L'entrega de les beques va tenir lloc en les IV Jornades de la Càtedra, dedicades a la Traducció Literària

Albert Mestres va guanyar una de les dues beques predoctorals que atorga anualment la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català de la URV, patrocinades per la Fundació Privada Mútua Catalana i que arriben a la 3a edició. Mestres, escriptor i traductor, elaborarà la tesi “Edició crítica de Lo gaiter del Llobregat” de Joaquim Rubió i Ors. Tània Muñoz, narradora professional i professora a la Universitat Jaume I de Castelló, que no va poder assistir a l’acte, va ser l’altra guanyadora i farà la tesi “La rondalla a les comarques de Castelló: recopilació, estudi i difusió”. Les beques, que volen fomentar el doctorat, tenen un import de 3.000€ cadascuna, que es fan efectius en tres anualitats. Es poden presentar a la convocatòria estudiants nacionals i internacionals que vulguin fer la tesi en el marc de les línies de recerca del Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana (GRILC) de la URV, dins el Programa de Doctorat d’Estudis Humanístics.

A l’acte van assistir Eli Fatjó, vídua de l’escriptor tarragoní Josep Anton Baixeras que dóna nom a la Càtedra; el president de la Fundació Privada Mútua Catalana, Joan Josep Marca, i la cap del Departament de Filologia Catalana, Carme Oriol.

Els secrets de la traducció literària

El lliurament de les beques va tenir lloc en la segona sessió de les IV Jornades de la Càtedra, el dilluns 20 de novembre, que han estat dedicades a la traducció literària. A la Sala de graus del campus Catalunya, ahir va tenir lloc una taula rodona amb tres traductors experts i amb una llarga trajectòria: Xavier Mallafré, professor jubilat de la URV del Departament de Filologia Catalana y traductor d’Ulisses, de James Joyce, entre moltes altres obres ; Albert Mestres, escriptor, traductor del francès, anglès, italià i portugès i guanyador d’una de les beques; i Joan Cavallé, escriptor i traductor del francès. Va moderar el profesor Magí Sunyer.

Joaquim Mallafré va parlar de les dificultats per traduir els títols de les obres, els noms propis i els renoms; de la dificultat del you i de les diferents opcions que es presenten en cada ocasió, i de la submissió a les traduccions del castellà, que influeixen en les criteris que s’adopten. També va remarcar la importància que per a ell té la tasca dels correctors de textos. Joan Cavallé es va autodefinir com a traductor “instrumental” en la seva època d’estudiant, perquè ho va fer per poder entendre millor els textos. Traductor de l’irlandès Samuel Beckett, que escrivia en anglès i en francès, va exposar les diferències palpables (en el món de referencia, en el to, en el vocabulari) en els textos de l’escriptor depenent de la llengua utilitzada; i que en les seves pròpies traduccions, l’escriptor és infidel a si mateix. Albert Mestres, que també ha fet de corrector i de traductor no literari, activitats que el van preparar per a la traducció, va qualificar-la d’aventura creativa. Va considerar una sort haver traduït autors vius, als quals ha conegut i ha pogut consultar, i es va referir també als diferents llenguatges que els traductors han d'”inventar”, per traduir o reflectir el sentit Fidel de dialectes o argots utilitzats pels personatges.

Prèviament en la primera sessió del dia 7 de novembre van tenir lloc tres destacades conferències, per parlar de la traducció d’obres des de l’anglès i el polonès: la de Francesc Parcerisas (Universitat Autònoma de Barcelona), sobre la traducció d’El senyor dels anells, de J.R.R. Tolkien; la de Dolors Udina (Universitat Autònoma de Barcelona), “Traduir per llegir a fons (La senyora Dalloway, de Virginia Woolf)”, i la de Xavier Farré (Universitat de Cracòvia), “El món de Czeslaw Milosz i altres poemes”.

El professor Magí Sunyer va presentar el nou quadern “Identitat, Literatura i Dret”, que reuneix les aportacions realitzades a les III Jornades de la Càtedra, l’any passat, en què van participar el professor de la URV Antoni Jordà, Pompeu Casanovas (Universitat Autònoma de Barcelona i La Trobe University de Melbourne, Austràlia) i Joan Cuscó (Universitat de Barcelona i Societat Catalana de Filosofia), i coordinades per la professora Montserrat Corretger. La publicació inclou la intervenció de Josep Anton Baixeras quan era senador a Madrid per l’Entesa dels Catalans, al 1977, per l’abolició de la pena de mort. El precedeix un estudi acurat del discurs, signat per l’advocada Isabel Baixeras, neboda seva.