29/06/2017

L’economia de l’Ebre continua amb una lenta recuperació

L’informe econòmic del 2016 de les Terres de l'Ebre constata un "preocupant" decreixement demogràfic

L’Informe d’Economia Local i Regional Terres de l’Ebre del 2016, elaborat per la Càtedra d’Economia Local i Regional (CELiR) de la URV, confirma el procés de recuperació de l’economia de les Terres de l’Ebre, després de l’enorme sagnia del pitjor període de la crisi econòmica, del 2009 al 2012.

Ara bé, la recuperació ha arribat més tard que a altres zones del país i va a un ritme lent, per sota de la mitjana catalana. A nivell global, l’últim trimestre del 2016 va finalitzar amb  49.838 afiliats a la Seguretat Social, 1.607 més que l’any anterior. Cal destacar la recuperació del sector de la construcció, amb taxes interanuals superiors al 5%; i creixements importants, dins el sector serveis, de l’hostaleria, els serveis empresarials o els socials, associats al “bon” any turístic. “L’ombra, no sabem si circumstancial, del recorregut anual és el creixement zero del sector industrial en acabar l’any”, apunta el director de la CELiR, Juan Antonio Duro. L’altra dada negativa és la desacceleració en la creació d’ocupació. Així mentre a Catalunya l’increment en els comptes de cotització es manté constant per sobre del 2% els darrers tres anys, a les Terres de l’Ebre el 2016 no ha estat bo i la pujada ha estat només del 0,82%. El 2016 es va tancar amb 11.400 aturats, 1.500 menys que el mateix període de l’any anterior.

Pel que fa a la renda disponible, la de les famílies ebrenques és el 75% de la mitjana catalana i en el període 2011-2013 –l’últim del qual es tenen dades- va empitjorar. Així la renda relativa va baixar en tres de les quatre comarques del territori, a l’única que va pujar va ser la Terra Alta. “Això fa més evident que cal pilotar un canvi estructural en la manera de fer global”, apunta Duro. De fet, des de la Càtedra s’indiquen diverses mesures per reconduir la situació, com desenvolupar projectes territorials, que permetin assolir economies d’escala i ser més eficients a partir de la col·laboració entre tots els agents socioeconòmics, públics i privats; a nivell sectorial cal promoure la indústria i el sector turístic com a factor clau, més enllà de l’agroindústria. La situació estratègica de les Terres de l’Ebre i la marca Reserva de la Biosfera poden ser dos elements importants a l’hora de potenciar aquests dos sectors.  Fomentar la innovació i el coneixement; i dissenyar i executar polítiques de retenció de talent i de retorn, són altres de les recomanacions de la Càtedra.

Pèrdua d’habitants a les comarques de l’Ebre

L’Informe presentat el dimecres 28 de juny a l’Aula Magna de les Terres de l’Ebre, també apunta un “preocupant” decreixement demogràfic al territori, que li fa perdre pes específic en el conjunt del país en l’assignació de recursos econòmics. Així el 2016 la població resident a les Terres de l’Ebre es va situar en 180.855 habitants, el que representa el 2,40% de la població catalana (7.522.596). Aquest percentatge suposa una nova disminució del pes demogràfic de les Terres de l’Ebre al conjunt de Catalunya. I s’encadenen vuit anys de pèrdua de pes demogràfic de les Terres de l’Ebre respecte a la població catalana. El 2016 la població ha baixat en 2.012 habitants i ho fa per quart any consecutiu. Des del màxim històric de població del 2012, 191.826 habitants, les Terres de l’Ebre han perdut 10.971 residents, un 5,72% de la població.

El document està estructurat en sis capítols i també analitza les principals demandes dels empresaris del territori que denuncien la manca d’acord per a la gratuïtat de l’AP7 o el desdoblament de la C-12, alhora que veuen en la marca Terres de l’Ebre Reserva de la Biosfera una oportunitat de futur per a l’agroindústria. Pel que fa al turisme es mostra com un sector estratègic, però de les nou marques turístiques que hi ha a Catalunya, la de Terres de l’Ebre encara continua essent la sisena més visitada de Catalunya tant pel que fa a arribades com a pernoctacions de turistes, i l’oferta hotelera encara és escassa i de poca qualitat.

Per al sector primari català el 2016 ha estat un bon any i també per a les Terres de l’Ebre, i això s’ha reflectit en l’evolució del mercat treball. Al conjunt de les Terres de l’Ebre hi ha un increment dels treballadors tant en règim general (4,3%) com en RETA (0,5%). Els aturats agraris es van reduir a les quatre comarques ebrenques. Tot i això el sector dels cítrics, un dels més potents, viu amb preocupació la realitat d’uns preus que sovint no arriben ni per fer front als costos de producció.

L’acte públic de presentació de l’Informe s’ha realitzat a l’Aula Magna del campus Terres de l’Ebre, i ha comptat amb la presència del rector de la URV, Josep Anton Ferré. “Conèixer la realitat ens ha d’ajudar a prendre decisions”, ha apuntat Ferré. També han intervingut el diputat provincial Joan Josep Malràs, com a representant de la Diputació de Tarragona; i en representació de l’Ajuntament de Tortosa, el regidor Alfredo Ferré. L’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, ha excusat la seua presència.

Exposició de les fotografies guanyadores

Paral·lelament al vestíbul del campus està instal·lada l’exposició Concurs de Fotografia Digital de les Terres de l’Ebre. Càtedra d’Economia Local i Regional (2015-2017), amb les fotografies guanyadores d’aquests tres anys. La fotografia guanyadora és la que s’utilitza per il·lustrar la portada de l’Informe. Els guanyadors d’enguany són: Josep Eduard Solé per “Terres de l’Ebre, un vol d’oportunitats” (1er premi); Núria Tomàs, per “La sal del Delta”; i Jaume Miravet per “El despertar del Delta” i Ricard Moncayo per “Turisme de sol i vent”, que compartiran el tercer premi. Tots quatre són alumnes del campus Terres de l’Ebre: els tres primers del grau d’Administració i Direcció d’Empreses i el quart, d’Infermeria.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*