02/03/2021

Barcelona es comunica com una ciutat col·laborativa, d’oportunitats i model de bones pràctiques en l’empoderament ciutadà

Són els resultats d'un estudi del grup Anàlisi Social i Organitzativa de la URV, que ha analitzat la comunicació estratègica de Barcelona a través de les etiquetes que la defineixen

Barcelona. Crèdits: José Ignacio Sánchez.

En un context global i hiperconnectat, les ciutats necessiten destacar i diferenciar-se les unes de les altres per tal de ser percebudes com a competitives per a inversors, empreses, organitzacions i, per descomptat, els mateixos residents. Les ciutats utilitzen “etiquetes” per posicionar-se millor davant de la societat i d’altres actors, especialment les comunitats. Així doncs, és comú sentir a parlar de ciutats sostenibles, verdes, intel·ligents, ètiques o, com en el cas analitzat, ciutats col·laboratives (més conegudes pel terme en anglès, sharing cities). Una ciutat que es defineix a si mateixa com a col·laborativa és aquella que promou un desenvolupament urbà basat en l’economia col·laborativa. Barcelona, des de l’any 2015, ha fet servir aquesta etiqueta com a marca de ciutat mitjançant la implementació de certes iniciatives, igual que altres ciutats referents com Seül, Amsterdam, San Francisco, Milà o Malmö.

L’estudi d’aquestes etiquetes, especialment des de la disciplina de la comunicació estratègica, és un àmbit innovador i ha emergit amb força en els últims anys. Des del grup de recerca Anàlisi Social i Organitzativa de la URV del Departament de Gestió d’Empreses han treballat prèviament en línies de recerca afins, com el consum ètic o el cooperativisme. En el seu últim article, l’equip investigador format per José Ignacio Sánchez, Eleni Papaoikonomou i Matías Ginieis, analitzen la comunicació estratègica de Barcelona com una sharing city. Els seus resultats s’han publicat recentment a Cities, una revista referent en l’àmbit de les polítiques urbanes i la planificació urbanística.

Sota el títol “Exploring the strategic communication of the sharing city project through frame analysis: The case of Barcelona sharing city”, analitzen la manera en què l’Ajuntament de Barcelona difon el seu projecte de ciutat col·laborativa. Amb aquest objectiu, els autors han revisat documents institucionals publicats per l’ajuntament durant tres anys, entre 2015 -quan van aparèixer les primeres iniciatives de urban sharing a la ciutat- i 2018: notícies, plans, polítiques i material promocional. L’abordatge de l’objecte d’estudi combina eines i tècniques d’anàlisi pròpies de la comunicació, les relacions públiques, el màrqueting i la gestió urbana.

Una de les principals conclusions de l’estudi és que la comunicació de la marca Barcelona sharing city busca, en primera instància, involucrar la ciutadania com a actor principal de la marca. A més, la marca potencia el valor de la comunitat com a agent de canvi. El consistori desenvolupa aspectes com l’educació, l’habitatge, l’ocupació, l’alimentació, el transport, el medi ambient i la governança, per construir la seva marca de ciutat col·laborativa. La narrativa per a Barcelona es relata amb optimisme i, si bé s’enumeren certes problemàtiques, també es proposen solucions per abordar-les a través sobretot de la participació ciutadana. En resum, els autors assenyalen que darrere de la marca sharing city, Barcelona es presenta com una oportunitat, un model de bones pràctiques i d’empoderament ciutadà.

La Cimera internacional Sharing Cities és un punt de trobada sobre economies col·laboratives, on es reuneixen experts, representants, plataformes, tercer sector i investigadors. L’any 2018, Barcelona en va ser l’amfitriona. Foto: José Ignacio Sánchez.

Un altre aspecte destacat de l’estudi és que l’etiqueta sharing city pot ser utilitzada com a marca de ciutat. Així ho fa, des de 2015, l’Ajuntament de la ciutat per millorar la seva imatge de marca i la percepció que la ciutadania té d’ell, a través de missatges que mostren el dia a dia de la seva gestió. Més enllà de la comunicació de marca de ciutat, l’estudi assenyala que és imprescindible per a Governs i Administració Pública l’ús d’eines de comunicació i el disseny d’estratègies per informar sobre l’activitat institucional i connectar amb la ciutadania.

Aquesta recerca ha rebut finançament del programa de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea en el marc de les Accions Marie Skłodowska-Curie i de la URV. La tesi doctoral de l’investigador José Ignacio Sánchez està alineada amb aquest estudi. Sánchez és beneficiari d’un dels 45 contractes predoctorals de la primera edició del Programa Martí i Franquès COFUND de la URV.

Referència: José Ignacio Sánchez Vergara, Eleni Papaoikonomou, Matías Ginieis, Exploring the strategic communication of the sharing city project through frame analysis: The case of Barcelona sharing city, Cities, Volume 110, 2021, 103082. DOI: https://doi.org/10.1016/j.cities.2020.103082.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*