La URV va ser la primera universitat pública catalana en implementar els estudis en Fisioteràpia, que han format més de 1.800 fisioterapeutes

La URV celebra enguany els 30 anys de l’inici dels estudis en Fisioteràpia, la primera universitat pública catalana en implementar-los. Estudiants actuals, exestudiants, doctorands i docents expliquen la seva experiència i destaquen com ha evolucionat el grau al llarg dels anys.

Els inicis

El programa dels estudis en Fisioteràpia de la URV va ser impulsat l’any 1993 per Isabel Salvat, que comptava amb el suport dels professors Manel Santafé, Montserrat Jové, Pilar Sardà i Rodrigo Miralles, entre d’altres. El grau es va situar a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, al centre històric de Reus, però actualment també es realitzen classes a la Unitat Docent de l’Hospital Sant Joan i al Centre Tecnològic de Nutrició i Salut. Immediatament, al següent curs, els estudis van poder incorporar pràctiques a centres externs gràcies a la col·laboració amb l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i, més tard, l’Hospital Universitari Institut Pere Mata.

Compaginar la teoria i la pràctica ha estat l’objectiu des dels primers equips docents, amb un pes important de les sessions pràctiques des del primer curs dels estudis. “És quelcom que l’estudiant agraeix i reconeix perquè és on fa la transferència del que ha après a l’aula”, afirma Sonia Monterde, docent i coordinadora del grau en Fisioteràpia de la URV. “Molts centres de pràctiques externes se situen a Reus i a localitats del voltant. Per tant, els fisioterapeutes formats a la URV coneixen la població a la qual acaben atenent i molts d’ells s’acaben quedant a viure i a treballar aquí”, explica la coordinadora del grau, evidenciant així el vincle amb el territori. Un dels aspectes que destaquen els estudiants és la varietat de centres de pràctiques que ofereix el grau, com hospitals universitaris, centres d’atenció primària, clubs esportius i sociosanitaris, entre d’altres.

Un dels canvis més significatius que han experimentat els estudis, segons Monterde, va tenir lloc l’any 2010 en passar d’una diplomatura de 3 anys a una formació de grau de 4 anys. Aquest pas va permetre incorporar assignatures que fins aleshores eren de postgrau, com bioestadística, de manera que la base científica dels estudis és més àmplia. “Ara, l’estructura dels estudis està molt més consolidada, a part de la millora en les aules i les sales. No té res a veure amb abans”, destaca Fernando Guerrico, alumne de la primera promoció i professor associat de l’assignatura de Salut Mental. Afegeix que el professorat està més qualificat que abans, ja que alguns han pogut fer un doctorat. És el cas de la Gisela Cisa, exalumna, doctorand i professora. Cisa explica que “ara s’ha modernitzat el tipus de fisioteràpia i s’ha introduït una fisioteràpia més activa perquè els estudiants siguin molt més participatius amb els pacients”.

L’evolució i el creixement del nombre d’estudiants i del professorat del grau és clarament notable. Per a Fernando Guerrico aquest és un dels aspectes que més l’impacta: “Quan vaig començar a estudiar hi havia molt pocs alumnes i els docents provenien sobretot del camp de la medicina”. Sonia Monterde explica que a partir de la cinquena promoció ja hi havia uns vuitanta estudiants per classe, un nombre similar al dels cursos actuals. Fins al dia d’avui, més de 1.800 fisioterapeutes s’han graduat a la URV.

Els estudis han permès professionalitzar un sector necessari en l’àmbit de la salut. De fet, recorda Guerrico que “fa 30 anys eren temps de massatgistes i curanderos, i estudiar fisioteràpia atorgava un estatus superior a nivell social”. En aquest sentit, la base científica és clau.

La recerca en fisioteràpia, un pas més

Aquesta premissa, de transmetre coneixements basats en l’evidència científica, la tenien present des de l’inici tots els docents. “El professorat s’esforça per estar al dia i formar-se en postgraus, jornades i congressos. Tot el que aprenem ho apliquem a les nostres assignatures”, apunta Monterde. De fet, el 90% del professorat del grau ja és doctor, fet que repercuteix tant en la recerca com en la qualitat docent.

