Membres del grup de recerca Mercats i Anàlisi Financera de la URV han analitzat els productes de la bioeconomia espanyola i la seva influència en el sector exterior. Els seus resultats són una radiografia de les barreres i oportunitats de la bioeconomia i una eina útil per al disseny de polítiques econòmiques

El món s’enfronta a importants reptes en relació a l’entorn i la crisi climàtica, com són l’escassetat de recursos, la sobregeneració de residus o l’increment d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Així, hi ha un ampli consens en la urgència de repensar el model econòmic actual i proposar alternatives centrades principalment en la protecció i conservació de l’entorn. En aquest context sorgeix la bioeconomia com una solució per virar cap a una economia més sostenible i respectuosa amb el medi. De fet, des del llançament de la seva primera estratègia l’any 2012, la bioeconomia es considera una prioritat per a la Unió Europea.

Per impulsar la bioeconomia espanyola cal aprofundir en el seu impacte en l’economia i en les variables que influeixen en el seu desenvolupament. Per a això, Valeria Ferreira, Laia Pié i Antonio Terceño, del Departament de Gestió d’Empreses de la URV, han realitzat un estudi en profunditat de la bioeconomia espanyola en què s’analitza la importància econòmica dels seus productes i la seva influència sobre el sector exterior i sobre la resta de l’economia.

En el seu treball, l’equip va utilitzar una matriu de comptabilitat social (Social Accounting Matrix, més coneguda com a SAM) per a l’Estat espanyol. Una SAM és una base de dades que recull i organitza dades econòmiques i socials per a totes les transaccions entre agents econòmics en una economia en un moment donat. En particular, van desagregar per a la seva posterior anàlisi aquells comptes econòmics relacionats amb la bioeconomia (a través d’una matriu BioSAM), com són la bioenergia, els biocombustibles i les bioindústries. Prenent de base la BioSAM espanyola, els investigadors van aplicar una sèrie de tècniques d’anàlisi multisectorial que permeten obtenir una visió general de la importància relativa de la bioeconomia a Espanya i el potencial impacte de les polítiques econòmiques relacionades amb ella.

Una de les principals conclusions és que alguns productes de la bioeconomia com ara l’agricultura, l’alimentació o la biomassa són importants i, a l’hora de promoure la seva demanda final, poden influir positivament en la resta de l’economia. Aquest impacte està representat pels proveïdors de mà d’obra i capital i, en menor mesura, per les importacions. No obstant això, l’anàlisi de la influència del sector exterior indica que alguns productes bioenergètics (biocombustibles), bioindustrials (bioquímics i tèxtils) i de l’agricultura (cereals, oleaginoses i cultius industrials), tot i no tenir un efecte multiplicador superior a la mitjana, són productes amb una dependència del sector exterior significativa i que, per tant, qualsevol augment de la seva demanda inclourà necessàriament un augment de les importacions. Es tracta de bioproductes que encara no estan ben desenvolupats a Espanya i amb una forta dependència de l’exterior.

Els resultats de l’estudi ajuden a comprendre millor el comportament de la bioeconomia a l’Estat espanyol i brinden informació clau per als responsables polítics que pot ser emprada en els processos de presa de decisions relacionades amb plans i inversions per a la promoció de la bioeconomia espanyola.

Aquesta recerca, publicada recentment a International Journal of Environmental Research and Public Health, ha rebut finançament del programa de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea en el marc de les Accions Marie Skłodowska-Curie i de la URV. La tesi doctoral de la investigadora Valeria Ferreira està alineada amb aquest estudi. Ferreira és beneficiària d’un dels 45 contractes predoctorals de la primera edició del Programa Martí i Franquès COFUND de la URV.

Referència: Ferreira, V.; Pié, L.; Terceño, A. The Role of the Foreign Sector in the Spanish Bioeconomy: Two Approaches Based on SAM Linear Models. Int. J. Environ. Res. Public Health 2020, 17, 9381. DOI: https://doi.org/10.3390/ijerph17249381