13/12/2019

Miguel Ángel Berna, coreògraf: “Les danses tradicionals s’han d’adaptar a la societat”

El ballarí, que fusiona la jota amb danses tradicionals de la Mediterrània i la dansa contemporània, ha fet una classe magistral per als estudiants d'Història de l'Art

Miguel Ángel Berna mostra passos de la jota en una classe oberta al públic.

El ballarí i coreògraf internacional, Miguel Ángel Berna, ha estat avui a les aules de la URV per impartir una classe magistral als estudiants de l’assignatura “Història de la música i l’espectacle”, del grau d’Història de l’Art. En la lliçó oberta al públic, Berna ha fet un recorregut per la seva pròpia història, que l’ha dut de ser un ballarí infantil de jota a l’Aragó als escenaris d’arreu del món, on exhibeix la seva fusió entre la jota, les danses tradicionals mediterrànies i el llenguatge de la dansa contemporània i també clàssica.

Berna considera que les danses tradicionals són útils tant per expressar-se un mateix com, sobretot, per fer comunitat, que és la funció principal per la qual han existit. Assegura, però, que “la tradició s’ha malentès” i això ha fet encorsetar danses com ara la jota; per contra, la dansa tradicional “hauria d’adaptar-se als temps, a la societat” per tornar a recuperar la seva funció, com assegura que ha fet el flamenc.

Miguel Ángel Berna durant la seva intervenció en una classe del grau d’Història de l’Art.

Ho exemplifica amb el seu propi cas: “Vaig començar a ballar la jota l’any que Franco va morir, era una jota d’escenari, que servia en aquell moment per tapar una realitat desagradable. No era una jota popular amb la qual empatitzés”. Per això va començar a indagar en la història d’aquest ball i considera que se n’ha de recuperar la finalitat: els pagesos ballaven la jota en acabar la feina al camp, per estar en comunitat i per alliberar-se, i utilitzaven una gran diversitat d’instruments. Amb la introducció dels regionalismes durant el franquisme, els passos de ball, la vestimenta i els instruments van convertir-se en elements immutables.

La intervenció de Miguel Ángel Berna forma part també del II cicle Cultivarts: Planters de Música, que impulsa el Laboratori d’Antiga ‘Lettere in musica’ de la Facultat de Lletres i que es proposa vincular la música amb el paisatge, entès com el context on les persones desenvolupen tota la seva capacitat expressiva.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*