Ja des de la diplomatura, els alumnes havien de dur a terme un treball semblant a l’actual Treball de Fi de Grau, en què s’exigia una determinada qualitat i rigorositat, i era la forma d’introduir-los en la recerca.

Gisela Cisa recorda que va ser a quart curs que es va començar a implicar en la recerca com a becària: “Va ser el meu petit moment introductori en aquest àmbit, però actualment estic intentant fer créixer la recerca amb el doctorat.”

Sonia Monterde manifesta que un dels reptes que es proposa l’àmbit de la fisioteràpia a la URV està vinculat amb la investigació: “Tenim molts doctorands, però ens agradaria consolidar-nos com a grup de recerca i tenir més projectes finançats i unir forces”.

“Al llarg d’aquestes tres dècades s’han fet petites contribucions, ja sigui la publicació d’articles científics o llibres o la participació en congressos del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya o de l’Associació Espanyola de Fisioterapeutes. En la Tarda Científica que es va celebrar el 22 de febrer amb motiu dels 30 anys dels estudis investigadors novells, veterans i professionals van compartir les últimes actualitzacions científiques. Va ser la constatació que no només l’ensenyament de grau sinó també la recerca en fisioteràpia “ha contribuït a un canvi social”, afirma Sonia Monterde.

Experiències personals

Fernando Guerrico, Gisela Cisa i Júlia Fabregat, estudiant de quart, són tres generacions d’estudiants que coincideixen a destacar la importància del seu pas per la URV.

Fernando Guerrico recorda que el que més el va marcar va ser la vocació del professorat i la sensació de sentir-se com a casa, tot i no ser de Catalunya. Explica que la URV va ser una de les primeres universitats de l’Estat en apostar pels estudis en salut mental i que això ha repercutit en la seva vida professional, ja que actualment treballa a l’Hospital Universitari Psiquiàtric Institut Pere Mata.

Gisela Cisa destaca que el més valuós que li ha aportat la universitat en l’àmbit professional és l’oportunitat de poder donar classes amb només 23 anys i l’empenta per crear un negoci propi. “En l’actualitat, intento traslladar els coneixements que vaig adquirir als meus alumnes perquè sentin el que jo sento per la fisioteràpia”, indica Cisa. A més, de totes les anècdotes viscudes, indica que encara manté relació amb les amistats que va establir quan estudiava.

La Júlia Fabregat coincideix amb la Gisela i explica que el més important han estat les amistats que ha fet des del primer dia. La Júlia va escollir la URV per la proximitat i per les recomanacions d’estudiants d’anys anteriors. Descriu els anys de carrera com quatre anys molt enriquidors, tant a nivell personal com a nivell professional, destacant les sessions pràctiques: “Penso que acabem la carrera tenint una molt bona base tant teòrica com pràctica. He pogut fer pràctiques a diversos llocs gràcies a l’àmplia oferta de la URV.”

A més a més, una de les qüestions que més l’ha marcat i l’ha ajudat com a estudiant és el fet de tenir fisioterapeutes impartint les classes que els expliquen les seves experiències tractant a pacients.

Actes de celebració dels 30 anys

“Mirar enrere i veure que tot l’esforç ha valgut la pena és gratificant”, expressa Sonia Monterde. Especialment perquè s’ofereixen estudis per formar professionals que donen qualitat de vida a la població, i aquests estudis són públics, per tant, s’hi pot accedir independentment del nivell socioeconòmic, conclou Monterde.

Per celebrar les tres dècades des que es van implementar els estudis en Fisioteràpia, s’han organitzat diversos esdeveniments. Pel dijous 7 de març s’han programat unes Olimpíades Universitàries, que tindrà lloc al Centre Tecnològic de Nutrició i Salut de Reus, on els estudiants participaran en una gimcana per demostrar el seu coneixement pràctic en fisioteràpia. L’acte final i commemoratiu tindrà lloc el pròxim divendres 12 d’abril a l’Aula Magna de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. S’hi reuniran tant fisioterapeutes que han format part de la història del grau com estudiants actuals.