaluació i Mesura de la Conducta (CRAMC) de la Universitat Rovira i Virgili i de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP) Pont i Gol .

Referència bibliogràfica: Jardí, C.; Hernández-Martínez, C.; Canals, J.; Arija, V.; Bedmar, C.; Voltas, N.; Aranda, N.;  “ Influence of breastfeeding and iron status on mental and psychomotor development during the first year of life” Infant Behaviour and Development  (data publicació)https://doi.org/10.1016/j.infbeh.2017.05.009