Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili analitza la radioactivitat d’origen natural d’aquestes aigües en funció de la seva procedència

Les aigües minerals naturals embotellades a Catalunya tenen una bona qualitat radiològica, tot i que algunes poden contenir nivells més elevats de radioactivitat natural. Així ho conclou un estudi liderat per un equip investigador de la Universitat Rovira i Virgili, que ha analitzat el contingut radioactiu de 26 mostres d’aigua mineral embotellada, procedents d’aqüífers catalans, i n’ha avaluat l’impacte en la salut. L’estudi ha identificat la presència de partícules radioactives d’origen natural  —anomenades radioisòtops— i l’ha relacionat amb el tipus de formació geològica de l’aqüífer de procedència.

Catalunya és un referent pel que fa a l’aigua embotellada: al voltant del 20% del volum d’aigua envasada a l’Estat espanyol prové de fonts catalanes, segons l’Associació Catalana d’Envasadors d’Aigua. En el seu pas per la superfície o el subsol, l’erosió incorpora minerals a la seva composició química, de tal manera que de cada font brolla aigua amb un contingut mineral únic, que depèn de les formacions litològiques —la composició de la roca— que el fluid troba al seu pas.

Els minerals que es dissolen a l’aigua poden contenir isòtops radioactius com el Radi-226,  Plom-210 , Poloni-210, o Urani-234 i 238. Són àtoms inestables, presents de forma natural a l’Univers, que tendeixen a desintegrar-se. Quan ho fan, emeten radiació en diverses formes: radiació electromagnètica (radiació gamma),  alliberant un electró (radiació beta) o expulsant una part del nucli (radiació alfa). Encara que les concentracions de radioisòtops presents a la natura no són perilloses, cal avaluar la qualitat radiològica de l’aigua per tal d’assegurar que compleix els estàndards que exigeix la legislació

Per avaluar la qualitat radiològica de l’aigua mineral embotellada, l’equip investigador va analitzar 26 mostres provinents d’aqüífers catalans, adquirides en supermercats i botigues en línia entre gener i novembre de 2023. Després de registrar-ne la composició química —és a dir, el contingut mineralògic de l’aigua—, van determinar-ne la contribució total dels isòtops radioactius alfa i beta (índex alfa total i beta resta).

En el cas de les aigües minerals embotellades, no hi ha una legislació que exigeixi  controls específics sobre radioactivitat, però en aquesta investigació s’ha aplicat els criteris legals que regulen la qualitat de l’aigua de consum a l’Estat espanyol, recollides en el Reial Decret 3/2023.

Isòtops radioactius a l’aigua

Els resultats han revelat que el 38% de les mostres analitzades superen el llindar de l’índex alfa total establert en el RD 3/2023 i per aquest motiu, tal i com indica aquesta normativa, es van realitzar assaigs addicionals per determinar la presència de radioisòtops naturals (Plom-210, Poloni-210, Radi-226, Urani-234 i 238). Aquestes mostres provenien d’aqüífers granítics —formats per granit, una roca ígnia resultat del refredament del magma a gran profunditat— situats principalment a comarques gironines. Dissolts a l’aigua, l’equip investigador va detectar isòtops d’Urani-234 i 238, responsables de la major part de l’activitat radioactiva, de Plom-210, de Poloni-210 i de Radi- 226. Els responsables de l’estudi, del Departament de Química Analítica i Química Orgànica de la URV, ho atribueixen a la presència d’isòtops radioactius en aquest tipus de roca, més elevat que en altres  formacions.

Només una de les 26 mostres analitzades, també provinent d’un aqüífer granític, va superar el llindar d’activitat beta. En aquest cas, l’isòtop responsable és el Plom-210, conegut per ser un emissor beta.

És segur beure aquesta aigua?

Com que no existeix un marc legal que reguli la qualitat radiològica de l’aigua embotellada i tenint en compte que aquesta està destinada al consum humà, l’equip investigador ha agafat com a referència el RD 3/2023, que regula l’aigua de consum. Aquest estableix una quantitat de radiació màxima anual, la dosi indicativa a què una persona pot estar exposada a través del consum d’aigua amb un valor límit de 100 microsieverts —la unitat que mesura la dosi de radiació absorbida per l’organisme— anuals. Si se supera aquest paràmetre, tal i com estableix la legislació esmentada, s’ha d’avaluar el risc que comporta per a la salut humana.

Els resultats revelen que dues de les mostres —un 8%— superava el valor de dosi indicativa establert en el RD 3/2023. Davant d’aquests resultats, es va avaluar el risc derivat del consum prolongat d’aquestes aigües: “Encara que hem detectat dues mostres per sobre el llindar,  el consum d’aigua mineral natural embotellada és totalment segur i no comporta riscos radiològics per a la salut”, afirmen els investigadors responsables d’aquest estudi. Tot i això, recomanen continuar realitzant avaluacions periòdiques, ja que variacions en la recàrrega dels aqüífers poden influir en el contingut radiològic de l’aigua al llarg del temps i, si cal, implementar mesures correctores.

Referència: Martínez, J., Peñalver, A., Riu, J. et al. Radiological characterization related to lithology and risk assessment of bottled natural mineral water. Environ Monit Assess 196, 1169 (2024). https://doi.org/10.1007/s10661-024-13353-z